
Le Taillefer - Ruta circular Lac du Poursollet > La Pyramide > Le Taillefer > Col du Grand Van > Lac du Poursollet
Ascens a la Pyramide
Des del Lac du Poursollet, seguim l’itinerari habitual al Taillefer per la Combe NE, passant pel costat del Lac Forchu i fins a arribar a un primer replà on les rampes perden una mica de pendent just abans d’encarar la pujada final cap al Col du Grand Van, una mica abans d’arribar als 2400 m.
Un cop en aquest punt, ens separem del camí principal per encarar el coll que queda entre el Taillefer i la Pyramide (2619 m, sense nom). Aquesta pujada pot presentar alguna pala de neu que en general és evitable de manera més o menys còmode per l’esquerra.
Un cop al coll sense nom (2619 m), l’ascens a La Pyramide és un camp a través per terreny rocós molt senzill però sense gaires indicacions, on cadascú fa via cap al cim com bonament pot.
Ascens al Taillefer
Des de La Pyramide es descendeix al coll sense nom pel mateix camí i des d’allà es segueix el camí, aquest cop força ben indicat, que puja la cara E del Taillefer. El pendent és dur però es fa sense cap dificultat tècnica afegida.
Descens
Per descendir podem seguir la ruta d’ascens o baixar més ràpidament a través del Col du Grand Van fins a retrobar el camí d’anada a uns 2400 m.
L’ascensió doble en una sola jornada és perfectament viable però es pot fer una mica llarga si no s’està acostumat a forts desnivells (desnivell positiu acumulat de 1400 m) i a forts pendents. Per realitzar la doble ascensió es recomana fer la ruta circular en qualsevol dels dos sentits.
La pujada al coll sense nom presenta a vegades una pala de neu que pot ser incòmode a primera hora del dia, amb la neu completament gelada. Es pot bordejar per l’esquerra grimpant una mica lateralment per la roca, però tampoc es pot dir que sigui el terreny més confortable del món. Realitzar el bucle en l’altre sentit presenta l’avantatge de trobar-se la neu a mitja jornada, molt més tova i trepitjable. Ara bé, fer La Pyramide després d’haver fet el cim principal pot fer més mandra.

The text and images in this page are available
under a Creative Commons CC-by-sa licence.