##Aproximacío
Des-de el aparcament de Verdier Haut Verdier], pujar la carreterra del congost de Héric sobre 500m fins al primer pont. Cruillar el pont, i en su sortida passar el parapeto a la dreta en una petita canal entre el bord del pont i la roca,(ajudarse amb la figuera) per arribar a la voreraezquerra del riu de Heric que seguim unos 40 metres a la ezquerra.
alternativa mes facil : abans del pont baixar cap al riu i travessarlo com podem si no hi ha molta aigua.

## Vía

L#1 |3/4| 30 m| 4 spits | En un diedre inclinat molt húmit (i relliscos) despres una petita paret (equipada) seguida per una plaque fácil.podem protegir amb una baga en un bloc despres 4 punts i una mica abans de la reunió.  R#1, 3 spits.
L#2 |4b | 15 m| 4spit | Travessar fins a la ezquerra una paret al llarg de una rampa.  R#2, 3 spits.
L#3 |4c | 20 m| 5spit | Paret vertical y plaque amb bonica escama. R#3 sobre un repla, 2spits.
L#4 |4c/5a | 25m| 3br, 1gouj. | Arribar ala dreta al "triedre" característic del gendarme vermell, pujar el diedre, sortir per su aresta de dreta (pas identic al caball vermell de la Meije !) i pujar la plaque que ens porta a la aresta R#4 en la cima del gendarme o al peu de la paret seguint.
L#5 |4b| 40m| 1br| Passar la paret de 4m que domina el rellerix i sortir fácilment per rocas mes de escalar. R#5 en los árbres al fin de els petits ressalts.
L#~ *alternativa de sortida per la dreta* :
L#5'| 4b| 10m| 1spit|Passar la paret de 4 m despres la petita que sigue. R#5' des eguida a la dreta sobre un llarg repal con gros roures.
L#6'| 4c| 20m| |Pujar blocs una pica ala dreteaper comneçar el ángle de un petit ressalt amb quarzo que pujem per un pas ezquerra-dreta (IV-, expo). Sigue un segon petit ressalt format per una bonica plaque amb roca amb color rogenc, ratllat per un gros filo blanc en la seva base. pujar la plaque de dreta a ezquerra (IV+, expo) i arribar ala dreta (arbusts) el fil de un monticle inclinat que pujem fácilment. R#6' en una terrassa, árbre.
L#7'| 4c| 25m| 1p| Seguir aquest monticle, pujar com podem (tu mateix) dues petits ressalts verticales con boa roca (IV+) per arribar ala dreta a un petit diedre (IV-, 1 pitón) sobre el fil de la aresta del cual pujem últim petit ressaltper un  restabliment delicat i expo (IV+). R#7' en los blocs cimeros

## Baixada
Petit rápel (cadene + mallón) o destrepe fácil, per un petit diedre un poc al sud per passar entre los blocs, fins al cami "des Gardes". El cami ens porta al peu de la roca Beylot Ferran (sector escola) y al "pont des soupirs".

Reunios equipadas (3 punts) tots els passos difíciles están equipats
no molta vegetacion en L5 tot i que passa en els arbres.
es interesante combinar aquesta amb la de Petite Suisse per la clásica de la seva cara Nort (equipada) i la de la Pointe a Pistre per la vía de la brecha (equipada també) : una combinacio de 250 metros homogenia.

<h2>Aproximacío</h2> <p>Des-de el aparcament de Verdier Haut Verdier], pujar la carreterra del congost de Héric sobre 500m fins al primer pont. Cruillar el pont, i en su sortida passar el parapeto a la dreta en una petita canal entre el bord del pont i la roca,(ajudarse amb la figuera) per arribar a la voreraezquerra del riu de Heric que seguim unos 40 metres a la ezquerra. alternativa mes facil&#160;: abans del pont baixar cap al riu i travessarlo com podem si no hi ha molta aigua.</p> <h2>Vía</h2> <p>L#1 |3/4| 30&#160;m| 4 spits | En un diedre inclinat molt húmit (i relliscos) despres una petita paret (equipada) seguida per una plaque fácil.podem protegir amb una baga en un bloc despres 4 punts i una mica abans de la reunió. R#1, 3 spits. L#2 |4b | 15&#160;m| 4spit | Travessar fins a la ezquerra una paret al llarg de una rampa. R#2, 3 spits. L#3 |4c | 20&#160;m| 5spit | Paret vertical y plaque amb bonica escama. R#3 sobre un repla, 2spits. L#4 |4c/5a | 25m| 3br, 1gouj. | Arribar ala dreta al &#8220;triedre&#8221; característic del gendarme vermell, pujar el diedre, sortir per su aresta de dreta (pas identic al caball vermell de la Meije&#160;!) i pujar la plaque que ens porta a la aresta R#4&#160;en la cima del gendarme o al peu de la paret seguint. L#5 |4b| 40m| 1br| Passar la paret de 4m que domina el rellerix i sortir fácilment per rocas mes de escalar. R#5&#160;en los árbres al fin de els petits ressalts. L#~ <em>alternativa de sortida per la dreta</em>&#160;: L#5&#8217;| 4b| 10m| 1spit|Passar la paret de 4&#160;m despres la petita que sigue. R#5&#8217; des eguida a la dreta sobre un llarg repal con gros roures. L#6&#8217;| 4c| 20m| |Pujar blocs una pica ala dreteaper comneçar el ángle de un petit ressalt amb quarzo que pujem per un pas ezquerra-dreta (IV-, expo). Sigue un segon petit ressalt format per una bonica plaque amb roca amb color rogenc, ratllat per un gros filo blanc en la seva base. pujar la plaque de dreta a ezquerra (IV+, expo) i arribar ala dreta (arbusts) el fil de un monticle inclinat que pujem fácilment. R#6&#8217; en una terrassa, árbre. L#7&#8217;| 4c| 25m| 1p| Seguir aquest monticle, pujar com podem (tu mateix) dues petits ressalts verticales con boa roca (IV+) per arribar ala dreta a un petit diedre (IV-, 1 pitón) sobre el fil de la aresta del cual pujem últim petit ressaltper un restabliment delicat i expo (IV+). R#7&#8217; en los blocs cimeros</p> <h2>Baixada</h2> <p>Petit rápel (cadene + mallón) o destrepe fácil, per un petit diedre un poc al sud per passar entre los blocs, fins al cami &#8220;des Gardes&#8221;. El cami ens porta al peu de la roca Beylot Ferran (sector escola) y al &#8220;pont des soupirs&#8221;.</p> <p>Reunios equipadas (3 punts) tots els passos difíciles están equipats no molta vegetacion en L5 tot i que passa en els arbres. es interesante combinar aquesta amb la de Petite Suisse per la clásica de la seva cara Nort (equipada) i la de la Pointe a Pistre per la vía de la brecha (equipada també)&#160;: una combinacio de 250 metros homogenia.</p>

Caroux - Rocher Marre

Caroux - Rocher Marre - aresta SW

Camptocamp

camptocamp

Combinacio de variantes de la Aresta Marre, se desentrollant unes 10 metres sol a la dreta de aquesta, caracterisada per una petita xemeneia vertical que esquerda els desploms del su ressalt de base.

##Aproximacio # 10 min
Des-de el aparcament de Verdier], remontar las "Gorges d'Héric" sobre 500 m fins al 1<sup>er</sup> pont de la carretera que passem. Just a la seva dreta, passar el parapet a la dreta, baixar en la petita canal entre el pont i la roque, per arribar a la riba del riu de Héric (també podem travessar el riu de Héric, si hi ha poc aigua). Seguir la riba ezquerra cap abaix, passar el inici de la aresta Arête Marre i travessar en les roques de la riba per arribar gairebé al peu del sector escola Jean-Louis Raynal.

## Via # trazat n<sup>o</sup>2]
L# |3a| 15 m|  | Per una plaque una mica musgosa, arribar a dalt de un petit bosquet de arbusts, una rampa-diedre inclinada vers la ezquerra, ple de una grossa fulla puesta, i remontarla per fer la reunio a la ezquerra, a dalt de un segon bosquete de arbusts, al peu de la part vertical de la cara, en roque groga baixo desploms vermells. | R1, blocs.
L# |5a/b | 25 m|  | Arribar a la ezquerra a un tram vertical i travessar per arribar a un bo bloc per els peus. restablirse en un petit diedre eixamplat, seguir travessant a la dreta en una plaque musgosa baixo els desploms per roques faciles que permiten tornar la ezquerra en el forat al peu de la xemeneia. pujarla (inici una piaca delicada eixamplada) ; se transforma aviat en una canal facil que remontem. | R2, per fer amb gros bloc (estem baixo el gendarme vermell de L4 de la aresta SW i el seu triedre caracteristic).
L# |4c | 15 m|  | Anar a la dreta. pujar una petita parte negre vertical (llarg bloc afilat bloquejat) (un pas de 4c) para restablirse en una plaque poc inclinada, en roque blanquinosa de gros ressalts. remontarla facilment (3a) fins al peu del diedr e bonic adalt, el costat ezquerrra esta format per un un bloc grog extrapmaot. |R3, 1 pito.
L# |4c | 15 m| 2 p | (vella variante de L5 de la aresta SW clasica) pujar el dièdre (4c, 2 pitos) despres la petita rampa que la prolonga per sortit en un tram facil | R4, blocs.

Remontar unes blocs faciles per arribar all rrleix baixo les arbres, que marca el fain de les dificultats de la Aresta SW. Seguir llevros la variante de sortida ala dreta :

L#| 4a/b| 35 m| |Remontar blocs un mica ala dreta para inciar el angle de un petit ressalt en roque de quarzo que supoermper un pas deezquerra a dreta (IV-, expost). Sigue un segon resslt fromat per una boncia palqueamb roque color vermellenc, ratllada pero un gros filo blanquinos en la seva base. Gravir la dalle (IV, exposé) puis rejoindre à droite (arbustes) le fil d'une croupe peu inclinée que l'on remonte facilement jusqu'au pied de la partie terminale, plus redressée, de l'arête. | R5 sur un large replat.
L#| 4c| 25 m| 1 p| Soit contourner par la gauche deux petits ressauts verticaux en beau rocher pour rejoindre un petit dièdre qui ramène sur la droite (IV-, 1 piton) au fil de l'arête, soit passer le premier ressaut par la droite (IV), se rétablir sur une dalle inclinée et moussue et gravir la dalle blanche et grenue du flanc SE du deuxième ressaut (IV+) pour rejoindre le fil de l'arête. Le suivre et surmonter le dernier petit ressaut par un rétablissement aérien un peu exposé (IV+). | R6 dans les blocs sommitaux (2 goujons).

## Descens
Petit rappel (chaîne + maillon) ou désescalade facile, par un petit dièdre un peu au S permettant de passer entre des blocs, jusqu'au Sentier des Gardes. Le sentier ramène au pied du rocher Beylot Ferran (couennes) et à la Passerelle des Soupirs.

- Poc matingut i poc homogèn.
- Bien que très proche de l'Arête Marre Classique, cette combinaison constitue cependant un itinéraire pratiquement indépendant, qui permet de varier l'enchaînement Rocher Marre - Petite Suisse - Pointe à Pistre.
- La deuxième longueur, plus verticale et difficile que les autres, se protège très bien sur coinceurs et friends.

<p>Combinacio de variantes de la Aresta Marre, se desentrollant unes 10 metres sol a la dreta de aquesta, caracterisada per una petita xemeneia vertical que esquerda els desploms del su ressalt de base.</p> <h2>Aproximacio # 10 min</h2> <p>Des-de el aparcament de Verdier], remontar las &#8220;Gorges d&#8217;Héric&#8221; sobre 500&#160;m fins al 1<sup>er</sup> pont de la carretera que passem. Just a la seva dreta, passar el parapet a la dreta, baixar en la petita canal entre el pont i la roque, per arribar a la riba del riu de Héric (també podem travessar el riu de Héric, si hi ha poc aigua). Seguir la riba ezquerra cap abaix, passar el inici de la aresta Arête Marre i travessar en les roques de la riba per arribar gairebé al peu del sector escola Jean-Louis Raynal.</p> <h2>Via # trazat n<sup>o</sup>2]</h2> <p>L# |3a| 15&#160;m| | Per una plaque una mica musgosa, arribar a dalt de un petit bosquet de arbusts, una rampa-diedre inclinada vers la ezquerra, ple de una grossa fulla puesta, i remontarla per fer la reunio a la ezquerra, a dalt de un segon bosquete de arbusts, al peu de la part vertical de la cara, en roque groga baixo desploms vermells. | R1, blocs. L# |5a/b | 25&#160;m| | Arribar a la ezquerra a un tram vertical i travessar per arribar a un bo bloc per els peus. restablirse en un petit diedre eixamplat, seguir travessant a la dreta en una plaque musgosa baixo els desploms per roques faciles que permiten tornar la ezquerra en el forat al peu de la xemeneia. pujarla (inici una piaca delicada eixamplada)&#160;; se transforma aviat en una canal facil que remontem. | R2, per fer amb gros bloc (estem baixo el gendarme vermell de L4 de la aresta SW i el seu triedre caracteristic). L# |4c | 15&#160;m| | Anar a la dreta. pujar una petita parte negre vertical (llarg bloc afilat bloquejat) (un pas de 4c) para restablirse en una plaque poc inclinada, en roque blanquinosa de gros ressalts. remontarla facilment (3a) fins al peu del diedr e bonic adalt, el costat ezquerrra esta format per un un bloc grog extrapmaot. |R3, 1 pito. L# |4c | 15&#160;m| 2 p | (vella variante de L5 de la aresta SW clasica) pujar el dièdre (4c, 2 pitos) despres la petita rampa que la prolonga per sortit en un tram facil | R4, blocs.</p> <p>Remontar unes blocs faciles per arribar all rrleix baixo les arbres, que marca el fain de les dificultats de la Aresta SW. Seguir llevros la variante de sortida ala dreta&#160;:</p> <p>L#| 4a/b| 35&#160;m| |Remontar blocs un mica ala dreta para inciar el angle de un petit ressalt en roque de quarzo que supoermper un pas deezquerra a dreta (IV-, expost). Sigue un segon resslt fromat per una boncia palqueamb roque color vermellenc, ratllada pero un gros filo blanquinos en la seva base. Gravir la dalle (IV, exposé) puis rejoindre à droite (arbustes) le fil d&#8217;une croupe peu inclinée que l&#8217;on remonte facilement jusqu&#8217;au pied de la partie terminale, plus redressée, de l&#8217;arête. | R5 sur un large replat. L#| 4c| 25&#160;m| 1 p| Soit contourner par la gauche deux petits ressauts verticaux en beau rocher pour rejoindre un petit dièdre qui ramène sur la droite (IV-, 1 piton) au fil de l&#8217;arête, soit passer le premier ressaut par la droite (IV), se rétablir sur une dalle inclinée et moussue et gravir la dalle blanche et grenue du flanc SE du deuxième ressaut (IV+) pour rejoindre le fil de l&#8217;arête. Le suivre et surmonter le dernier petit ressaut par un rétablissement aérien un peu exposé (IV+). | R6 dans les blocs sommitaux (2 goujons).</p> <h2>Descens</h2> <p>Petit rappel (chaîne + maillon) ou désescalade facile, par un petit dièdre un peu au S permettant de passer entre des blocs, jusqu&#8217;au Sentier des Gardes. Le sentier ramène au pied du rocher Beylot Ferran (couennes) et à la Passerelle des Soupirs.</p> <ul> <li>Poc matingut i poc homogèn.</li> <li>Bien que très proche de l&#8217;Arête Marre Classique, cette combinaison constitue cependant un itinéraire pratiquement indépendant, qui permet de varier l&#8217;enchaînement Rocher Marre - Petite Suisse - Pointe à Pistre.</li> <li>La deuxième longueur, plus verticale et difficile que les autres, se protège très bien sur coinceurs et friends.</li> </ul>

Variante de la Xemeneia colgada

User

<p>Roca &#8220;bifide&#8221; que domina directamente sobre 15&#160;métros de la cara N-E el Sendero &#8220;des Gardes&#8221;, al nivel de un pequeño collado bien marcado antes del paso de la &#8220;Petite Suisse&#8221;(otra vía), 10 a 15mn después del puente de los súspiros. sin embargo, su cara S-W tiene 100&#160;métros de roca que caen en el río d&#8217;Héric. Primera ascension por la corta vía normal desde el collado&#160;: E. et M. Marre, L. Taillefer, el 18 de diciembre de 1931.</p>