des del refugi del Portillón

Pic magnífic i poc freqüentat. Itinerari que pot ser, en funció de les condicions de la neu, exigent i tècnic en la part final. Combina molt bé pel que fa els horaris (especialment a la primavera) amb la cara nord del Pic del Seil de la Baque.

Del refugi, pujar al coll del Pluviòmetre (2900).

Per accedir-hi es pot, o bé passar sota la Tussa de Montarque -passatge molt exposat, sobretot en primavera (perill de relliscades fatals i de saltar per sobre les barres de vora de llac); passar sobre el Llac, opció també força exposada (el llac és buidat per sota durant l’hivern, i si l’any és de poca neu, el glaç podria descansar sobre el buit). Per tant semblaria que l’opció la més raonable sigui passar per la riba dreta (nord) del llac. Després es remunta fàcilment fins al coll.

Baixar al peu del coll dels Gourgs Blancs -és fàcil i intuïtiu- (conservant les pells), a i continuació remuntar una mica pel lloc més evident entre dos blocs de roques cap a la valleta Spijeoles-Gourdon, aproximadament 100 m per sobre del llac, per la cota 2730. Un cop a la valleta, es va a buscar l’aresta S o la via normal del pic dels Spijeoles.

Del refugi al col del Pluviomètre passant sota la Tussa A la pujada, pujar direcció NW just per sobre del refu fins a un petit coll. Del coll, remuntar tirant a esquerra (SW) per passar entre les barres somitals de la Tuca de Montarqué i les barres de vora de llac. Mot exposar, una relliscada seria fatal (ganivetes a la primavera!). Cap a 2800, començar una travessada a altitud constant, fins a agafar el coll 2800 al SE del llac Gelat. Hi ha dos collets, un ens queda a la dreta (no transitable) i un a l’esquerra (S) que ens durà fàcilment a un pas intuïtiu per flanquejar la cara E del Gourdon.

A la tornada és preferible passar per sobre del pluviòmetre, ja que una baixada evident ens portarà fins al llac. Des d’allà, flanquejar per l’esquerra (N) fins al refugi.

Del peu del coll (N) a la valleta de Gourdon-Spijeoles: una primera baixada dreta es flanqueja sense problemes, fins a un llaquet indefinit. Remuntar 5 m cap a l’W, i a continuació baixar cap a la comba següent, circular, més ampla (segon petit llaquet). Buscar el pas més evident (entre dues roques) ple nord, per arribar a les pales de la cara E del Gourdon. No cal guanyar massa alçada, millor flanquejar a altitud constant (2850 aprox), sota el pic Gourdon. Arribem fàcilment a l’aresta S del Spijeoles, amb el cim ja ben visible. A la tornada, si es baixa fins al llac, caldrà posar les pells per remuntar fins aquests petits llacs (150 m), o bé tornar a fer el mateix flanqueig. Nota: A la tornada, un cop al coll del pluviòmetre, es pot fer un salt fàcilment al Pic del Seil de la Baque, en tot just 30 minuts.

Pujada al Pic: Potser la millor opció és pujar, esquí al sac, per l’aresta: s’evita així els perills objectius (d’allau de placa a l’hivern en la forta convexitat, o relliscades a la primavera per les Z a fer sobre terreny dret i neu endurida). Els 50 últims metres poden ser més complicats del previst si la neu és molt dura o massa tova.

La travessa del refugi al coll del Pluviòmetre pot robar-nos temps perquè l’itinerari perdedor i exposat no és pas fàcil de trobar i gestionar. Cal valorar el dia abans el passatge per la riba dreta del llac (N).

Els 50 últims metres poden complicar-se si la neu és rebel (gelat o neu inconsistent)