<h2>Pujada</h2> <p>Seguim la pista del fons de la vall de Solcem fins una mica abans de la cabana dels Estrets. Creuem el riu de Solcem i pugem pel camí de l&#8217;estiu (marques de GR), que s’enfila per un vessant de pendent constant que mor sota una barrera rocallosa, que es remunta per una osca ben marcada. Un cop superada, el camí fa un seguit de giragonses per anar buscant el pas bo fins al punt on el pendent se suavitza.</p> <p>La resta de la pujada és més suau. Passem pel N de l&#8217;estanh de Romaset i seguim guanyant cota per una coma que se&#8217;n va a l&#8217;W i que mor a un pla vora els 2300m, ja sota el coll, que ataquem directament per la vall que en baixa.</p> <p>Un cop al coll, segons la innivació, cerquem el pas més o menys lluny de la carena. Si cal progressar per la pala W, arriba un punt que és millor descalçar-se els esquís i seguir a peu fins al cim.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Pel mateix camí.</p>

Pica Roja

Pica Roja - des de Solcem pel port de Romaset

Camptocamp

camptocamp

<h2>Pujada</h2> <p>Des de l&#8217;aparcament de la Molinassa, seguim per la pista fins a trobar la barrera. Podem seguir per la pista o tallar els revolts per la drecera. En acostar-nos al pla de Boet, prenem un camí ample a l&#8217;esquerra (indicadors) que creua el riu de la Vall Ferrera.</p> <p>Per entrar al barranc de Port Vell hi ha dues alternatives:</p> <h3>A l&#8217;estiu</h3> <p>Tot i que es pot fer el mateix recorregut que a l&#8217;hivern, resulta més còmode continuar fins al refugi de Vallferrera i seguir pel camí que segueix amunt. Aviat deixem a l&#8217;esquerra el camí de la pica d&#8217;Estats i seguim endavant, paral·lelament al barranc d&#8217;Areste. Creuem la pleta d&#8217;Areste i anem a buscar el camí que puja pel marge esquerre (orogràfic) del barranc de Port Vell.</p> <h3>A l&#8217;hivern</h3> <p>Tot i ser una mica perdedor pel bosc, pot ser una bona alternativa al camí d&#8217;estiu deixar el camí del refugi abans de creuar el barranc d&#8217;Areste. Mantenint-nos sempre per aquest marge esquerre, anem cercant el pas entre alguna barrera rocallosa que sempre té un punt per on és fàcil de superar. D&#8217;aquesta manera anem a sortir al barranc de Port Vell pel cantó per on és més fàcil de pujar.</p> <p>En qualsevol dels dos casos, remuntem la vall sempre pel marge esquerre del torrent. Tenim, de nou, dues opcions per fer el cim:</p> <h3>Pel port Vell</h3> <p>Remuntem tota la vall fins al port Vell o de Romaset i a continuació girem al S. Si és estiu, seguim la carena i si és hivern, pugem amb esquís flanquejant per la cara W fins que resulti més còmode seguir a peu per guanyar la carena i seguir-la fins al cim.</p> <h3>Per la llomada W</h3> <p>En obrir-se&#8217;ns la vall de Port Vell, deixem el camí de fons de vall i ens dirigim al SE per guanyar, per alguna de les pales que en baixen, la llomada W, que seguim sense cap dificultat fins al cim.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Per qualsevol dels dos itineraris descrits. A l&#8217;hivern, la baixada pel marge esquerre del barranc d&#8217;Areste és molt més adequada per a l&#8217;esquí. A l&#8217;estiu, el tram superior d&#8217;aquesta baixada del marge esquerre del barranc d&#8217;Areste té un camí que es perd a la part baixa, però sense que això sigui gaire problemàtic, ja que acabem anant a espetegar al camí del refugi, que seguim fins a la Molinassa.</p>

Pica Roja - pel barranc de Port Vell

<h2>Pujada</h2> <p>Des de l&#8217;aparcament de la Molinassa, seguim la pista fins al pla de Boet, on prenem un trencall a l&#8217;esquerra (cartell). Creuem el pla, passem pel costat de la cabana de Boet i pugem per una llarga diagonal fins al pla del Mercat i el pletiu Gran. El camí continua faldejant la cara S de la pica Roja en un llarg biaix fins al port.</p> <p>Des del mateix port, prenem un corriol que puja uns metres per sota de la cresta que s&#8217;enfila cap a la Pica. La carena gira una mica a l&#8217;W i el camí fa una diagonal pel vessant S fins a guanyar el fil mateix, per on se circula sense grans dificultats fins a un petit coll secundari. Seguim carenejant fins que la carena gira al NW, moment en què el camí (marques grogues) circula per la cara SW fins al cim.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Pel mateix camí.</p>

Pica Roja - aresta SE des del pla de Boet

Couloir visible de loin en montant au port de Roumazet, aboutissant sur la crête N du pic de la Rouge vers 2800 m.

### Montée
Des orris du Carla (1620 m), suivre le sentier de l'étang et du port de Roumazet, avec le franchissement de la barre inférieure (1900-1950 m) plus ou moins aisé selon l'enneigement. Le couloir est visible au plat avant l'étang (point 2111 m) et de nouveau au plat vers 2300 m. C'est le couloir le plus près de la crête secondaire portant la cote 2672. Du plat 2300, remonter au SW la pente (30-35° sur 200 m), laisser à gauche un couloir aboutissant sur la crête secondaire et s'engager dans le couloir (40° sur 200 m, localement 45°) pour atteindre la crête N (un autre couloir parallèle à droite aboutit sensiblement au même point). Finir par la crête N facile.

### Descente
Par la crête N et le port de Roumazet.

<p>Couloir visible de loin en montant au port de Roumazet, aboutissant sur la crête N du pic de la Rouge vers 2800&#160;m.</p> <h2>Montée</h2> <p>Des orris du Carla (1620&#160;m), suivre le sentier] de l&#8217;étang et du port de Roumazet, avec le franchissement de la barre inférieure (1900-1950&#160;m) plus ou moins aisé selon l&#8217;enneigement. Le couloir est visible au plat avant l&#8217;étang (point 2111&#160;m) et de nouveau au plat vers 2300&#160;m. C&#8217;est le couloir le plus près de la crête secondaire portant la cote 2672. Du plat 2300, remonter au SW la pente (30-35° sur 200&#160;m), laisser à gauche un couloir aboutissant sur la crête secondaire et s&#8217;engager dans le couloir (40° sur 200&#160;m, localement 45°) pour atteindre la crête N (un autre couloir parallèle à droite aboutit sensiblement au même point). Finir par la crête N facile.</p> <h2>Descente</h2> <p>Par la crête N et le port de Roumazet.</p>

Pic de la Rouge couloir NE

Pic de la Rouge - couloir NE

Pic de la Soucarrane ou de la Rouge - Couloir NE

<p>Primera ascensió coneguda&#160;: 26 de juliol de1886 - Aymar d&#8217;Arlot de Saint-Saud, Rogalle.</p>