Punt de sortida, el marcat revolt de paella en la carretera de l&#8217;ospitalet a Pas de la Casa (cota 1724m). Hi ha un aparcament. Ens dirigim en flanqueig direcció oest, creuant primer un torrentet i desp´res un bosquet per arribar a les envistes de les bordes de vaca morta. Allà hi ha una petita palanca que ens permetrà superar el riu de Sant Josep. A partir de llavors, remuntarem per una de les múltiples opcions, segons condicions, la solana d&#8217;andorra fins al Cap de la Coma del Forn (2686m). Ja només ens mancarà caranejar fins al Roc Meler. Atenció al risc d&#8217;allaus. Ascensió en cara sud, sobre superfície majoritàriament herbosa que cada anys genera purgues i allaus.

Roc Meler

Pic de la Cabaneta - Per la solana d'Andorra

Camptocamp

camptocamp

### Aproximació

Deixem el cotxe a l'eixamplament de la carretera situat a l'última ziga-zaga de la carretera que puja de l'Ospitalet i abans del trencall on es pot anar cap al port de Pimorent o bé cap a Andorra.

Prenem un camí que planeja per creuar el profund rec del Baladrar i continuem pel bosc per anar a cercar el riu Arièja, que creuem per situar-nos sota la cara S del cap de la Cometa del Forn, abans d'arribar a la vall del riu de Sant Josep. El remuntem directament fins a situar-nos sota d'una zona de pendent més fort. La voregem per l'esquerra per pujar al llom del cim des del NW. Continuem pel llom fins al cim.

Des del Cap de la Cometa del Forn fins al Roc Meler i, després, fins al pic de la Cabaneta hi ha un ample llom sense dificultats.

### Descens

La baixada es fa pel coll previ al pic de la Cabaneta. Es tracta d'una pala progressivament més ampla que dóna accés a la vall de Siscar, perfectament esquiable fins a la presa situada poc per sobre dels 2000 m. A partir de la presa el camí és menys evident. D'entrada continuem pel marge esquerre del riu i fem una curta baixada de pendent una mica més pronunciat. Un cop sota la pala, si hi ha prou neu és bona opció creuar el rec de Siscar i anar a buscar les pales de l'altre costat, més esquiables i franques que les de l'esquerra. Després d'un flanqueig sobre un tram de barranc engorjat, arribem fins a un pont de pedra (tanca a l'altre riba), que ens retorna al marge esquerre.

A partir d'aquí cal que hi hagi molta neu perquè sigui esquiable, ja que hi ha tarteres de blocs grans. Un cop la vall s'obre, anem tirant cap a la dreta i entrem al bosc sobre un tub d'aigua que baixa de la vall d'Arques. El travessem i anem baixant pel bosc cercant les clarianes. El tram final de camí fa un flanqueig i acaba baixant a la carretera. Alternativament es pot baixar per una franja sense bosc amb vistes a l'Ospitalet.

Cal una bona innivació per poder fer amb els esquís el tram final de la vall de Siscar.

Per sota la presa situada per sobre dels 2000 m a la vall de Siscar el recorregut és poc evident, a evitar amb mala visibilitat.

Deixem el cotxe a l&#8217;eixamplament de la carretera situat a l&#8217;última ziga-zaga de la carretera que puja de l&#8217;Ospitalet i abans del trencall on es pot anar cap al port de Pimorent o bé cap a Andorra. Prenem un camí que planeja per creuar el profund rec del Baladrar i continuem pel bosc per anar a cercar el riu Arièja, que creuem per situar-nos sota la cara S del cap de la Cometa del Forn, abans d&#8217;arribar a la vall del riu de Sant Josep. El remuntem directament fins a situar-nos sota d&#8217;una zona de pendent més fort. La voregem per l&#8217;esquerra per pujar al llom del cim des del NW. Continuem pel llom fins al cim. Des del Cap de la Cometa del Forn fins al Roc Meler i, després, fins al pic de la Cabaneta hi ha un ample llom sense dificultats. La baixada es fa pel coll previ al pic de la Cabaneta. Es tracta d&#8217;una pala progressivament més ampla que dóna accés a la vall de Siscar, perfectament esquiable fins a la presa situada poc per sobre dels 2000&#160;m. A partir de la presa el camí és menys evident. D&#8217;entrada continuem pel marge esquerre del riu i fem una curta baixada de pendent una mica més pronunciat. Un cop sota la pala, si hi ha prou neu és bona opció creuar el rec de Siscar i anar a buscar les pales de l&#8217;altre costat, més esquiables i franques que les de l&#8217;esquerra. Després d&#8217;un flanqueig sobre un tram de barranc engorjat, arribem fins a un pont de pedra (tanca a l&#8217;altre riba), que ens retorna al marge esquerre. A partir d&#8217;aquí cal que hi hagi molta neu perquè sigui esquiable, ja que hi ha tarteres de blocs grans. Un cop la vall s&#8217;obre, anem tirant cap a la dreta i entrem al bosc sobre un tub d&#8217;aigua que baixa de la vall d&#8217;Arques. El travessem i anem baixant pel bosc cercant les clarianes. El tram final de camí fa un flanqueig i acaba baixant a la carretera. Alternativament es pot baixar per una franja sense bosc amb vistes a l&#8217;Ospitalet. Cal una bona innivació per poder fer amb els esquís el tram final de la vall de Siscar. Per sota la presa situada per sobre dels 2000&#160;m a la vall de Siscar el recorregut és poc evident, a evitar amb mala visibilitat.

Pic de la Cabaneta - per la cara S i baixada per la vall de Siscar

Au dernier virage en épingle à cheveux avant le poste de douane du Col de Puymorens:
## Option 1
Descendre de 60 m de dénivellation au torrent en contrebas (Ariège). Le passage le plus délicat de la sortie est la traversée de l'Ariège. Pour traverser le torrent, rejoindre la jonction avec un torrent secondaire qui prend sa source plus au S et qui se jette dans l'Ariège. Un gué naturel permet de le franchir facilement. Ensuite, longer de 20 m l'Ariège vers l'aval. Un passage plus ou moins aisé permet de rejoindre sa rive gauche.

## Option 2
Monter quelques mètres pour prendre un sentier horizontal qui traverse le torrent qui descend du pic de la mine, puis part en légère descente jusqu'à une passerelle qui traverse l'Ariège. Remonter en face sur le replat avec deux cabannes (une HS l'autre bonne pour 4)

Ensuite, remonter l'Ariège (W) par sa rive gauche sur 2 km. Laisser à gauche la vallée menant à la station de ski du Pas de la Case en continuant tout droit (W). Passer près d'une maison en ruine. Prendre 100 m plus loin (alt. 2020 m) la vallée remontant vers le N .
Remonter le torrent par sa rive gauche, rejoindre le laquet 2407 m puis la base du couloir. Laisser la combe S sur votre droite.
Remonter le couloir au 3/4 jusqu'au verrou rocheux : 40° au départ puis très vite 45° et jusqu'à 50° sous le verrou.
Passer le verrou ( II ) protection possible sur la droite.
Continuer ensuite par des pentes de neige raide et remonter l'entonnoir surplomblant.
Reste à atteindre le sommet par une pente facile.

## Descente 

Par la combe S.

Petit couloir esthétique flanqué dans la paroi rocheuse versant S du Roc mélé.

Au dernier virage en épingle à cheveux avant le poste de douane du Col de Puymorens: <h2>Option 1</h2> Descendre de 60&#160;m de dénivellation au torrent en contrebas (Ariège). Le passage le plus délicat de la sortie est la traversée de l&#8217;Ariège. Pour traverser le torrent, rejoindre la jonction avec un torrent secondaire qui prend sa source plus au S et qui se jette dans l&#8217;Ariège. Un gué naturel permet de le franchir facilement. Ensuite, longer de 20&#160;m l&#8217;Ariège vers l&#8217;aval. Un passage plus ou moins aisé permet de rejoindre sa rive gauche. <h2>Option 2</h2> Monter quelques mètres pour prendre un sentier horizontal qui traverse le torrent qui descend du pic de la mine, puis part en légère descente jusqu&#8217;à une passerelle qui traverse l&#8217;Ariège. Remonter en face sur le replat avec deux cabannes (une HS l&#8217;autre bonne pour 4) Ensuite, remonter l&#8217;Ariège (W) par sa rive gauche sur 2&#160;km. Laisser à gauche la vallée menant à la station de ski du Pas de la Case en continuant tout droit (W). Passer près d&#8217;une maison en ruine. Prendre 100&#160;m plus loin (alt. 2020&#160;m) la vallée remontant vers le N . Remonter le torrent par sa rive gauche, rejoindre le laquet 2407&#160;m puis la base du couloir. Laisser la combe S sur votre droite. Remonter le couloir au 3/4 jusqu&#8217;au verrou rocheux&#160;: 40° au départ puis très vite 45° et jusqu&#8217;à 50° sous le verrou. Passer le verrou ( II ) protection possible sur la droite. Continuer ensuite par des pentes de neige raide et remonter l&#8217;entonnoir surplomblant. Reste à atteindre le sommet par une pente facile. <h2>Descente</h2> Par la combe S. Petit couloir esthétique flanqué dans la paroi rocheuse versant S du Roc mélé.

Roc Mélé - couloir SE

User

<h3>Bibliographie</h3> <ul> <li>Un cirque pyrénéen mal connu&#160;: le Cirque du Sisca par Louis Rouch. La Montagne, 1916, no4-6, p.53-75&#160;: monographie topographique et cartographique.</li> <li>Roc Mélè, Pic de la Cabanette et Signal de Siscarou par Louis Rouch. Bulletin Pyrénéen, 1918, no145, p.298-300&#160;: description d&#8217;itinéraire.</li> </ul>