Caroux - Bastion de Cadiol - la parrallele

Aproximació

arribar al barranc de Cadiol (vegeu Accès du Bastion]). remuntar-ho o baixar-ho (segon acces) per la Pista Superior de Cadiol (marques grogas) fins al peu de la paret del Bastion. Per localitzar el inici de la via queda arribar per damunt del “Ravin de Cadiol”, cal en primer lloc trobar la “Cheminée des Blocs Coincés” - es la inmensa trencada que talla en due el Bastion. baixo aquesta, i després de vorejar el pilar de “L’Intermédiaire”, localitzem un diedre molt gran que fa tot la cara (via de … Grand Dièdre] !). La via inicia 10-15 m més baixo dins un diedre molt marcat per dues fissuras paral-lels.

Via

L# |4+|30 m| Pujar al peu del dièdre per graos , depsres travessar (IV) per arribar a la fissura de dreta. remuntar al (V, pitons) i sortir en uan feixa. roques amb molsa il faciles aal dreta ens portan al peu de un dièdre molt pur ; recorrer-hor (IV+) i muntar al reunio (1 arbre mort, 1 piton alt) en una terrasse molt palca. L# |5|45 m| Remuntar la xemeneia -diedre a dalt (V, una mica herbada), arribar a un ninxol (2 pitons) desde on sortem a la dreta remuntant una placa granulosa (IV+) vorejada a la seva dreta per una fissura ample que remuntem fins al sostre (V) ; desde llavors (bo pito), travessar horizontalment a la ezquerra per una vira prima molt aéria (V), rodejar el angle (pito amagat) i seguir horizontalment en travessia capcacla feixa del Grand Diedre (un spit en sortida) des-de on muntem una bona reunió en els blocs (ombra fresca !). Llarg maco, bastant expost dins la travessia i per la qual cal anar en compte amb el fregament (es pot muntar una reunió en el ninxol baixo el totxo, pero llavors cal pitonar la reunió). L#~ La via de la “Parallèle” termina aqui. el resta correspon al “Grand Dièdre]” (obert en 1941). L# |6a+|25 m| Pujar en els blocs i entrar dins “la fissura de 6m” (V+ cabrona i desequipada, pero es pot protegir amb tascons), després arribar facilment una mica a la dreta a un diedre vermell extraplomat que passem (6a+ o A1, tres pitons oxidats…, fácil de protegir amb friends o tascons) i sortir a la ezquerra (IV, pito) en una bona terrassa per muntar la reunió (3 pitons podrits amb bagues). L# |4+| | Començar a la ezquerra (diedre 2 m), passar cap a la dreta, després pujar per passar un bonic estrat horizontal (IV+ curios : presa de natja !), tornar a la ezquerra al fons del diedre, passar otra paret (IV+) i arribar al fons del ninxol a la dreta (2 pitons e bagues) ; sortir a la dreta (piton) per un pas en el buit extraplomat bé protegit (IV sol !) i retablirse en la vira (que té en la ma…) on muntem la reunió (2 spits). L# |4-|40 m|Aquest llarg final, remunta la xemeneia que es veu a dalt a la dreta. anar cap a aquesta seguint el diedre inclinat a la dreta (III), després superar el diedre-xemeneia que constituye el punt debil de la paret (IV-, fácil de protegir amb tascon, sortida cansant on la dificultat es tracta de no posarse en la mata de bardissa !!) seguir per la fissura-xemeneia (III) ; reunió en un bonic faig tortuos en la sortida.

Descens

La sortida de la via esta al nivell de la meseta del Caroux. anar al N vorejant el costat de la paret. arribem aixi en un centenar de metres a la desembocadura del barranc de Cadiol on localitzem la Pista Superior del Cadiol (marcada de groc). seguirla, o en la pujada, en direcció de la meseta (NW), o en l baixada en el barranc de Cadiol, tornant al peu de les vies (SE), segon el acces fet.

• de front al SW, sol toma el sol des-de migdia en la primavera i en estiu. pero, els llargs de fissura quedan algun dia humid després de ploure. Sobre tot, esta cara esta bé protegida de la Tramontane lo quel es rar en el Caroux.
• Via de diedres i fissuras. ens permes disfrutar les V de antany… algun pas herbats, pero no molesta.
• els llargs son tortuos , sobre tot L2 (que a mes a mes passa un angle) : cal pensar en el fregament.