Pic Long - Travessa Pic d'Estaragne > Pic de Campbieil > Pic Long

Comencem al punt on la carretera que puja cap al llac de Cap de Long creua el torrent d’Estaragne. Remuntem pel fons de la vall i anem a buscar les pales que hi ha directament sota el cim d’Estaragne, perfectament visible al fons i una mica a la dreta. Creuem un torrent marcat que ens permet superar una primera barrera rocosa que hi ha a la base del vessant. A continuació, anem fent ziga-zagues per la pala esquivant línies de roca. Per accedir al cim fem una S obligada per dues barreres de roca successives. El pendent no és excessiu i permet guanyar alçada ràpidament. Arribem fins a dalt amb els esquís als peus.

Per tal de pujar al Campbieil primer cal baixar una vuitantena de metres, fins a un replà que hi ha entre els dos cims. Des d’aquí fem un llarg flanqueig fins a arribar al peu de la pala del Campbieil, que remuntem fins a una espatlla que hi ha sota el cim, a l’esquerra. Aquesta pala és una mica més inclinada que la de l’Estaragne. Des de l’espatlla al cim el pendent creix una mica i cal anar a peu.

Per tal de perdre la mínima cota necessària, la baixada la fem per una pala orientada a nord que hi ha al SW del cim i que ens porta als terrenys suaus del nord del Gorg de Cap Long. Tornem a posar les pells de foca i remuntem cap a la glacera de Pays Baché, fins a situar-nos sota la Forqueta de Pic Long. Es distingeix de les altres canaletes que tallen la muralla perquè la roca és una mica més blanca. Cal que hi hagi molta neu perquè sigui un recorregut només en neu. És molt probable que la part de dalt estigui neta. El tram inferior és de 45º. A la base del primer pas de mixt, a mà dreta, hi ha unes bagues posades a un merlet i que serveixen per a rapelar a l’estiu. Superat aquest pas, trobem una tirada d’uns 10 m de roca molt descomposta de III / III sup.

Un cop a la cresta passem al vessant oposat, de pendent suau i flanquegem cap a la base de la piràmide somital. Un cop a la base de la piràmide continuem el flanqueig fins a arribar a una canal poc marcada que baixa del cim. Remuntem pel fons de la canal (40º màxim i trams de mixt de II). La baixada es fa pel mateix lloc. A la canal d’accés a la cresta hi ha una instal•lació de ràpel que permet superar la part més difícil de la canal amb un ràpel d’uns 20 m.

Retrobem els esquís i fem la magnífica baixada per la vall orientada al nord que porta al Llac de Cap de Long. Si l’aigua no està glaçada (molt probable a final de temporada), podem agafar el camí de l’estiu, que té algun pas delicat perquè creua alguna canal de 40 - 45º que mor a l’aigua. Un cop a la presa ja només cal seguir la carretera fins al cotxe.

La carretera està tancada durant tot l’hivern i s’obre típicament a finals de maig o principis de juny. Us en podeu informar als refugis de la zona.

El flanqueig de la tornada pot ser molt delicat en cas de perill d’allaus i el pas per sobre del llac, si està glaçat, pot tenir les vores plenes d’esquerdes pels canvis de nivell de l’aigua.