##Aproximació
Seguim aquest itinerari] fins just abans de l'estany de Perramó, moment en què pugem un pendent primer herbós i després de clapissa fins a l'interior d'una olla. Continuem pujant fins a una bretxa a la que accedim per una canal (és probable trobar-hi neu fins a principis d'estiu).

## Via
Un cop a la bretxa, pel vessant oposat i sense dificultat accedim al Tucon de Xuise o Tuca de la Trapa (o Primera Tuca d'Ixea), en direcció E.

Retornem a la bretxa i ens dirigim a l'Agulla d'Ixea. Superem una petita graonada de roca i continuem per una curta canal per retrobar el fil de l'aresta, pel qual grimpem fàcilment fins al cim de l'agulla (o Segona Tuca d'Ixea).

Continuem carenejant sense dificultats fins just abans d'un ressalt de roca (hi ha unes bagues d'una instal·lació de ràpel). Per evitar el ràpel, reculem uns metres i cerquem una fàcil baixada per terreny herbós. Flanquegem per sota del ressalt de nou fins a l'aresta. Si seguíssim carenejant trobaríem un seguit d'agulles i gendarmes. Per evitar-los baixem per  la cara S per un fort pendent d'herba fins al fons de la canal que tenim a sota, continuem per la canal, una mica descomposta, fins a passar pel S d'una característica agulla situada a mig vessant. La voregem i entrem a una canal herbosa. Iniciem un exposat flanqueig per terreny herbós superant diverses canaletes i algun ressalt de roca fins a arribar a la canal que baixa de la bretxa entre la Segona i la Tercera Tuca d'Ixea. Es tracta del tram més delicat de la cresta, en general molt exposat i poc evident.

Un cop a la bretxa ens espera un llarg de roca de III+. Pugem per unes plaques força verticals a l'inici però amb bones preses, girem a la dreta cap al fons d'un díedre de bon protegir i en sortim a l'esquerra cap a una canal de roca que s'acaba al fil de la cresta, on muntem reunió. A continuació ja podem acabar de fer cim de la Tercera Tuca d'Ixea grimpant.

Crestegem en direcció W fins a trobar una instal·lació de ràpel (un burí vell i un pont de roca amb bagues): baixem quasi 60 m primer per una xemeneia i després per terreny herbós fins a trobar el següent ràpel, situat a l'extrem inferior esquerre del tram herbós, just damunt del tall que ens separa de la bretxa. Hi ha dos pitons, dos ponts de roca una mica dubtosos i un merlet petit però eficaç. En uns 25 m ens situem a un nou pendent d'herba que baixem fins al fons de la bretxa.

Per fer la Quarta Tuca d'Ixea, baixem per la canal de la cara S fins just damunt d'un bloc encastat que impedeix continuar baixant-la. Iniciem llavors un flanqueig per terreny herbós una mica exposat fins a entrar a una canal que ens porta a un petit contrafort des del qual arribem al cim sense dificultats.

##Baixada

Continuem la carena cap a l'W, passem un nus de carenes (petit cim que curiosament és granític, a diferència de la resta de la cresta que és calcària) i d'allà baixem cap al coll del Ginebró i continuem cap al N per una tartera de grans blocs (alguns dels quals belluguen fàcilment) fins a arribar als estanys i retrobar el camí de pujada.

<h2>Aproximació</h2> <p>Seguim aquest itinerari] fins just abans de l&#8217;estany de Perramó, moment en què pugem un pendent primer herbós i després de clapissa fins a l&#8217;interior d&#8217;una olla. Continuem pujant fins a una bretxa a la que accedim per una canal (és probable trobar-hi neu fins a principis d&#8217;estiu).</p> <h2>Via</h2> <p>Un cop a la bretxa, pel vessant oposat i sense dificultat accedim al Tucon de Xuise o Tuca de la Trapa (o Primera Tuca d&#8217;Ixea), en direcció E.</p> <p>Retornem a la bretxa i ens dirigim a l&#8217;Agulla d&#8217;Ixea. Superem una petita graonada de roca i continuem per una curta canal per retrobar el fil de l&#8217;aresta, pel qual grimpem fàcilment fins al cim de l&#8217;agulla (o Segona Tuca d&#8217;Ixea).</p> <p>Continuem carenejant sense dificultats fins just abans d&#8217;un ressalt de roca (hi ha unes bagues d&#8217;una instal·lació de ràpel). Per evitar el ràpel, reculem uns metres i cerquem una fàcil baixada per terreny herbós. Flanquegem per sota del ressalt de nou fins a l&#8217;aresta. Si seguíssim carenejant trobaríem un seguit d&#8217;agulles i gendarmes. Per evitar-los baixem per la cara S per un fort pendent d&#8217;herba fins al fons de la canal que tenim a sota, continuem per la canal, una mica descomposta, fins a passar pel S d&#8217;una característica agulla situada a mig vessant. La voregem i entrem a una canal herbosa. Iniciem un exposat flanqueig per terreny herbós superant diverses canaletes i algun ressalt de roca fins a arribar a la canal que baixa de la bretxa entre la Segona i la Tercera Tuca d&#8217;Ixea. Es tracta del tram més delicat de la cresta, en general molt exposat i poc evident.</p> <p>Un cop a la bretxa ens espera un llarg de roca de III+. Pugem per unes plaques força verticals a l&#8217;inici però amb bones preses, girem a la dreta cap al fons d&#8217;un díedre de bon protegir i en sortim a l&#8217;esquerra cap a una canal de roca que s&#8217;acaba al fil de la cresta, on muntem reunió. A continuació ja podem acabar de fer cim de la Tercera Tuca d&#8217;Ixea grimpant.</p> <p>Crestegem en direcció W fins a trobar una instal·lació de ràpel (un burí vell i un pont de roca amb bagues): baixem quasi 60&#160;m primer per una xemeneia i després per terreny herbós fins a trobar el següent ràpel, situat a l&#8217;extrem inferior esquerre del tram herbós, just damunt del tall que ens separa de la bretxa. Hi ha dos pitons, dos ponts de roca una mica dubtosos i un merlet petit però eficaç. En uns 25&#160;m ens situem a un nou pendent d&#8217;herba que baixem fins al fons de la bretxa.</p> <p>Per fer la Quarta Tuca d&#8217;Ixea, baixem per la canal de la cara S fins just damunt d&#8217;un bloc encastat que impedeix continuar baixant-la. Iniciem llavors un flanqueig per terreny herbós una mica exposat fins a entrar a una canal que ens porta a un petit contrafort des del qual arribem al cim sense dificultats.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Continuem la carena cap a l&#8217;W, passem un nus de carenes (petit cim que curiosament és granític, a diferència de la resta de la cresta que és calcària) i d&#8217;allà baixem cap al coll del Ginebró i continuem cap al N per una tartera de grans blocs (alguns dels quals belluguen fàcilment) fins a arribar als estanys i retrobar el camí de pujada.</p>

Quatrième Tuca d'Ixeia

Agulla d'Ixea - Cresta de les Tuques d'Ixea

Camptocamp

camptocamp

<h3>Historique</h3> <p>Première ascension connue (crête WSW)&#160;: 9 juillet 1914 - Roger et Henri Brulle], Germain Castagné, Henri Motas d&#8217;Hestreux. (Henri Brulle dénomme ce sommet <em>Pic S Occidental de la Tuca del Mont</em>)</p>

Quarta Tuca d'Ixea

<h3>Història</h3> <p>Primera ascensió&#160;: 1 d&#8217;agost de 1911 - Henri Brulle], Germain i Jean-Marie Castagné.</p>

Tercera Tuca d'Ixea

<h3>Historique</h3> <ul> <li>Première ascension&#160;: inconnue.</li> <li>Première ascension datée (traversée E-W)&#160;: 1<sup>er</sup> août 1911 - Henri Brulle], Germain et Jean-Marie Castagné.</li> <li>Ascension face N&#160;: 10 juillet 1914 - Roger et Henri Brulle], Germain Castagné, Henri Motas d&#8217;Hestreux. (Henri Brulle dénomme ce sommet <em>Grand Pic de la Tuca del Mont</em>)</li> </ul>

Agulla d'Ixea

<p>També coneguda com la Primera Tuca d&#8217;Ixea.</p> <h3>Història</h3> <p>Primera ascensió coneguda&#160;: 1 d&#8217;agost de 1911 - Henri Brulle], Germain i Jean-Marie Castagné.</p>