## Pujada

Passem el pont de la Farga sobre la Noguera de Vallferrera i de seguida trobem un camí a l'esquerra indicat amb un cartell del parc natural que puja cap a les bordes de Bedet. El camí va a guanyar un petit morro de roca que de seguida arriba a un primer grup de bordes i després a un segon grup. A partir d'aquí el camí comença a no ser evident, però cada cop és més fàcil avançar de dret cap a munt pels prats. Arribem així a les bordes de Bedet, on n'hi ha una de molt grossa que no trigarà a enrunar-se i que en algun mapa apareix com a borda de Castellarnau (les que hem trobat fins aquí són petites i força ben mantingudes).

A partir de les bordes de Bedet els prats s'acaben i entrem al bosc. Per sobre de les bordes cal trobar un vialet força perdut que puja de biaix cap a l'esquerra per sobre del prat de més amunt, en direcció a una zona on aflora la roca i on el terreny és més planer (cap als 1800m). Des d'aquí i fins cap als 2100m, en què el bosc s'obre per deixar pas als prats, cal buscar el millor pas per dins del bosc. No és perdedor perquè anem guiats pel barranc, que ens queda a l'esquerra, i pel serrat del Torn a la dreta, però no sempre és còmode. En qualsevol cas, sortim del bosc al N del punt on el barranc de Bedet fa un gir de 90º (de l'E cap al S), passem unes primeres basses i arribem a la bassa de la Ribera de Tírvia. Girem cap al NW per on ens agradi més i guanyem la collada de Boldís.

Un cop al coll, no ens cal pujar el roc d'Ausinsi, podem anar plans fins a la petita esplanada que hi ha a la coma que hi ha al S de la carena i des d'allà fer una diagonal ascendent fins al vèrtex geodèssic, ben visible.

## Baixada

Pel mateix itinerari o bé cap a Tavascan per la ribera de Boldís i l'obaga de Castellassos.

<h2>Pujada</h2> <p>Passem el pont de la Farga sobre la Noguera de Vallferrera i de seguida trobem un camí a l&#8217;esquerra indicat amb un cartell del parc natural que puja cap a les bordes de Bedet. El camí va a guanyar un petit morro de roca que de seguida arriba a un primer grup de bordes i després a un segon grup. A partir d&#8217;aquí el camí comença a no ser evident, però cada cop és més fàcil avançar de dret cap a munt pels prats. Arribem així a les bordes de Bedet, on n&#8217;hi ha una de molt grossa que no trigarà a enrunar-se i que en algun mapa apareix com a borda de Castellarnau (les que hem trobat fins aquí són petites i força ben mantingudes).</p> <p>A partir de les bordes de Bedet els prats s&#8217;acaben i entrem al bosc. Per sobre de les bordes cal trobar un vialet força perdut que puja de biaix cap a l&#8217;esquerra per sobre del prat de més amunt, en direcció a una zona on aflora la roca i on el terreny és més planer (cap als 1800m). Des d&#8217;aquí i fins cap als 2100m, en què el bosc s&#8217;obre per deixar pas als prats, cal buscar el millor pas per dins del bosc. No és perdedor perquè anem guiats pel barranc, que ens queda a l&#8217;esquerra, i pel serrat del Torn a la dreta, però no sempre és còmode. En qualsevol cas, sortim del bosc al N del punt on el barranc de Bedet fa un gir de 90º (de l&#8217;E cap al S), passem unes primeres basses i arribem a la bassa de la Ribera de Tírvia. Girem cap al NW per on ens agradi més i guanyem la collada de Boldís.</p> <p>Un cop al coll, no ens cal pujar el roc d&#8217;Ausinsi, podem anar plans fins a la petita esplanada que hi ha a la coma que hi ha al S de la carena i des d&#8217;allà fer una diagonal ascendent fins al vèrtex geodèssic, ben visible.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Pel mateix itinerari o bé cap a Tavascan per la ribera de Boldís i l&#8217;obaga de Castellassos.</p>

Cap de Montarenyo

Cap de Montarenyo - des de la Farga, per les bordes de Bedet

Camptocamp

camptocamp

## Pujada

Sortim pel pont de Tavascan sobre la Noguera de Cardós, que ens dóna accés a un camí ample, una pista que puja fins a una instal·lació de l'aigua del poble. De seguida el camí s'estreny, però resta ben visible i fàcil de trobar perquè estem seguint el GR11. Cap als 1530m, en arribar al barranc de les Plantes, trobem un trencall, amb un indicador, que ens marca el punt on hem de deixar el GR11 i tombar a l'esquerra cap al camí de l'obaga de Castellassos.

El camí va remuntant en una llarga diagonal per l'obaga, tot creuant un seguit de canals, fins que finalment surt a la ribera de Boldís. Seguim el camí vall amunt fins a la collada de Boldís, on girem al N plans fins a un replà des d'on fem una diagonal fins al cim, ben visible pel vèrtex geodèsic.

## Baixada

Pel mateix camí o bé prenem la carena cap a l'W fins passat el turó de la Ribera, moment en què anem a buscar una valleta que baixa cap a l'W per una canal que desemboca a la ribera de Boldís just en el punt en què el camí per on hem pujat se separa del riu.

<h2>Pujada</h2> <p>Sortim pel pont de Tavascan sobre la Noguera de Cardós, que ens dóna accés a un camí ample, una pista que puja fins a una instal·lació de l&#8217;aigua del poble. De seguida el camí s&#8217;estreny, però resta ben visible i fàcil de trobar perquè estem seguint el GR11. Cap als 1530m, en arribar al barranc de les Plantes, trobem un trencall, amb un indicador, que ens marca el punt on hem de deixar el GR11 i tombar a l&#8217;esquerra cap al camí de l&#8217;obaga de Castellassos.</p> <p>El camí va remuntant en una llarga diagonal per l&#8217;obaga, tot creuant un seguit de canals, fins que finalment surt a la ribera de Boldís. Seguim el camí vall amunt fins a la collada de Boldís, on girem al N plans fins a un replà des d&#8217;on fem una diagonal fins al cim, ben visible pel vèrtex geodèsic.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Pel mateix camí o bé prenem la carena cap a l&#8217;W fins passat el turó de la Ribera, moment en què anem a buscar una valleta que baixa cap a l&#8217;W per una canal que desemboca a la ribera de Boldís just en el punt en què el camí per on hem pujat se separa del riu.</p>

Cap de Montarenyo - des de Tavascan, per l'obaga de Castellassos

<p>Vèrtex geodèsic separat de la carena principal, que uneix el Montarenyo de Boldís amb la roca Cigalera.</p>