Voie normale, très peu parcourue, pour atteindre ce sommet isolé et méconnu.

### Approche
Depuis le parking de Sant Maurici (1670 m), rejoindre le refuge d'Amitges par la longue piste (2h30 de marche environ). Contourner par la gauche l'estany Gran d'Amitges, passer sous les célèbres aiguilles et commencer à remonter le vallon d'Amitges. Le sentier est correctement balisé. À 2500 m, laisser à gauche le tracé menant au Col d'Amitges et poursuivre tout droit vers le col bien visible qui s'ouvre à gauche du Pic de Bassiero. Après un dernier raidillon on accède au col situé à 2723 m.

### Voie
On se heurte d'entrée à un gendarme infranchissable. Repérer alors à gauche une petite sente (cairns) qui permet d'éviter l'obstacle, au prix d'une courte escalade en II, facile mais exposée. De nouveau sur le fil de l'arête, on devine une trace qui s'élève à flanc, toujours à droite de l'arête. On gagne de l'altitude sur des pentes herbeuses très raides, en posant parfois les mains. Monter ainsi jusqu'au point culminant, que l'on atteint après avoir traversé un petit couloir malcommode.

### Descente
Même itinéraire.

<p>Arista W Vía normal, muy poco concurrida, para llegar a esta cumbre aislada y poco conocida.</p> <h2>Acceso</h2> <p>Desde el aparcamiento de Sant Maurici (1670 m), llegar al refugio de Amitges por la larga pista (2h30 de caminata). Contornear por la izquierda el estany Gran d&#8217;Amitges, pasar bajo las famosas agujas y empezar remontando el valle de Amitges. El sendero está bien marcado. a 2500 m, dejar a la izquierda el trazado que lleva al collado de Amitges y seguir todo recto hacia el collado que se ve bien y se abre a la izquierda del pico de Bassiero. Después de un último repecho llegamos al collado ubicado a 2723 m.</p> <h2>Vía</h2> <p>Topamos de entrada con un gendarme difícil de pasar. Notar a la izquierda una pequeña senda (hitos que permiten sortear el obstáculo, con solo una corta trepada de II, fácil pero expuesta. Otra vez en el filo de la arista, adivinamos una huella que sube flanqueando, todavía a la derecha de la arista. Ganamos altitud en pendientes herbosas muy verticales, trepando a veces. Subir así hasta el punto culminante, que alcanzamos después de atravesar un pequeño corredor poco cómodo.</p> <h2>Descenso</h2> <p>Por el itinerario de ida.</p>

Pic de Bassiero Occidental

1621589815.8861

Pic de Bassiero Occidental - arista W

User

<p>Cresta situada al S del cim occidental del Bassiero, entre la coma d&#8217;Amitges i la coma de l&#8217;Abeller. En general no cal anar encordats, per bé que hi ha força passos de II i III al llarg de la cresta, i un parell de IV. Hi ha quatre ràpels que no es poden esquivar fàcilment.</p> <p>Des del refugi d&#8217;Amitges hem d&#8217;anar a voltar la cresta passant pel peu del sentinella de l&#8217;Estany i de la torre del Sentinella. El punt d&#8217;inici no resulta clar, possiblement cal anar el més a prop de les parets dels sentinelles possible, a verificar. En cas que anem una mica més avall de la base de les parets, cal remuntar una canal herbosa força dreta i amb tres o quatre ressalts de roca (30m, III+).</p> <p>Al capdamunt d&#8217;aquesta canal hi trobem la base de les parets, que, com dèiem més amunt, han de tenir un accés millor, perdent menys alçada. Aleshores trobem una zona herbosa per on és fàcil guanyar alçada. Seguim alguna fita i un corriol visible a estones i anem alternant trams d&#8217;herba amb algun ressalt rocallós de bon passar. A mesura que pugem ens anem decantant a l&#8217;W. A les envistes dels caps dels Sentinelles ja estem a punt de trobar la cresta S, que a partir d&#8217;aquí és molt més definida.</p> <p>Passem una primera zona de cresta pel vessant W, seguint fites (algun pas de III), i no traiem la corda fins a la Taula, un bloc de granit que fa de pont a una bretxa, i a la qual pugem entre dues roques, fent un pas llarg. La passem per damunt, caminant sense cap dificultat, i a l&#8217;altre costat d&#8217;aquest curiós pas hi ha un curt diedre (III+). El pugem i a continuació, a l&#8217;altre costat hi trobem la instal·lació del 1r ràpel, força vertical, de 20m. Comparant amb la foto que hi ha a la ressenya del butlletí del CEC del 1930, semblaria que l&#8217;agulla on hi ha aquest ràpel és la que en Lluís Estasen i companyia van batejar com la &#8220;punta de sageta&#8221; quan van fer la primera d&#8217;aquesta cresta.</p> <p>Continuem seguint fites, a voltes per l&#8217;aresta, a voltes esquivant-ne el fil, en general per la cara W. Possiblement per això no fem el 2n ràpel, de 20m, indicat a la ressenya del Roca Caliente. Tornem a utilitzar la corda en un tram de cresta que passem per l&#8217;esmolat fil, format per una successió de blocs separats entre ells. Un d&#8217;ells costa una mica de passar, sobretot per al que va de 2n, ja que cal fer un pas llarg de desgrimpada abans de pujar al següent bloc. Esquivem un altre ràpel, de 10m segons la ressenya del Roca Caliente (veiem els dos parabolts una mica per sobre nostre), desgrimpant per la cara W, i al cap de poc trobem un nou ràpel, de 15m, equipat amb dos parabolts.</p> <p>Continuem sense cordes fins a una plataforma formada per un bloc tombat que no es pot desgrimpar, almenys fàcilment, fins al fons d&#8217;una canal que queda a la dreta. Per tant, continuem per una llastra fissurada força vertical (IV), pujant-la amb tendència a decantar-nos a l&#8217;esquerra, per sortir a la paret de sobre de la canal, i anem flanquejant seguint unes vires fins a la bretxa que hi ha al cap de la canal (20m IV). Des d&#8217;allí fem un segon llarg (25m III+), per voltar un sentinella molt punxegut. Sortim de la reunió per una vira horitzontal, remuntem la vora del sentinella fins a trobar un seguit de vires que, horitzontalment, ens porten de nou al fil de la cresta.</p> <p>A continuació trobem un nou ràpel, de 10m, equipat amb un cordino en bon estat, una baga vella i un maillon (recomanable portar material per reforçar la instal·lació). Seguidament, remuntem un avant-cim caminant, sense dificultats. No anem al punt més alt, sinó que busquem una terrassa que hi ha a l&#8217;esquerra, on hi ha algunes bagues de ràpels que s&#8217;han fet des d&#8217;aquest punt per baixar a la fonda bretxa que ve a continuació. Costa una mica de trobar la instal·lació, formada per dos parabolts, una cadena i un mosquetó. Per fer-ho, cal sortir d&#8217;aquesta terrassa en direcció NE, cap a la bretxa (III, es pot protegir bé per al que va de 2n), i baixar a una nova terrassa. Des d&#8217;aquí, cal continuar baixant (III, de bon protegir), com si voltéssim l&#8217;avant-cim en sentit horari fins a una petita plataforma horitzontal, on hi ha el ràpel (30m).</p> <p>Des de la bretxa, esquivem les parets que vénen a continuació per l&#8217;ampla canal del costat W (possible escapatòria). Remuntem en direcció al cim i la canal, molt descomposta, que aviat deixa lloc a la roca, per on tornem al fil de la cresta i just a continuació, fem cim.</p> <h2>Descens</h2> <p>Pel camí normal de la cresta W.</p>

1621589794.6908

1621589802.649

Pic de Bassiero Occidental - cresta S

<h2>Historique</h2> <ul> <li>Première ascension&#160;: 18 juillet 1903 - Henri Brulle], Germain Castagné, René d&#8217;Astorg.</li> <li>Deuxième ascension&#160;: 19 juillet 1917 - Lluís Estasen, José Maria Lucena.</li> <li>Troisième ascension&#160;: 6 juillet 1918 - Lluís Estasen, August Herzog, Francesc Soler Coll.</li> </ul> <h2>Bibliographie</h2> <ul> <li>Note (en catalan) sur les 2<sup>e</sup> et 3<sup>e</sup> ascensions&#160;: Bulletin CEC, 1918, n<sup>o</sup>285-286, p.243.</li> <li><em>Autour des Encantats&#160;: Le Val de Basiero</em> par Jean Arlaud, <em>Alpinisme - GHM</em>, 1926, n<sup>o</sup>4, p.119-125.</li> <li><em>Escalades pírenenques - Basiero pel contrafort S i descens pel W</em>, par Lluís Estasen, <em>Bulletin CEC</em>, 1930, n<sup>o</sup>421 du Bassiero Occidental, en 1927.</li> </ul>