## Pujada

Sortim d'Arrós per la carretera d'Esterri fins just després del primer revolt, on prenem el camí vell, que surt a mà dreta (escales i cartell indicador). Seguim el camí, que no té pèrdua, fins a sota d'Esterri, on surt a una pista, que agafem a l'esquerra fins al poble. Pugem per un carrer que puja a mà esquerra i que passa per la plaça Major. Seguim amunt fins al capdamunt d'aquest carrer, on trobem unes escales que surten a mà dreta i que arriben a la carretera. La creuem i agafem un carrer a mà esquerra que puja i que gira en direcció a Tudela, ben visible al fons. Desemboquem així al camí vell de Ginestarre (cartell indicador), que passa pel costat del dipòsit del poble.

Aquest camí surt a la carretera de Ginestarre a l'altura d'un revolt, del fons del qual en surt un camí ample, que hem de deixar i girar a l'esquerra cercant les traces del camí vell, molt perdut en aquest tram. Pugem per un prat i busquem el pas per creuar un petit curs d'aigua, on s'endevina el camí. Sortim als camps de l'altre costat del rierol, que ens porten de nou a la carretera, ja ben a prop del poble, on entrem per un carrer amb escales.

Passem per davant de la font del poble i pugem a l'esquerra per un carrer i anem a buscar el camí que puja pels camps de darrere del poble. Passem pel costat del dipòsit d'aigua i girem a la dreta. Comença aquí un llarg flanqueig per un camí evident. El camí entra dins del bosc i aviat trobem un trencall a l'esquerra, que no agafem. Seguim flanquejant i al cap de poc el camí puja per la vora d'uns prats en direcció a les bordes de Llosaus. Val la pena pujar fins a la borda que ha estat restaurada amb el sostre original de palla.

Una mica per sota d'aquesta borda surt cap al S el camí de Mallanera, que creua el bosc i en surt a l'altura de les bordes de Mallanera, totalment enrunades. Passem per sota d'aquestes bordes i creuem l'esplanada amb tendència a baixar una mica en direcció a uns petits replans d'herba que hi ha més avall (en aquest tram el camí es perd una mica). Per sobre d'aquests plans el camí es torna a trobar i permet flanquejar el següent vessant, cobert d'argelaga o “escobes”. El camí va creuant torrents i carenes, al nord de les quals hi ha bosc de pi negre i al sud de les quals pocs arbres s'atreveixen a desafiar les omnipresents escobes.

Poc abans de sortir a la pista del pla de Nequa passem pel cortal de Sarredo, on el camí passa a ser una antiga pista. Hi ha mapes que marquen un camí paral•lel a la pista per sobre seu, però està molt perdut. Seguim, doncs, per la pista fins que trobem un trencall a l'esquerra. Es tracta d'un camí que d'entrada és força ampla i que va esdevenint més i més subtil. En tot cas, el terreny és fàcil i es pot anar enllaçant successius corriols en direcció a la carena. Hi arribem al coll que hi ha a l'E del pui de Nequa. Hi pugem per un caminoi que circula una mica per sota de la carena. Baixem del cim pel bosc obert de pi negre fins al pla de Nequa. Per fer el pui de Cassibrós, creuem el pla cap al bosc del costat oposat. Anem seguint la carena per bosc brut sense camí fins a trobar-nos sota la darrera pujada del cim, on sí que hi ha una mica de corriol. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic i una bona vista sobre la part baixa de la vall Ferrera.

## Baixada

Desfem el camí fins el pla de Nequa i baixem per la pista que hi arriba per l'W. Passat el primer revolt, la deixem i tirem a l'esquerra per una traça que connecta de seguida amb la pista que baixa a Cassibrós. La seguim uns pocs metres a l'esquerra fins que trobem un camí a l'entrada del qual hi ha una fita. Al cap de poc hi trobem un pal de fusta de senyalització del camí. Continuem avall fins a la Portella, des d'on hi ha opció de fer el pic de la Portella, una agulla de roca amb bones vistes sobre la vall d'Esterri de Cardós i el bosc per on baixarem fins a Arrós.

Per fer el cim, ens quedem al vessant S buscant un tímid corriol que aviat passa al vessant N i que s'acosta a la base de la punta de roca (hi ha alguna fita, un pal de fusta i marques de pintura groga, si bé aquestes últimes estan pensades per a la tornada). S'hi puja amb un curt tram de grimpada pel costat S. Tornats a la Portella, baixem pel costat N. El camí és evident fins a arribar a un pla on es perd. Cal dirigir-se seguint fites cap a un orri que hi ha sota el pic de la Portella, a l'altra punta del pla, i al costat del qual hi ha un pal de fusta i una fita, que marquen la sortida del pla. A partir d'aquí el camí és fàcil de seguir. Baixem decididament i sortim a un dels revolts de la pista del pla de Nequa.

La seguim uns metres avall i de seguida la deixem per agafar de nou els sender, que surt a l'esquerra i pren rumb al NW després de fer una giragonsa. Tornem a interceptar la pista més avall. La seguim uns metres cap a l'esquerra fins a tornar a trobar el camí, que talla el revolt. Tornem a creuar la pista i seguim la ràpida baixada pel bosc. Hi ha un punt en què les marques de pintura grogues indiquen un camí que se'n va de la traça que seguim cap a la dreta. Aquest camí ens duria a Esterri. Per baixar a Arrós cal seguir avall per la mateixa traça, menys fresada a partir d'aquí. Endevinem la posició del camí per la forma del terreny, ja que fa forma de canal.

Seguim avall fins a sortir a una pista en desús però reconeixible, que agafem cap a l'esquerra. Fa una llarga llaçada (hi ha un tram en què la pista ha desaparegut del tot però hi ha un camí que travessa una zona tarterosa) i després de la volta retorna en direcció E. Al final hi ha una petita esplanada herbosa, de la qual surt un corriol cap avall a l'esquerra i que seguim. Més avall es perd una mica però es pot avançar cap avall sense dificultat pel bosc fins a trobar un camí més marcat que ens condueix al dipòsit d'aigua d'Arrós, on el camí ja és evident per retornar al poble.

<h2>Pujada</h2> <p>Sortim d&#8217;Arrós per la carretera d&#8217;Esterri fins just després del primer revolt, on prenem el camí vell, que surt a mà dreta (escales i cartell indicador). Seguim el camí, que no té pèrdua, fins a sota d&#8217;Esterri, on surt a una pista, que agafem a l&#8217;esquerra fins al poble. Pugem per un carrer que puja a mà esquerra i que passa per la plaça Major. Seguim amunt fins al capdamunt d&#8217;aquest carrer, on trobem unes escales que surten a mà dreta i que arriben a la carretera. La creuem i agafem un carrer a mà esquerra que puja i que gira en direcció a Tudela, ben visible al fons. Desemboquem així al camí vell de Ginestarre (cartell indicador), que passa pel costat del dipòsit del poble.</p> <p>Aquest camí surt a la carretera de Ginestarre a l&#8217;altura d&#8217;un revolt, del fons del qual en surt un camí ample, que hem de deixar i girar a l&#8217;esquerra cercant les traces del camí vell, molt perdut en aquest tram. Pugem per un prat i busquem el pas per creuar un petit curs d&#8217;aigua, on s&#8217;endevina el camí. Sortim als camps de l&#8217;altre costat del rierol, que ens porten de nou a la carretera, ja ben a prop del poble, on entrem per un carrer amb escales.</p> <p>Passem per davant de la font del poble i pugem a l&#8217;esquerra per un carrer i anem a buscar el camí que puja pels camps de darrere del poble. Passem pel costat del dipòsit d&#8217;aigua i girem a la dreta. Comença aquí un llarg flanqueig per un camí evident. El camí entra dins del bosc i aviat trobem un trencall a l&#8217;esquerra, que no agafem. Seguim flanquejant i al cap de poc el camí puja per la vora d&#8217;uns prats en direcció a les bordes de Llosaus. Val la pena pujar fins a la borda que ha estat restaurada amb el sostre original de palla.</p> <p>Una mica per sota d&#8217;aquesta borda surt cap al S el camí de Mallanera, que creua el bosc i en surt a l&#8217;altura de les bordes de Mallanera, totalment enrunades. Passem per sota d&#8217;aquestes bordes i creuem l&#8217;esplanada amb tendència a baixar una mica en direcció a uns petits replans d&#8217;herba que hi ha més avall (en aquest tram el camí es perd una mica). Per sobre d&#8217;aquests plans el camí es torna a trobar i permet flanquejar el següent vessant, cobert d&#8217;argelaga o “escobes”. El camí va creuant torrents i carenes, al nord de les quals hi ha bosc de pi negre i al sud de les quals pocs arbres s&#8217;atreveixen a desafiar les omnipresents escobes.</p> <p>Poc abans de sortir a la pista del pla de Nequa passem pel cortal de Sarredo, on el camí passa a ser una antiga pista. Hi ha mapes que marquen un camí paral•lel a la pista per sobre seu, però està molt perdut. Seguim, doncs, per la pista fins que trobem un trencall a l&#8217;esquerra. Es tracta d&#8217;un camí que d&#8217;entrada és força ampla i que va esdevenint més i més subtil. En tot cas, el terreny és fàcil i es pot anar enllaçant successius corriols en direcció a la carena. Hi arribem al coll que hi ha a l&#8217;E del pui de Nequa. Hi pugem per un caminoi que circula una mica per sota de la carena. Baixem del cim pel bosc obert de pi negre fins al pla de Nequa. Per fer el pui de Cassibrós, creuem el pla cap al bosc del costat oposat. Anem seguint la carena per bosc brut sense camí fins a trobar-nos sota la darrera pujada del cim, on sí que hi ha una mica de corriol. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic i una bona vista sobre la part baixa de la vall Ferrera.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Desfem el camí fins el pla de Nequa i baixem per la pista que hi arriba per l&#8217;W. Passat el primer revolt, la deixem i tirem a l&#8217;esquerra per una traça que connecta de seguida amb la pista que baixa a Cassibrós. La seguim uns pocs metres a l&#8217;esquerra fins que trobem un camí a l&#8217;entrada del qual hi ha una fita. Al cap de poc hi trobem un pal de fusta de senyalització del camí. Continuem avall fins a la Portella, des d&#8217;on hi ha opció de fer el pic de la Portella, una agulla de roca amb bones vistes sobre la vall d&#8217;Esterri de Cardós i el bosc per on baixarem fins a Arrós.</p> <p>Per fer el cim, ens quedem al vessant S buscant un tímid corriol que aviat passa al vessant N i que s&#8217;acosta a la base de la punta de roca (hi ha alguna fita, un pal de fusta i marques de pintura groga, si bé aquestes últimes estan pensades per a la tornada). S&#8217;hi puja amb un curt tram de grimpada pel costat S. Tornats a la Portella, baixem pel costat N. El camí és evident fins a arribar a un pla on es perd. Cal dirigir-se seguint fites cap a un orri que hi ha sota el pic de la Portella, a l&#8217;altra punta del pla, i al costat del qual hi ha un pal de fusta i una fita, que marquen la sortida del pla. A partir d&#8217;aquí el camí és fàcil de seguir. Baixem decididament i sortim a un dels revolts de la pista del pla de Nequa.</p> <p>La seguim uns metres avall i de seguida la deixem per agafar de nou els sender, que surt a l&#8217;esquerra i pren rumb al NW després de fer una giragonsa. Tornem a interceptar la pista més avall. La seguim uns metres cap a l&#8217;esquerra fins a tornar a trobar el camí, que talla el revolt. Tornem a creuar la pista i seguim la ràpida baixada pel bosc. Hi ha un punt en què les marques de pintura grogues indiquen un camí que se&#8217;n va de la traça que seguim cap a la dreta. Aquest camí ens duria a Esterri. Per baixar a Arrós cal seguir avall per la mateixa traça, menys fresada a partir d&#8217;aquí. Endevinem la posició del camí per la forma del terreny, ja que fa forma de canal.</p> <p>Seguim avall fins a sortir a una pista en desús però reconeixible, que agafem cap a l&#8217;esquerra. Fa una llarga llaçada (hi ha un tram en què la pista ha desaparegut del tot però hi ha un camí que travessa una zona tarterosa) i després de la volta retorna en direcció E. Al final hi ha una petita esplanada herbosa, de la qual surt un corriol cap avall a l&#8217;esquerra i que seguim. Més avall es perd una mica però es pot avançar cap avall sense dificultat pel bosc fins a trobar un camí més marcat que ens condueix al dipòsit d&#8217;aigua d&#8217;Arrós, on el camí ja és evident per retornar al poble.</p>

Pui de Migdia

Pui de Cassibrós - volta des d'Arrós, passant per Mallanera i Planadal

Camptocamp

camptocamp

<p>Sortida de bosc, per als dies que el risc d&#8217;allaus fa desaconsellables els terrenys oberts.</p> <h2>Pujada</h2> <p>Sortim d&#8217;Arrós pel pont que creua el barranc d&#8217;Esterri, girem a la dreta i al cap de pocs metres prenem un camí evident a l&#8217;esquerra, que remunta cap a l&#8217;obaga de davant nostre. El camí fa un parell de ziga-zagues abans de sortir a una pista de desembosc. La seguim pocs metres per prendre un camí (carrua), que segueix la diagonal ascendent (marques de pintura). Una estona més amunt se&#8217;ns afegeix un camí que ve de l&#8217;esquerra, d&#8217;Esterri de Cardós, i continuem en la mateixa direcció fins que sortim a la pista del pla de Négua. La travessem i continuem pel camí, que retalla la pista i torna a sortir a la pista en poca distància. La seguim uns 200m i la tornem a deixar per un camí que surt a la dreta.</p> <p>Ens trobem a un bosc força net, i el camí segueix un pendent suau i constant. Creuem una altra pista de desembosc i seguim en direcció SE. Poc a poc el camí guanya pendent i fa alguna giragonsa poc abans de tornar a sortir a l&#8217;últim revolt cap a la dreta (en pujada) de la pista del pla de Négua. Tornem a abandonar la pista pel vèrtex del revolt, d&#8217;on surt un camí que fa una curta i forta pujada abans de començar un llarg flanqueig en direcció W fins que arribem a prop de la carena. Deixem el camí abans d&#8217;acabar-hi d&#8217;arribar i seguim en direcció a l&#8217;W per accedir a un collet situat al S del cim, del qual ja veiem la grimpada que dóna accés al punt més alt.</p> <p>Deixem els esquís a aquest collet i continuem a peu cercant el pas més senzill de la roca, fent una diagonal ascendent d&#8217;esquerra a dreta per esquivar el tram més dret. Des de dalt, tenim una bona perspectiva del bosc per on hem pujat, així com de bona part de la vall de Cardós.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Desfem el camí, i a mig flanqueig tenim l&#8217;opció de deixar la traça de pujada i retallar la ziga-zaga de la pujada. D&#8217;aquesta manera ja no passem pel darrer revolt a la dreta de la pista del pla de Négua. Travessem la pista de desembosc i més avall retrobem la pista del pla de Négua, que seguim durant uns 200m. Seguim el camí, que retalla el revolt de la pista i a partir d&#8217;aquí ja no seguirem el camí de pujada sinó que anirem a buscar els prats que hi ha a sota de la pista. Travessem dos prats en direcció NNE i prenem el camí que a la pujada hem trobat procedent d&#8217;Esterri de Cardós. Sortim a un nou prat i tornem a girar a l&#8217;esquerra per enllaçar amb el següent, que travessem en direcció N fins a arribar a la pista del pla de Négua, que seguim avall fins al pont de la Molina. En aquest punt, baixem pel prat del marge esquerre del riu. Al capdavall del prat, haurem de treure&#8217;ns els esquís per creuar el riu. Fem un centenar de metres per l&#8217;altre costat i tornem a creuar a l&#8217;altura d&#8217;una petita presa per prendre un camí (lleugerament perdut al principi) que davalla suaument fins al dipòsit d&#8217;Arrós. Prenem el camí de sota del dipòsit i sortim així al camí del començament de la ruta, que ens deixa de nou al pont d&#8217;Arrós, a poca distància del poble.</p>

Pui de Migdia - des d'Arrós

User

<p>A la cartografia de l&#8217;Institut Cartogràfic de Catalunya apareix com a pic de la Portella, però a la zona es coneix com a pui de Migdia</p> <h2>Detalls</h2>