<h2>Pujada</h2> <p>Sortim de Tavascan per la carretera que puja a la pleta del Prat. En arribar a la primera paella, seguim encara uns metres fins a trobar un camí que entra als camps de sobre del revolt. Anem passant d&#8217;un cap al següent mirant de guanyar alçada i d&#8217;anar pujant cap a l&#8217;esquerra (nombrosos corriols d&#8217;animals). Si no anem prou a l&#8217;esquerra, anirem a sortir sota un petit penya-segat i se&#8217;ns barrarà el pas. Si anem prou a l&#8217;esquerra, trobarem un camí vell, que a trossos encara conserva l&#8217;empedrat, que va pujant en diagonal pel vessant. Arribem a la línia elèctrica que alimenta la capçalera del salt hidroelèctric de Tavascan i Montamara. En aquest punt, el camí comença a fer ziga-zagues seguint el fil. Més amunt trobem també les vies de l&#8217;antiga vagoneta que servia per pujar materials de construcció. En un punt on hi ha una petita clariana coincidint amb una tartera petita hi trobem un pont sobre la via i, a continuació, un túnel per on puja la via. Seguim túnel amunt i a continuació seguim remuntant per les vies o pel costat, fins a trobar un camí que se&#8217;n va cap a la dreta en direcció a les bordes de Gueron.</p> <p>Podem no anar-hi però és un racó que val la pena de conèixer. El camí fa marrada per darrere del que queda de les bordes (amb prou feines les parets), gira 180º i torna a encarar-se en direcció a les vies. Al cap de poc, trobem una llosa de morter i restes metàl·liques una mica pertot. Anem pujant en diagonal cap a l&#8217;esquerra per retornar a la línia elèctrica i a les vies i mirant d&#8217;evitar al màxim el bàlec o escobes, que dificulten molt el pas. A partir d&#8217;aquesta zona el pendent es redreça i no queda massa més alternativa que pujar de dret amunt per les pròpies vies, que arriben a tenir un tram llarguet a 45º. A la part de dalt la via es troba sobre una llosa contínua de formigó, i pot ser necessari passar pel costat, per les roques.</p> <p>Passat aquest tram, la via s&#8217;ajau i ja veiem la darrera de les finestres del canal de Romedo, a l&#8217;altura de la capçalera del salt hidroelèctric de Tavascan. Creuem la pista que ve d&#8217;Estallo i girem cap a l&#8217;esquerra per anar a buscar el fil de la carena. Anem seguint la carena, que no presenta grans dificultats, si bé cal fer alguna curta i fàcil grimpada. Fem alguna curta baixada i finalment ens enfrontem a la darrera pala, herbosa i dreta, que ens deixa al cim del Caubo.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Es pot desfer el camí de pujada, però sinó, una bona opció és baixar cap al pont de la Bolle. Un cop al pont, creuem el riu de Tavascan pel pont de la carretera i just a continuació girem a l&#8217;esquerra i seguim un GR que d&#8217;entrada puja una mica per esquivar un escanyall del riu. Després va perdent altura pel bosc ombrívol fins a un pont per on creuem el riu per pujar a la borda d&#8217;Esposí. Llavors el camí va de baixada fins al poble de Tavascan.</p> <p>Llargs trams per fora de camí, cal tenir un cert nas per trobar el pas correcte tant al primer tros de la pujada com a la darrera part de la baixada cap al pont de la Bolle.</p>

Tuc del Caubo - Couserans - Aran N - Spain

Tuc del Caubo - des de Tavascan per les bordes de Gueron

Camptocamp

camptocamp

<h2>Pujada</h2> <p>Des del marge esquerre del pont, remuntem el prat que ens queda just a davant, a la base de la muntanya. Pugem en direcció N fins a trobar un camí que ens fa girar cap al NW, fins a un punt on es perd i on es pot deixar cap a la dreta per un prat horitzontal. Deixem el prat i pugem en direcció NE fins a un nou prat, a la vora d&#8217;un barranquet. El creuem i seguim un camí que ens dirigeix de dret a la marcada canal SW, just per sobre d&#8217;on aquesta esdevé escarpada.</p> <p>Entrem a la canal i superem un primer tram rocallós on cal agafar-se amb les mans en algun punt. Passem una giragonsa i sortim a terreny obert, on pot resultar més fàcil circular pel costat W. La canal gira a l&#8217;E i després fa una nova giragonsa cap al N. En general està prou neta de vegetació, i és més així a mesura que anem guanyant cota. En algun punt surt la roca mare al fons de la canal, per on hi baixa una mica d&#8217;aigua, però sempre és fàcil de pujar. Més amunt la canal deixa de ser tan evident i fa alguns braços. La nostra referència serà la pala superior, ben visible, i només cal tenir cura de no desviar-se cap a cap de les canals que se&#8217;n van cap a la dreta. En arribar a sota de la pala, la canal s&#8217;obre però continuem pujant en direcció NE. Si arribem a la carena S, la seguim fins al cim.</p> <h2>Baixada</h2> <p>La millor opció és baixar per la serra de Costuix, la canal W resulta molt descomposta, encara que també és una opció.</p>

Tuc del Caubo - per la canal SW

<h2>Pujada</h2> <p>Des del marge esquerre del pont, remuntem el prat que ens queda just a davant, a la base de la muntanya. Pugem en direcció N fins a trobar un camí que ens fa girar cap al NW, fins a un punt on es perd i on es pot deixar cap a la dreta per un prat horitzontal. Deixem el prat i pugem en direcció NE fins a un nou prat, a la vora d&#8217;un barranquet, que no creuem sinó que girem de nou al NW. Passem per sobre d&#8217;un mur molt ben conservat, i que puja per un tram de vessant escarpat.</p> <p>A partir d&#8217;aquí cal circular segons dicti la intuïció, fent cap al NE en general, però evitant petites barres rocalloses i camps de bàlec o escobes, que creixen sense mesura. Per sobre de la cota 1700m, la referència és un barranc poc marcat a la base, però més evident i net de vegetació a mesura que pugem. A partir de 1850m ja circularem per prat net i sense majors problemes.</p> <p>Als 1950m hi trobem una cabana de pastors de l&#8217;any 2018&#160;o 2019, tancada amb pany i sense possibilitat d&#8217;aixopluc sense la clau. A continuació remuntem cap al N vers un llom que s&#8217;anirà fent cada cop més clar. Cap a la cota 2100m, el terreny perd pendent i anem girant cap a l&#8217;E, en direcció al cim, per la carena W, sense cap dificultat remarcable. Alternativament es pot prendre la canal W del cim, si bé es troba molt descomposta i resulta incòmoda.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Pel mateix camí de pujada, carenegem cap al NW, passem un coll i fem un cim secundari i aleshores girem a l&#8217;W per baixar per un pendent i per la carena que segueix en aquesta mateixa direcció al N del clot de Polsigues. Continuem encara cap a l&#8217;W per terreny cada vegada més fàcil, ja que anem a sortir a uns plans d&#8217;herba molt agradables. Cap a la meitat els deixem i comencem la llarga baixada cap al pont de la Bolle. Busquem una línia més o menys contínua d&#8217;una carena poc marcada que baixa en aquesta direcció. Cap als 1900m veurem si l&#8217;hem encertada. En cas que veiem que el pas queda barrat per una barrera rocallosa, aprofitem una vira de bon passar per anar al llom que vagi millor per seguir baixant. Uns 200m més avall es perd la continuïtat del morro per on baixem i cal començar a buscar el millor pas entre el bàlec i petites barres de roca.</p> <p>Cap a 1480m trobem les restes d&#8217;unes bordes i d&#8217;uns murs de separació de camps. D&#8217;aquí cap avall comença a haver-hi algun corriol que esquiva els marges entre els antics camps, que poden suposar una barrera perquè n&#8217;hi ha de ben alts. Anem fent ziga-zagues mirant d&#8217;encertar el pas per terreny cada cop més boscat fins que sortim a la carretera de la pleta del Prat a l&#8217;altura del pont de la Bolle.</p>

Tuc del Caubo - des del pont de la Bolle i per la serra de Costuix

<h2>Pujada</h2> <p>Seguim l&#8217;itinerari circular des de Tavascan fins al Caubo]. Un cop al cim, carenegem cap al N. En passar l&#8217;avantcim de cota 2557m, enlloc de girar a l&#8217;W, seguim cap al N, per un pendent que es va redreçant. Per arribar a la collada de Soliguera (2452m), cal buscar una vira herbosa que, en direcció E, ens porta a un punt de bon desgrimpar fins al coll. Continuem carenejant per terreny fàcil però que a poc a poc es va complicant. Després d&#8217;una petita bretxa, superem un mur d&#8217;uns 4m amb passos de II. En acabat, veurem un tram de cresta inviable sense cordes i equipament. No quedarà més remei que baixar per una canal herbosa de la cara W fins a poder vorejar els contraforts rocallosos creuant diverses petites canals, fins a trobar terreny més fàcil, herbós, per on tornem a guanyar alçada fins al cim.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Per tornar, desfem la cresta fins a la collada de Soliguera. Tornem a pujar a la vira i a continuació flanquegem el pendent que ens separa de la carena que baixa de l&#8217;avantcim de cota 2557m en direcció W, on reprenem la ruta circular des de Tavascan fins al Caubo].</p>

Pic de Soliguera - Couserans - Aran N - Spain

Pic de Soliguera - volta des de Tavascan

<p><em>Portail d&#8217;entrée pour toutes les activités présente sur C2C en Espagne.</em></p> <p>N&#8217;hésitez par à créer un article présentant de façon globale l&#8217;activité dans ce pays&#8230; en se mettant dans la tête d&#8217;une personne désirant découvrir le pays (ou une partie) par ce biais.</p> <ul> <li>Le ski de randonnée en Espagne</li> <li>L&#8217;alpinisme en Espagne</li> <li>Escalade en Espagne</li> <li>Cascade de Glace en Espagne</li> <li>La randonnée pédestre en Espagne</li> </ul>

Spain

<p>Cim característic de la vall Cardós, ben visible des de molts punts de la vall i situat damunt mateix de Tavascan</p>

Tuc del Caubo

<p>Zone délimitée par la rivière Ariège puis de Vicdessos à l&#8217;E, la Noguera de Cardos au SE, la Noguera Pallaresa et la Garonne au S, la Garonne à l&#8217;W. Le massif contient le Couserans, la portion N du val d&#8217;Aran (y compris le massif de Moredo - Roca Blanca), une petite partie du Pallars.</p>

Tuc del Caubo

Routes

Tuc del Caubo - Couserans - Aran N - Spain

Tuc del Caubo - Couserans - Aran N - Spain

Tuc del Caubo - Couserans - Aran N - Spain

Pic de Soliguera - Couserans - Aran N - Spain