Volta circular des de Boavi - en 4 dies. Refugis de Baborte, Broate i Certascan

1r dia: sortida des de la barrera situada a cota 1400 m, abans del pla de Boavi. Creuem aquest pla fins al final, on trobem un pont de fusta que permet creuar la Noguera de Lladorre. Continuem fent ziga-zagues per dins de l’avetosa fins que sortim al Palancó, moment en què se separen els camins de Broate i de Sellente (pont de fusta sobre el riu de Sellente i senyal indicador).

Remuntem la vall de Sellente, primer pel marge dret del riu (orogr.) i després, així que comencem a quedar exposats a les canals del Pic de les Canals de Sellente, passem a l’altre vessant, que de seguida presenta pendents més suaus. Remuntem pel fons de la vall, passem unes ruïnes situades al costat d’un estany minúscul que es troba sota la collada de Becero, i girem al SE, cap a l’ample coll de Sellente (2487 m). Una curta baixada ens porta al refugi de Baborte, visible des del mateix coll.

2n dia: pujada per pendents suaus al coll de Baborte o de Pedres Blanques. Se’ns obre la coma de Sotllo al davant. La creuem per anar a buscar la pujada cap a la Coma d’Estats, entre l’estany de Sotllo i el d’Estats. Travessem aquest darrer i enfilem la pujada al Port de Sotllo. Comencem per la pala més ampla, però de seguida ens decantem a l’esquerra, per anar a buscar una canal més protegida de les allaus que arrenquen de les parets de al Pica. La seguim fins al port.

Traiem pells per fer la curta baixada fins als estanys de la Cometa d’Estats, ja a terreny occità. Baixem fent una llarga diagonal pel vessant E del Sotllo, mirant d’anar a buscar una pala ben visible des del coll (la base ens queda enfrontada i desapareix cap a un coll entre el Sotllo i el Guins de l’Ase). Segons les condicions, es pot pujar amb esquís o bé amb grampons.

La baixada per l’altre costat és dreta al començament (màxim 40º), però perd pendent ràpidament i esdevé una llarga i encaixonada baixada, sempre pel fons del barranc, que s’obre a la vall de Broate davant mateix del promontori sobre el qual hi ha el refugi de Broate.

3r dia: Pugem el Cap de Broate, cercant el pas que més ens convingui per arribar a l’estanyol que hi ha un centenar de metres sota el cim, a l’E. De l’estany al cim hi pugem per la carena de l’esquerra, que comença força dreta (30º), però que s’ajau en arribar a dalt.

Baixem esquiant per la cara S fent una llarga diagonal per sota la cresta fins a buscar una aresta que neix a un replà de cota 2520 m i que puja (pells) cap a l’W vers un dels cims secundaris (cota 2682 m segons l’1:25.000 de l’Alpina). Un cop a aquesta cota continuem pujant per l’aresta, amb els esquís, als peus, fins a un altre cim secundari, de cota 2716 m.

Traiem pells i baixem cap a un collet poc definit que ens dóna accés a través d’una curta canal a la vall de Salibarri. Les amples pales ens permeten triar itinerari de baixada, si bé cal tendir a buscar el fons de la vall. Per sota de la cota 2250 m baixem seguint el torrent, de pendent superior (màxim 35º). Al primer i darrer trams es pot baixar per pales laterals de l’esquerra, que queden més protegides d’eventuals allaus dels contraforts de la Punta del Port.

Un cop arribem al riu de Romedo, tornem a posar pells per pujar cap a la cua de l’estany de Romedo de Baix. Aquest estany no se sol glaçar donat el seu aprofitament hidroelèctric, i el camí de l’estiu per la seva riba W és molt desaconsellable a l’hivern (molt exposat a l’aigua, traçat gens evident). Per evitar-lo, creuem el riu de Guiló per la cua de l’estany i pugem per una vall secundària que ens porta al capdamunt de la carena que separa els estanys de Guiló del de Senó. Des d’un dels colls d’aquesta serra baixem cap a l’estany de Romedo de Baix, que creuem. A l’altre cantó de l’estany hi ha, ben visible, una ampla canal que puja a un coll de la serra de Llurri. Prenent aquesta canal de referència, pugem per una canal més estreta i dreta (màxim 30º) que puja a un coll secundari situat més al N. Aquest collet ens permetrà accedir a una baixada esquiable (a diferència de la que hi ha sota el coll més ample, que és per on passa el camí de l’estiu).

Fem una curta baixada fins a sota unes barres rocalloses, on trobem el camí de l’estiu, que ens porta al petit estany de cota 2200 m que es troba sota el refugi. El voregem per la riba N i fem els darrers metres fins al refugi de Certascan.

4t dia: Sortim del refugi cap al S seguint el camí de Naorte. Deixem una primera canal que tira avall, força estreta, i baixem per la segona, que té un traçat recte fins a la presa que hi ha sobre el revolt de la carretera. Per retornar a Boavi podem baixar per la pista (per la collada d’Estallo) o bé seguir la pista en direcció a Romedos i, baixar pel GR per la Pleta de Llurri. En el darrer cas, el tram entre la pista i la pleta és perdedor (hi ha tot un seguit de canals transversals que cal travessar i que no són evidents, és millor tendir a baixar per l’esquerra). De la pleta cap avall cal seguir les marques vermelles o de GR que hi ha als arbres (pot costar de trobar amb molta neu).

El tercer dia requereix bona visibilitat per encertar la baixada cap a Salibarri.

En cas de nevades intenses pot ser complicat sortir amb seguretat de la vall de Broate. La baixada del refugi cap a Boavi és perdedora al seu tram inferior i exposada al torrent.

La baixada des del refugi de Certascan cap a Boavi està exposada a allaus, tant per la collada d’Estallo com per la Pleta de Llurri (es travessen nombroses canals).