*Le pic de Campcardos présente un versant N truffé de couloirs d'inclinaisons et difficultés variables. D'approche rapide depuis la cabane, il permet de compléter efficacement une journée de montée au refuge.*

## Approche # 1 à 2h suivant conditions de neige
Depuis la cabane de Campcardos (1960 m), traverser au mieux le ruisseau et remonter rive droite pour pénétrer dans un petit cirque avec une vue évidente sur les nombreux couloirs N du pic pedros. Gagner ensuite à vue le pied du couloir, ce n'est pas le couloir au centre, le plus évident, qui sera le couloir de descente, mais le premier sur sa gauche.

## Voie # 1 à 2h
Remonter la pente de neige (45°), pouvant présenter un peu de mixte sur la partie finale (II) (environ 1h)
avant de déboucher sur le grand replat du pic de campcardos,
puis virer plein S pour gagner à vue le cairn sommital (15 à 20min)

## Descente 
Par le même itinéraire ou le couloir N central de même caractéristiques à la pente moins importante.

Couloir peu intéressant, au déboucher assez quelconque type "terrain de foot". Idéal pour une initiation à la neige ou compléter une journée de montée au refuge (1500 m de dénivelé depuis le parking). Vue sommitale panoramique. d'autres couloirs orientés NW sont techniquement plus intéressants.

<p><em>Le pic de Campcardos présente un versant N truffé de couloirs d&#8217;inclinaisons et difficultés variables. D&#8217;approche rapide depuis la cabane, il permet de compléter efficacement une journée de montée au refuge.</em></p> <h2>Approche # 1 à 2h suivant conditions de neige</h2> <p>Depuis la cabane de Campcardos (1960&#160;m), traverser au mieux le ruisseau et remonter rive droite pour pénétrer dans un petit cirque avec une vue évidente sur les nombreux couloirs N du pic pedros. Gagner ensuite à vue le pied du couloir, ce n&#8217;est pas le couloir au centre, le plus évident, qui sera le couloir de descente, mais le premier sur sa gauche.</p> <h2>Voie # 1 à 2h</h2> <p>Remonter la pente de neige (45°), pouvant présenter un peu de mixte sur la partie finale (II) (environ 1h) avant de déboucher sur le grand replat du pic de campcardos, puis virer plein S pour gagner à vue le cairn sommital (15 à 20min)</p> <h2>Descente</h2> <p>Par le même itinéraire ou le couloir N central de même caractéristiques à la pente moins importante.</p> <p>Couloir peu intéressant, au déboucher assez quelconque type &#8220;terrain de foot&#8221;. Idéal pour une initiation à la neige ou compléter une journée de montée au refuge (1500&#160;m de dénivelé depuis le parking). Vue sommitale panoramique. d&#8217;autres couloirs orientés NW sont techniquement plus intéressants.</p>

Puigpedrós / Campcardós

Puig de Campcardos / Puig Pédros - Couloir N

Camptocamp

camptocamp

<p>Sortim del refugi de Malniu i seguim el GR-11 durant uns 10 minuts abans de tombar, a l&#8217;altura d&#8217;un pluviòmetre. De seguida cal remuntar el pendent, d&#8217;entrada per un bosc esclarissat, i després per terreny obert fins al cim, que de seguida és visible.</p>

Puigpedrós / Campcardós - Des del refugi de Malniu

<h2>Pujada</h2> <p>Des de Porta, prenem el GR7&#160;en direcció a la portella Blanca d&#8217;Andorra i remuntem al llarg de la vall planera de Campcardós fins a l&#8217;estany Gros (2080m). Una mica després de l&#8217;estany, comencem a remuntar a l&#8217;esquerra pels pendents que porten a una vall a l&#8217;W del Roc Colom. Pugem de dret al S cap a la portella Blanca de Meranges (2629m) per una tartera de pendent sostingut (150m a 35º). Des del coll seguim al SE la carena evident i fàcil fins al cim.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Pel mateix itinerari.</p> <p>La pujada és suau a la vall de Campcardós, només la pujada final és una mica dreta (150m a 35º). Vall orientada a l&#8217;E, pendent fort final orientat al N.</p>

La descente en rive droite aura été la bonne décision du jour

Les pentes d'accès à la Portella Blanca de Méranges ne sont pas bien enneigées

Le haut du vallon et la Portella Blanca d'Andorra

L'accès est long, et déneigé, en rive gauche du torrent

La pente finale. On y est allé à pieds.

L'enneigement n'est pas bien continu, même après la cabane, mais le paysage est splendide!

La montée progressive vers la la Portella Blanca de Méranges

Val de Campcardos, pic de Peiraforca

Puig Campcardos

La vue du sommet du Campcardos, vers l'E

On passe la cabane de Campcardós

Vue sur le N

Un peu plus de douceur, mais croutifiante, entre les arbres

Puigpedrós / Campcardós - Per la vall de Campcardós

<h2>Pujada</h2> <p>Des de Porta prenem la pista que s&#8217;endinsa a la vall de Campcardós. La seguim fins al final i continuem pel camí fins a l&#8217;altura de l&#8217;estany Gros, moment en què podem començar a girar al SW, vorejant el Peiraforca. D&#8217;aquesta manera el recorregut és més variat, passem trams de bosc, petites comes i alguna petita baixada a mesura que ens acostem a la vall que s&#8217;enfila a la portella Blanca de Meranges. Alternativament es pot seguir la vall de Campcardós fins al pla situat a cota 2150m i aleshores girar a S.</p> <p>En acostar-nos a la portella el pendent s&#8217;accentua (amb prou feines passa dels 30º). Un cop a la carena fem cap al SE fins al cim.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Creuem les vastes extensions de la planella de Campcardós primer cap a l&#8217;E i després cap al NE, deixant al S el rec de Malforat fins a un collet de cota 2374m. Fem la curta pujada fins al bony que hi ha al costat (cota 2382m), el voregem per l&#8217;E i ens fiquem de ple a la pala que té a sota, enmig d&#8217;un bosc poc dens. Anem cercant el pas entre els arbres, que sovint donen pas a amples clarianes, fins al fons de la vall de Campcardós. Creuem el riu per algun pont de neu o per un pont que hi ha al voltant de la cota 1700m. Retornem a la pista i acabem d&#8217;arribar a Porta.</p>

Puigpedrós / Campcardós - pujada per la portella Blanca de Meranges i baixada per la baga de Santou

<p>Se surt del revolt de la pista que puja a Malniu que hi ha a la cota 1720, dins de la vall del riu Duran. S&#8217;ha de travessar la gran i allargada clariana del fons de la vall (es pot seguir la pista o fer drecera per un camí que surt més a la dreta). Al final de la clariana cal anar trobant el camí, balisat amb marques grogues en algun arbre, i sempre pel marge esquerre del riu (orogràfic).</p> <p>Sortim del bosc de Corniols a una clariana des d&#8217;on veiem la part baixa de la canal de descens, que queda a la nostra dreta. Continuem endavant guanyant alçada cap a una cabana de pedra i sostre d&#8217;uralita que hi ha sota una zona de més pendent. A partir d&#8217;aquí ens separem del riu, que baixa encaixonat pel Forat del Bou, i pujem per una pala que queda entre petits ressalts de roca. Quan el terreny perd inclinació, cal buscar una fita que indica el pas del camí de l&#8217;estiu. A partir d&#8217;aquí fem un flanqueig sense complicació però on cal parar atenció a la possible presència de plaques de vent.</p> <p>De seguida el terreny va perdent inclinació i ben aviat veiem davant nostre el refugi d&#8217;Engorgs, o Joaquim Folch i Girona, que deixem a l&#8217;esquerra per anar a buscar per pendents suaus la Portella de Meranges.</p> <p>Des d&#8217;aquí, si hi ha prou neu (en cal força perquè el terreny és molt pedregós), podem pujar per la carena. En cas contrari, es pot aprofitar una franja del vessant W del Puigpedrós de menor pendent que ens conduirà a un collet que hi ha a la carena principal, al costat del cim secundari del contrafort SW del Puigpedrós, de cota 2726. Des d&#8217;aquí, només cal carenejar fins a arribar al cim.</p> <p>Comencem el descens retornant a l&#8217;esmentat collet. Baixem per la cara E del cim secundari fins al fons de la coma que hi ha al sud del Puigpedrós i a l&#8217;W de la Coma Pregona. En aquesta zona alta la vall és ampla i comencem a baixar pel torrent que hi ha al peu del contrafort SE del cim secundari fins a arribar a una zona en què el pendent d&#8217;aquest torrent comença a fer-se més important. En aquest punt apareix un bosc esclarissat a la nostra esquerra. Baixem en diagonal a l&#8217;esquerra per aquest bosc fins a arribar a un replà del terreny, que pertany a un altre torrent menys marcat que l&#8217;anterior.</p> <p>(És important no continuar pel primer torrent, no només perquè està més exposat a allaus, sinó perquè a la base hi ha un ressalt de roca totalment infranquejable. En cas d&#8217;error, caldria sortir pel bosc de l&#8217;esquerra per accedir a l&#8217;altre torrent, perfectament esquiable)</p> <p>Des d&#8217;aquest replà hem de baixar seguint pel fons del torrent, que ara guanya pendent (fins a 35º). A poc a poc aquest torrent va girant cap a la dreta per desembocar finalment a la clariana de sobre del Bosc de Corniols, on retrobem les traces de pujada.</p> <p>L&#8217;itinerari de baixada s&#8217;ha de descartar en cas de neus inestables.</p>

Puigpedrós / Campcardós - Pujada per la vall dels Engorgs i descens per la canal S

<p>Des del Refugi de Malniu agafem el camí que porta a l&#8217;Estany de Malniu molt indicat ja que es tracta d&#8217;una excursió familiar molt concorreguda.</p> <p>Un cop a l&#8217;estany el camí desapareix i entrem en terreny completament salvatge. Rodejarem l&#8217;estany per l&#8217;esquerra fins a l&#8217;extrem NW i pujarem per una canal herbosa que desemboca en una zona més planera que cada cop s&#8217;anirà tornant més pedregosa. La vall acaba sobtadament en el Clot de Malniu, una olla de parets d&#8217;herba i roca que superarem per terreny més incòmode (per inestable) que difícil. Un cop a l&#8217;esplanada superior ens farem camí fins al cim de manera senzilla.</p> <p><em>Proposta de ruta circular: és interessant fer el bucle ascendint per la via normal i baixant per aquesta ruta.</em></p> <p>Alternativa més salvatge a les rutes clàssiques al Puigpedrós des de Malniu. Cal saber-se orientar ja que no és difícil perdre el camí i no saber cap a on anar si es perden les referències.</p>

Puigpedrós / Campcardós - Pel Clot de Malniu

<h3>Bibliografía</h3> <ul> <li><em>Pico de Campcardos o Puig Pedros</em> por el Conde de Saint Saud, Peñalara, 1922, n<sup>o</sup>98, p.24-26&#160;: relato de una ascensión el 16 de agosto de 1921.</li> </ul>