<h2>Pujada</h2> <p>Des de la Mare de Déu de les Ares (1750m), remuntem l&#8217;ampla pala (exposada a allaus) que permet entrar a la vall de Gerber. Alternativament, des del telecadira de la Bonaigua 1900, fem un flanqueig de pujada en direcció SE per entrar a la vall de Gerber (pendents forts, exposat, recorregut d&#8217;allaus). Remuntem a continuació la vall de Gerber mantenint-nos sempre al marge esquerre orogràfic, d&#8217;entrada cap al S en direcció al Pic de Xemeneies i després en direcció SSW per passar sobre l&#8217;estany de Gerber en una diagonal NW - SW en direcció als puis de Gerber. En acabat, girem al S i voregem els puis de Gerber fins que passem per sota del refugi Mataró (metàl·lic i de color carbassa).</p> <p>Des de sota del refugi, pugem cap al coll de l&#8217;estany Gelat (2587&#160;m) passant pel llom de la dreta del coll. Després continuem cap al coll d&#8217;Amitges (2750&#160;m) i seguim per la carena cap al S, per acabar fent un flanqueig per un vessant força pendent i pedregós, força exposat al vessant NW. Des del coll es pot fer:</p> <pre><code>- el pic d'Amitges, a l'esquerra, passant per la seva cara S (tartera de blocs grans); - el pic de Saboredo, a la dreta, traient-nos els esquís uns quants metres sota del cim. </code></pre> <h2>Baixada</h2> <p>Pel mateix recorregut.</p> <p>Flanqueig exposat a l&#8217;inici.</p> <p>Orientació N en general, excepte:</p> <pre><code>- la pujada al coll de l'estany Gelat, E. - el final, amb orientacions W i NW, i S (SW pel pic d'Amitges, SE pel de Saboredo). </code></pre>

Pic de Saboredo

Pic de Péguère depuis pic de Saboredo

Bassiero E et W

Pic d'Amitges - per la vall de Gerber

Camptocamp

camptocamp

<h3>Història</h3> <ul> <li>Primer ascens probable&#160;: juliol de 1881 - Abat Cau-Durban, Barthélemy Courrège, Maurice Gourdon.</li> <li>Primer ascens conegut&#160;: 10 de juliol de 1907 - Paul Peyta, Henry Spont.</li> <li>Primera pujada espanyola coneguda (travessia W-E)&#160;: 16 de juliol de 1920 - Lluís Estasen, Carles Feliu, J. M. Guilera.</li> </ul> <h3>Bibliografia</h3> <p><em>Pels cims del Pallars&#160;: Pic de l&#8217;Ordigal i Saliente</em> per Lluís Estasen. Butlleti CEC, 1921, n<sup>o</sup>317, p.133-136&#160;: relat de la pujada de 1920.</p>