Aneto - Cresta de Salenques - Tempestades

La cresta de Salenques és un dels itineraris de roca més cèlebres i atractius dels Pirineus, i permet accedir al punt més alt de la serralada per una via aèria i espectacular, de més de 2km de longitud!!!

Pujada

Des de l’aparcament del pla de la Besurta (1900 m) pugem pel camí que duu al forau d’Aigualluts, i seguim fins a l’estany de Barrancs. Des d’aquí, encarem la forta pujada fins al coll de Salenques (2810m), punt d’inici de la cresta (3-4 h).

Seguim l’aresta que de moment és força fàcil fins a la primera agulla, que es puja per la seva cara N, aprofitant les moltes fissures (IV, 40m). Se segueix després la cresta creuant pel N una 2a agulla que ens deixa a la roca anomenada “l’Ocell de Paper”, situada a una bretxa abans de la 3a agulla (V, 3m, pitons).

Se segueix amb una quarta agulla que s’escala directament per un tram vertical i aeri (IV, 25m fins a una plataforma (reunió amb pitons). En aquest punt, es pot optar per seguir escalant la torre directament (IV+, 25m) per un pas molt atlètic protegit amb pitons, o bé flanquejar per la cara S en un pas aeri i delicat amb bones preses per als peus però poques per a les mans. Després d’uns 15m de flanqueig, es puja la torre amb facilitat, seguint una fissura fàcil (IV).

A partir d’aquí, sense cap dificultat remarcable, es segueix la cresta sempre pel costat S fins al cim del Margalida, per un sistema de vires fàcils i alguns passos al final una mica més atlètics, però curts (3241m). Des d’aquí seguim fins el pic de Tempestats (3290m) per una aresta curta i fàcil (III). 4-5h des del coll de Salenques.

Seguim cap a la bretxa del Tempestats per una aresta de roca descomposta (III) i després remuntem per un sistema de plaques a la dreta (IV) que ens deixa a dalt de l’espatlla d’Aneto. Des d’aquí s’arriba al cim per terreny fàcil (3404m). 3-4h des del pic de Tempestats.

Baixada

Des de l’Aneto seguim al N per passar el pas de Mahoma, aeri però fàcil i guanyem la glacera de l’Aneto (o el que en queda).

Baixem directament en direcció NE i enllacem amb l’itinerari de pujada.

Des del pic de Tempestats, baixem cap al SW per anar a buscar els estanys de Llosars i des d’aquí seguim el camí traçat fins al fons de la vall de Vallhiverna i d’aquí al refugi de Pescadors. A l’estiu, en aquest punt es pot agafar un autobús que ens baixa a Senarta i/o a Benasc. Fora de temporada no hi ha més remei que fer tota la pista a peu o saltar a l’altre vessant per Corones.

L’itinerari és molt llarg (més de 2km de cresta) i arriba un punt en què les escapatòries són molt difícils. Tanmateix, hi ha diversos punts on és possibles fer un bon bivac (opció especialment interessant si es vol seguir fins a l’Aneto):

• Coll de Salenques.

• Pic de Tempestats.

• Cim de l’Aneto.

Val la pena pensar-se bé com gestionar l’aproximació (autobús, cotxe, bivac) per destinar el màxim d’hores a la cresta.

El refugi de la Renclusa, a la via normal de l’Aneto, no és de gaire ajuda perquè a la pujada queda apartat i a la baixada ja ens queda molt a prop del fons de vall. Tot i així, és bona opció per seguir fent activitat l’endemà.