## Pujada

Sortim d'Arrós per la carretera d'Esterri fins just després del primer revolt, on prenem el camí vell, que surt a mà dreta (escales i cartell indicador). Seguim el camí, que no té pèrdua, fins a sota d'Esterri, on surt a una pista, que agafem a l'esquerra fins al poble. Pugem per un carrer que puja a mà esquerra i que passa per la plaça Major. Seguim amunt fins al capdamunt d'aquest carrer, on trobem unes escales que surten a mà dreta i que arriben a la carretera. La creuem i agafem un carrer a mà esquerra que puja i que gira en direcció a Tudela, ben visible al fons. Desemboquem així al camí vell de Ginestarre (cartell indicador), que passa pel costat del dipòsit del poble.

Aquest camí surt a la carretera de Ginestarre a l'altura d'un revolt, del fons del qual en surt un camí ample, que hem de deixar i girar a l'esquerra cercant les traces del camí vell, molt perdut en aquest tram. Pugem per un prat i busquem el pas per creuar un petit curs d'aigua, on s'endevina el camí. Sortim als camps de l'altre costat del rierol, que ens porten de nou a la carretera, ja ben a prop del poble, on entrem per un carrer amb escales.

Passem per davant de la font del poble i pugem a l'esquerra per un carrer i anem a buscar el camí que puja pels camps de darrere del poble. Passem pel costat del dipòsit d'aigua i girem a la dreta. Comença aquí un llarg flanqueig per un camí evident. El camí entra dins del bosc i aviat trobem un trencall a l'esquerra, que no agafem. Seguim flanquejant i al cap de poc el camí puja per la vora d'uns prats en direcció a les bordes de Llosaus. Val la pena pujar fins a la borda que ha estat restaurada amb el sostre original de palla.

Una mica per sota d'aquesta borda surt cap al S el camí de Mallanera, que creua el bosc i en surt a l'altura de les bordes de Mallanera, totalment enrunades. Passem per sota d'aquestes bordes i creuem l'esplanada amb tendència a baixar una mica en direcció a uns petits replans d'herba que hi ha més avall (en aquest tram el camí es perd una mica). Per sobre d'aquests plans el camí es torna a trobar i permet flanquejar el següent vessant, cobert d'argelaga o “escobes”. El camí va creuant torrents i carenes, al nord de les quals hi ha bosc de pi negre i al sud de les quals pocs arbres s'atreveixen a desafiar les omnipresents escobes.

Poc abans de sortir a la pista del pla de Nequa passem pel cortal de Sarredo, on el camí passa a ser una antiga pista. Hi ha mapes que marquen un camí paral•lel a la pista per sobre seu, però està molt perdut. Seguim, doncs, per la pista fins que trobem un trencall a l'esquerra. Es tracta d'un camí que d'entrada és força ampla i que va esdevenint més i més subtil. En tot cas, el terreny és fàcil i es pot anar enllaçant successius corriols en direcció a la carena. Hi arribem al coll que hi ha a l'E del pui de Nequa. Hi pugem per un caminoi que circula una mica per sota de la carena. Baixem del cim pel bosc obert de pi negre fins al pla de Nequa. Per fer el pui de Cassibrós, creuem el pla cap al bosc del costat oposat. Anem seguint la carena per bosc brut sense camí fins a trobar-nos sota la darrera pujada del cim, on sí que hi ha una mica de corriol. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic i una bona vista sobre la part baixa de la vall Ferrera.

## Baixada

Desfem el camí fins el pla de Nequa i baixem per la pista que hi arriba per l'W. Passat el primer revolt, la deixem i tirem a l'esquerra per una traça que connecta de seguida amb la pista que baixa a Cassibrós. La seguim uns pocs metres a l'esquerra fins que trobem un camí a l'entrada del qual hi ha una fita. Al cap de poc hi trobem un pal de fusta de senyalització del camí. Continuem avall fins a la Portella, des d'on hi ha opció de fer el pic de la Portella, una agulla de roca amb bones vistes sobre la vall d'Esterri de Cardós i el bosc per on baixarem fins a Arrós.

Per fer el cim, ens quedem al vessant S buscant un tímid corriol que aviat passa al vessant N i que s'acosta a la base de la punta de roca (hi ha alguna fita, un pal de fusta i marques de pintura groga, si bé aquestes últimes estan pensades per a la tornada). S'hi puja amb un curt tram de grimpada pel costat S. Tornats a la Portella, baixem pel costat N. El camí és evident fins a arribar a un pla on es perd. Cal dirigir-se seguint fites cap a un orri que hi ha sota el pic de la Portella, a l'altra punta del pla, i al costat del qual hi ha un pal de fusta i una fita, que marquen la sortida del pla. A partir d'aquí el camí és fàcil de seguir. Baixem decididament i sortim a un dels revolts de la pista del pla de Nequa.

La seguim uns metres avall i de seguida la deixem per agafar de nou els sender, que surt a l'esquerra i pren rumb al NW després de fer una giragonsa. Tornem a interceptar la pista més avall. La seguim uns metres cap a l'esquerra fins a tornar a trobar el camí, que talla el revolt. Tornem a creuar la pista i seguim la ràpida baixada pel bosc. Hi ha un punt en què les marques de pintura grogues indiquen un camí que se'n va de la traça que seguim cap a la dreta. Aquest camí ens duria a Esterri. Per baixar a Arrós cal seguir avall per la mateixa traça, menys fresada a partir d'aquí. Endevinem la posició del camí per la forma del terreny, ja que fa forma de canal.

Seguim avall fins a sortir a una pista en desús però reconeixible, que agafem cap a l'esquerra. Fa una llarga llaçada (hi ha un tram en què la pista ha desaparegut del tot però hi ha un camí que travessa una zona tarterosa) i després de la volta retorna en direcció E. Al final hi ha una petita esplanada herbosa, de la qual surt un corriol cap avall a l'esquerra i que seguim. Més avall es perd una mica però es pot avançar cap avall sense dificultat pel bosc fins a trobar un camí més marcat que ens condueix al dipòsit d'aigua d'Arrós, on el camí ja és evident per retornar al poble.

<h2>Pujada</h2> <p>Sortim d&#8217;Arrós per la carretera d&#8217;Esterri fins just després del primer revolt, on prenem el camí vell, que surt a mà dreta (escales i cartell indicador). Seguim el camí, que no té pèrdua, fins a sota d&#8217;Esterri, on surt a una pista, que agafem a l&#8217;esquerra fins al poble. Pugem per un carrer que puja a mà esquerra i que passa per la plaça Major. Seguim amunt fins al capdamunt d&#8217;aquest carrer, on trobem unes escales que surten a mà dreta i que arriben a la carretera. La creuem i agafem un carrer a mà esquerra que puja i que gira en direcció a Tudela, ben visible al fons. Desemboquem així al camí vell de Ginestarre (cartell indicador), que passa pel costat del dipòsit del poble.</p> <p>Aquest camí surt a la carretera de Ginestarre a l&#8217;altura d&#8217;un revolt, del fons del qual en surt un camí ample, que hem de deixar i girar a l&#8217;esquerra cercant les traces del camí vell, molt perdut en aquest tram. Pugem per un prat i busquem el pas per creuar un petit curs d&#8217;aigua, on s&#8217;endevina el camí. Sortim als camps de l&#8217;altre costat del rierol, que ens porten de nou a la carretera, ja ben a prop del poble, on entrem per un carrer amb escales.</p> <p>Passem per davant de la font del poble i pugem a l&#8217;esquerra per un carrer i anem a buscar el camí que puja pels camps de darrere del poble. Passem pel costat del dipòsit d&#8217;aigua i girem a la dreta. Comença aquí un llarg flanqueig per un camí evident. El camí entra dins del bosc i aviat trobem un trencall a l&#8217;esquerra, que no agafem. Seguim flanquejant i al cap de poc el camí puja per la vora d&#8217;uns prats en direcció a les bordes de Llosaus. Val la pena pujar fins a la borda que ha estat restaurada amb el sostre original de palla.</p> <p>Una mica per sota d&#8217;aquesta borda surt cap al S el camí de Mallanera, que creua el bosc i en surt a l&#8217;altura de les bordes de Mallanera, totalment enrunades. Passem per sota d&#8217;aquestes bordes i creuem l&#8217;esplanada amb tendència a baixar una mica en direcció a uns petits replans d&#8217;herba que hi ha més avall (en aquest tram el camí es perd una mica). Per sobre d&#8217;aquests plans el camí es torna a trobar i permet flanquejar el següent vessant, cobert d&#8217;argelaga o “escobes”. El camí va creuant torrents i carenes, al nord de les quals hi ha bosc de pi negre i al sud de les quals pocs arbres s&#8217;atreveixen a desafiar les omnipresents escobes.</p> <p>Poc abans de sortir a la pista del pla de Nequa passem pel cortal de Sarredo, on el camí passa a ser una antiga pista. Hi ha mapes que marquen un camí paral•lel a la pista per sobre seu, però està molt perdut. Seguim, doncs, per la pista fins que trobem un trencall a l&#8217;esquerra. Es tracta d&#8217;un camí que d&#8217;entrada és força ampla i que va esdevenint més i més subtil. En tot cas, el terreny és fàcil i es pot anar enllaçant successius corriols en direcció a la carena. Hi arribem al coll que hi ha a l&#8217;E del pui de Nequa. Hi pugem per un caminoi que circula una mica per sota de la carena. Baixem del cim pel bosc obert de pi negre fins al pla de Nequa. Per fer el pui de Cassibrós, creuem el pla cap al bosc del costat oposat. Anem seguint la carena per bosc brut sense camí fins a trobar-nos sota la darrera pujada del cim, on sí que hi ha una mica de corriol. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic i una bona vista sobre la part baixa de la vall Ferrera.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Desfem el camí fins el pla de Nequa i baixem per la pista que hi arriba per l&#8217;W. Passat el primer revolt, la deixem i tirem a l&#8217;esquerra per una traça que connecta de seguida amb la pista que baixa a Cassibrós. La seguim uns pocs metres a l&#8217;esquerra fins que trobem un camí a l&#8217;entrada del qual hi ha una fita. Al cap de poc hi trobem un pal de fusta de senyalització del camí. Continuem avall fins a la Portella, des d&#8217;on hi ha opció de fer el pic de la Portella, una agulla de roca amb bones vistes sobre la vall d&#8217;Esterri de Cardós i el bosc per on baixarem fins a Arrós.</p> <p>Per fer el cim, ens quedem al vessant S buscant un tímid corriol que aviat passa al vessant N i que s&#8217;acosta a la base de la punta de roca (hi ha alguna fita, un pal de fusta i marques de pintura groga, si bé aquestes últimes estan pensades per a la tornada). S&#8217;hi puja amb un curt tram de grimpada pel costat S. Tornats a la Portella, baixem pel costat N. El camí és evident fins a arribar a un pla on es perd. Cal dirigir-se seguint fites cap a un orri que hi ha sota el pic de la Portella, a l&#8217;altra punta del pla, i al costat del qual hi ha un pal de fusta i una fita, que marquen la sortida del pla. A partir d&#8217;aquí el camí és fàcil de seguir. Baixem decididament i sortim a un dels revolts de la pista del pla de Nequa.</p> <p>La seguim uns metres avall i de seguida la deixem per agafar de nou els sender, que surt a l&#8217;esquerra i pren rumb al NW després de fer una giragonsa. Tornem a interceptar la pista més avall. La seguim uns metres cap a l&#8217;esquerra fins a tornar a trobar el camí, que talla el revolt. Tornem a creuar la pista i seguim la ràpida baixada pel bosc. Hi ha un punt en què les marques de pintura grogues indiquen un camí que se&#8217;n va de la traça que seguim cap a la dreta. Aquest camí ens duria a Esterri. Per baixar a Arrós cal seguir avall per la mateixa traça, menys fresada a partir d&#8217;aquí. Endevinem la posició del camí per la forma del terreny, ja que fa forma de canal.</p> <p>Seguim avall fins a sortir a una pista en desús però reconeixible, que agafem cap a l&#8217;esquerra. Fa una llarga llaçada (hi ha un tram en què la pista ha desaparegut del tot però hi ha un camí que travessa una zona tarterosa) i després de la volta retorna en direcció E. Al final hi ha una petita esplanada herbosa, de la qual surt un corriol cap avall a l&#8217;esquerra i que seguim. Més avall es perd una mica però es pot avançar cap avall sense dificultat pel bosc fins a trobar un camí més marcat que ens condueix al dipòsit d&#8217;aigua d&#8217;Arrós, on el camí ja és evident per retornar al poble.</p>

Pui de Migdia

Pui de Cassibrós - volta des d'Arrós, passant per Mallanera i Planadal

Camptocamp

camptocamp

<p>Bonica combinada de BTT i excursionisme per fer el pui de Cassibrós, que ens guarda bones vistes sobre la vall Ferrera i la coma de Burg per al darrer instant</p> <h2>Pujada</h2> <p>Des d&#8217;Arrós prenem la carretera d&#8217;Esterri de Cardós. Al dins del poble, la carretera fa un marcat revolt a l&#8217;esquerra, d&#8217;on surt la pista del pla de Négua, que agafem. Fa una curta baixada fins al barranc i després planeja per iniciar, passat el pont de la Molina, la llarga pujada fins al pla de Négua. Per arribar al pla, deixem la pista principal allà on fa el punt alt i agafem una pista (tanca) a l&#8217;esquerra, que en deixa al mateix pla.</p> <p>Sortim del pla cap a l&#8217;W cercant un camí que ressegueix aproximadament la carena, ample però poc marcat, a trams poc visible. Cap al final el pas és evident perquè la carena es fa abrupta pel costat E. El darrer tram és una mica dret, però no té cap dificultat, cal carregar la bici a coll uns 5 minuts fins al cim.</p> <h2>Retorn</h2> <p>Retornem fins al pla de Négua, i al cap de poc d&#8217;haver recuperat la pista que surt del pla cap avall, trenquem per un camí que retalla el primer revolt, marcat amb pintura groga. Retallem una segona ziga-zaga de la pista i continuem pel sender, de poc pendent i de bon baixar, fins a la Portella, per on passem de cara S a cara N. Aleshores ve un tram curt però molt tècnic, abans d&#8217;arribar a un pla amb pins grossos. Des d&#8217;aquí podem fer el pui de Migdia, que és damunt nostre, recuperant la carena i seguint-la cap a l&#8217;W fins a sota de la roca que forma el cim, per on grimpem fins al punt alt.</p> <p>Tornats al pla, continuem baixant pel camí, que ara inicia una diagonal descendent cap a l&#8217;E. Just abans d&#8217;arribar a un dels revolts de la pista per on hem pujat, el pendent es fa més marcat. Tornem a abandonar la pista uns metres més avall, cap a l&#8217;esquerra, pel camí de la Carrua, l&#8217;indret per on baixaven els troncs del bosc cap als pobles. Aquest arrossegament dels troncs va produir una erosió que encara es nota, i que fa que bona part del camí sigui una trinxera, que en alguna zona arriba a ser força marcada.</p> <p>Al cap de poc d&#8217;haver pres aquest camí ve un tram de fort pendent, amb una ziga - zaga, i després torna a ser de pendent suau i fàcil. Travessem un ramal secundari de la pista per on hem pujat i seguim en la mateixa direcció. El bosc va transformant-se, deixem enrere l&#8217;omnipresència de pins i anem trobant cada cop més bedolls. Tornem a sortir a la pista per on hem pujat, però al cap d&#8217;uns 200m tornem a deixar-la pel camí, que retalla una ziga-zaga de la pista. Creuem un últim cop aquesta pista i seguim en direcció NW, el pendent es fa una mica més marcat a mesura que ens atansem al fons de la vall.</p> <p>Creuem un nou ramal secundari de la pista per on hem pujat i seguim avall pel camí, sempre marcat amb marques grogues. Fem a peu un curt tram intransitable i acabem el camí al pont sobre el barranc d&#8217;Esterri a Arrós de Cardós, punt d&#8217;inici de la ruta.</p>