<h2>Pujada</h2> <p>Des de Quanca, seguim la pista de la font de la Costa fins al final, on hi ha un aixopluc i uns cartells indicadors. Seguim cap al N per remuntar la visible pala que dóna accés a l&#8217;estany de Port. El creuem cap al N i, al gust, seguim la vall pel seu fons o bé anem guanyant alçada cap a la dreta per entrar al clot de la Roia, girant a l&#8217;W i després cap al SE, en direcció a l&#8217;espatlla que hi ha a l&#8217;W del cim.</p> <p>És fàcil que el darrer tram de pala tingui glaç. Si és el cas, seguim amb grampons fins a guanyar la carena. En seguim el fil fins al cim, sense grans dificultats.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Pel mateix itinerari.</p> <p>Atenció al gel que se sol formar al tram superior de la pala d&#8217;accés a la carena. El tuc de Marterat està sovint afectat per vents forts del NW, fet que provoca que s&#8217;hi faci glaç que fàcilment pot quedar tapat per neu recent.</p>

Tuc de Marterat

Tuc de Marterat - cara N des de Quanca

Camptocamp

camptocamp

<h2>Pujada</h2> <p>Des de Quanca, seguim la pista de la font de la Costa fins al final, on hi ha un aixopluc i uns cartells indicadors. Trenquem a la dreta per superar un tram de bosc de fort pendent buscant les debilitats del vessant. Superada aquesta graonada el pendent decau. S&#8217;obre una ampla coma a l&#8217;W del pic de la Serra de Causes. No hi hem d&#8217;anar, sinó que cal anar a buscar un altre torrent més al N que porta cap al coll que hi ha al N del cim esmentat.</p> <p>Abans d&#8217;arribar a aquest coll, superem una carena que ens queda a l&#8217;esquerra i ens dirigim cap al NNW per entrar a la vall que baixa cap a l&#8217;estany de Flamisella. La remuntem fins que s&#8217;obre cap a l&#8217;esquerra, fet que ens permet anar cap als clots de la Llea, que creuem per entrar a la cara S del tuc de Marterat a l&#8217;altura d&#8217;un replà (2420m).</p> <p>Anem guanyant alçada amb esquís fins que el pendent sigui massa pronunciat, moment en què ens descalcem els esquís i seguim a peu fins a la carena, a la qual arribem una mica a l&#8217;W del cim. Seguim la carena, que no presenta dificultats serioses fins al cim.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Desfem camí. Amb neu estable, la pala S es pot baixar esquiant.</p> <p>Atenció al glaç que se sol formar a la cresta d&#8217;accés al cim, que pot quedar amagat sota una capa de neu nova.</p>

Tuc de Marterat - cara S des de Quanca

<h2>Pujada</h2> <p>Des de Quanca o des d&#8217;on arribem amb el vehicle, continuem la pista de la font de la Costa fins al final. A continuació pugem l&#8217;ampla pala de sota de l&#8217;estany de Port i, en arribar-hi, ens decantem a la dreta cap a l&#8217;evident i ampla canal W. La remuntem pel fons, primer amb esquís, més amunt a peu, fins a sortir a una espatlla. Girem a l&#8217;esquerra i o bé remuntem la carena o bé fem diagonal ascendent a l&#8217;esquerra a buscar zones de pendent més suau i menys rocalloses on potser podrem calçar esquís de nou per fer un tram curt de carena amb poc pendent, que ens atansa a la darrera pujada, difícilment esquiable, que ens deixa al cim.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Desfem el darrer tram de carena, més dret, fins al tram suau, on busquem alguna línia per entrar a la cara S on, de seguida, hem de girar a la dreta per anar a buscar l&#8217;espatlla on mor la canal. Baixem la canal fins a vora l&#8217;estany de Port i desfem camí fins a l&#8217;inici.</p>

Tuc de Marterat - canal W

User

<p>Primera ascensió coneguda&#160;: 25 de juny de 1882 - Raphaël Angusto, Bernard Gerdessus, Maurice Gourdon, André Sanz.</p>