Escalada fácil ideal per fer descobrir un ambient muntanya tranquil a debutants per entrenarse a protegir amb tascons.
pero una de les més llarga i més perderora del Caroux, compte amb el horari !

## Aproximació
Des-de el parking de Gorges d'Héric], agafar la carretera que sigue aquestas fins al tercer pont. Just abans de travessar- ho, localtizar  el sender de Charbonniers que sort a la esquerra a la dreta (escalar un petit esllivissament, cartell). en primer lloc poc marcat, el sender bé fitat que arriba al bosc. seguir ho fins a la desembocadura del Ravin des Charbonniers. llavors es més interessant i menys merder de pujar l'Arête des Charbonniers]. Sino, remuntar el barranc sobre la seva vora dreta. un cop al peu de les Agulles, arribem a la pista de les Agulles (marques vermelles) que seguim alguna decena de metres a la esquerra abans de trobar damunt altre marques (triangles taronjes) que ens porta en una cornisa ascendente cap a la esquerra que permes arribar al peu de la aresta (arbres).
el inici de la via esta marcat per dues triangles taronjes i la xifre 2.
Si estem davant de la xifre 3, es que hem seguit les marques de la via Maraval-Mazet]. La aresta comença més a la esquerra, seguir la base de la paret fins a les altres marques.

## Via
### 1<sup>er</sup> ressalt
L# |4+ | 50 m | Començar en primer lloc a la esquerra de la aresta en una petita part atlética (IV, 2 pitons), després arribar a la aresta a la dreta per el "pas tournant" (IV).
*Si hem comnençat a dalt del xifre 3 : arribar a un bosquet de arbres, seguir tot recte en la fissura, passa un molt petit "desplom" - 3 pitons, roca amb molsa.*
seguir després en linias de fissuras faciles (III max) que portan cap al fil de la aresta per diedres faciles jalonat de arbres.
seguirles fins a asopegar en una bona paret vertical. pujar la xemeneia que la trenca i en el seu cim pujar la paret cap a la dreta (IV, 2 pitons). Seguir després la cresta horizontal fins al peu del 2<sup>n</sup> ressalt.
L# |3| 50 m|
L# |4| 40 m
L# |4+| 40 m

### 2<sup>n</sup> ressalt
pujar  dues diedrets a la esquerra del fil (III despres IV), pues travessar altre vegade cap a la esquerra (2 pitons), passar baixo un corredor enarborat (per arribar a una bonica paret en el fil, IV) que porta a un tram horizontal de la aresta que arriba al peu del 3<sup>er</sup> ressalt.

L# |2| 20 m|
L# |4+| 30 m|

#### Variant
Remuntar el coredor enarborat (més aviat pero no tan bonic, II/III).

### 3<sup>e</sup> ressalt
L# |5| 30 m| Començar el 3<sup>er</sup> ressalt a dalt del fil de la aresta horizontal en el eix de una xemeneia oberta visible més amunt. pujar recte 15 m després per un diedre i una fissura, arribar a una rampa que sort a la esquerra vessant W (conjunt de III+). Reunió amb un merlet al final de la cornisa (comú amb la via Azéma-Bouissou]).
L# |5| 40 m| Passar la part vertical de 3 m que domina en ascendencia a la dreta (III aéria), i arribar més aviat a la dreta a una terrassa que travessem. passar el fil de la aresta de dreta, després remuntar tot recte per bons diedres (1 pito, III). Reunió baixo el cim (compte al fregament).

#### Variant
Des-de el peu del ressalt, remuntar tot recte a dalt de la xemeneia de inici, per diedres una mica herbada (IV+, V, 1 pitó damunt).

### Éscape
moltes cordadas se perden en el ultim ressalt, la cruïlla amb la via Azéma-Bouissou (Classic de la cara W) es perdedora. En cas de problema (meteo, itinerari, horari ...), es pot , des-de el enllaç entre el 2<sup>n</sup> i el 3<sup>er</sup> ressalt, agafar el corredor enarborat a la dreta per escapar. baixant ho sobre un centenar de metres, asopeguem a dalt de una barra rocosa, on cal travessar vora esquerra per arribar a un bretxa plé de gros blocs : es R1 de la Agulle Déplasse. Des-de lavors, cal desgrimpar (III) o fer un rápel dins el diedre tombat que porta al barranc de Charbonniers, i aixi remuntar al altiplá o baixar en el congost.

## Descens
Desgrimpar la motl fácil aresta N i arribar a la Pista de l'Envers des Aiguilles que es veu abaixo vessant E (anar a lo més fácil direcció NE).
Un cop en la pista - bé marcada i fitada - baixarla cap al S. porta al barranc de Charbonniers (bretxa entre la Viallat i la Déplasse). Des-de llavors es pot o baixar per aquest barranc (aviat pero desconsellable amb temps humid), o seguir baixant la Piste de l'Envers des Aiguilles fins a la seva cruïlla amb la Piste des Aiguilles (marques vermelles) que agafem cap a la esquerra. aqui també per un recorregut esportivo (moltes cadenes en les plaquess), ens porta al coll de Bartouyre on arribem al Sentier des Gardes.
en compte, tots esas baixadas son delicadas de nit o mulladas !

Bé expost al sol, es pot fer tot el any, pero anar en compte amb el vent.

<p>Escalada fácil ideal per fer descobrir un ambient muntanya tranquil a debutants per entrenarse a protegir amb tascons. pero una de les més llarga i més perderora del Caroux, compte amb el horari&#160;!</p> <h2>Aproximació</h2> <p>Des-de el parking de Gorges d&#8217;Héric], agafar la carretera que sigue aquestas fins al tercer pont. Just abans de travessar- ho, localtizar el sender de Charbonniers que sort a la esquerra a la dreta (escalar un petit esllivissament, cartell). en primer lloc poc marcat, el sender bé fitat que arriba al bosc. seguir ho fins a la desembocadura del Ravin des Charbonniers. llavors es més interessant i menys merder de pujar l&#8217;Arête des Charbonniers]. Sino, remuntar el barranc sobre la seva vora dreta. un cop al peu de les Agulles, arribem a la pista de les Agulles (marques vermelles) que seguim alguna decena de metres a la esquerra abans de trobar damunt altre marques (triangles taronjes) que ens porta en una cornisa ascendente cap a la esquerra que permes arribar al peu de la aresta (arbres). el inici de la via esta marcat per dues triangles taronjes i la xifre 2. Si estem davant de la xifre 3, es que hem seguit les marques de la via Maraval-Mazet]. La aresta comença més a la esquerra, seguir la base de la paret fins a les altres marques.</p> <h2>Via</h2> <h3>1<sup>er</sup> ressalt</h3> <p>L# |4+ | 50&#160;m | Començar en primer lloc a la esquerra de la aresta en una petita part atlética (IV, 2 pitons), després arribar a la aresta a la dreta per el &#8220;pas tournant&#8221; (IV). <em>Si hem comnençat a dalt del xifre 3&#160;: arribar a un bosquet de arbres, seguir tot recte en la fissura, passa un molt petit &#8220;desplom&#8221; - 3 pitons, roca amb molsa.</em> seguir després en linias de fissuras faciles (III max) que portan cap al fil de la aresta per diedres faciles jalonat de arbres. seguirles fins a asopegar en una bona paret vertical. pujar la xemeneia que la trenca i en el seu cim pujar la paret cap a la dreta (IV, 2 pitons). Seguir després la cresta horizontal fins al peu del 2<sup>n</sup> ressalt. L# |3| 50&#160;m| L# |4| 40&#160;m L# |4+| 40&#160;m</p> <h3>2<sup>n</sup> ressalt</h3> <p>pujar dues diedrets a la esquerra del fil (III despres IV), pues travessar altre vegade cap a la esquerra (2 pitons), passar baixo un corredor enarborat (per arribar a una bonica paret en el fil, IV) que porta a un tram horizontal de la aresta que arriba al peu del 3<sup>er</sup> ressalt.</p> <p>L# |2| 20&#160;m| L# |4+| 30&#160;m|</p> <h4>Variant</h4> <p>Remuntar el coredor enarborat (més aviat pero no tan bonic, II/III).</p> <h3>3<sup>e</sup> ressalt</h3> <p>L# |5| 30&#160;m| Començar el 3<sup>er</sup> ressalt a dalt del fil de la aresta horizontal en el eix de una xemeneia oberta visible més amunt. pujar recte 15&#160;m després per un diedre i una fissura, arribar a una rampa que sort a la esquerra vessant W (conjunt de III+). Reunió amb un merlet al final de la cornisa (comú amb la via Azéma-Bouissou]). L# |5| 40&#160;m| Passar la part vertical de 3&#160;m que domina en ascendencia a la dreta (III aéria), i arribar més aviat a la dreta a una terrassa que travessem. passar el fil de la aresta de dreta, després remuntar tot recte per bons diedres (1 pito, III). Reunió baixo el cim (compte al fregament).</p> <h4>Variant</h4> <p>Des-de el peu del ressalt, remuntar tot recte a dalt de la xemeneia de inici, per diedres una mica herbada (IV+, V, 1 pitó damunt).</p> <h3>Éscape</h3> <p>moltes cordadas se perden en el ultim ressalt, la cruïlla amb la via Azéma-Bouissou (Classic de la cara W) es perdedora. En cas de problema (meteo, itinerari, horari &#8230;), es pot , des-de el enllaç entre el 2<sup>n</sup> i el 3<sup>er</sup> ressalt, agafar el corredor enarborat a la dreta per escapar. baixant ho sobre un centenar de metres, asopeguem a dalt de una barra rocosa, on cal travessar vora esquerra per arribar a un bretxa plé de gros blocs&#160;: es R1 de la Agulle Déplasse. Des-de lavors, cal desgrimpar (III) o fer un rápel dins el diedre tombat que porta al barranc de Charbonniers, i aixi remuntar al altiplá o baixar en el congost.</p> <h2>Descens</h2> <p>Desgrimpar la motl fácil aresta N i arribar a la Pista de l&#8217;Envers des Aiguilles que es veu abaixo vessant E (anar a lo més fácil direcció NE). Un cop en la pista - bé marcada i fitada - baixarla cap al S. porta al barranc de Charbonniers (bretxa entre la Viallat i la Déplasse). Des-de llavors es pot o baixar per aquest barranc (aviat pero desconsellable amb temps humid), o seguir baixant la Piste de l&#8217;Envers des Aiguilles fins a la seva cruïlla amb la Piste des Aiguilles (marques vermelles) que agafem cap a la esquerra. aqui també per un recorregut esportivo (moltes cadenes en les plaquess), ens porta al coll de Bartouyre on arribem al Sentier des Gardes. en compte, tots esas baixadas son delicadas de nit o mulladas&#160;!</p> <p>Bé expost al sol, es pot fer tot el any, pero anar en compte amb el vent.</p>

Caroux - Aiguille Godefroy

Caroux - Aiguille Godefroy - aresta SW

Camptocamp

camptocamp

<p>La más alta de las tres agujas del Rieutord (excepto le Roc de Caroux y su espalda Oeste), con una altitud de 1006m en los mapas del &#8220;Caroux&#8221; 1/20000 y 1/10000 de David Mazet, y 987m sobre Géoportail. domina de unso10 metros la pequeña depresion de su arista Norte subhorizontal, que la separa del Roc de Caroux. Su pequeña cara Este, mal individualizada, se pierde en las pendientes de la orilla derecha del alto vallon du Rieutord, sus caras oeste y sobre todo Sur poeste presentan murallas más impresionates. Primera ascension en 1919, par la vía normal cara este por le colonel Godefroy, minetras su trabajos de cartografía.</p>