## Pujada

Des del refugi del Gerdar, que és fins on es neteja la neu, seguim carretera amunt fins al revolt situat a cota 1510 m, i seguim l'ample camí que remunta pel marge esquerre del riu Cabanes. Si hi ha neu, es perd de seguida quan es torna sender. Continuem cercant el millor pas pel bosc sempre força lluny i per sobre del riu, orientant-nos progressivament cap al SW cap a 1650 m (tram confús, brúixola útil, entretingut d'esquiar de baixada, o bé ràpid i divertit si, com sol passar, hi ha traça de raquetes oberta).

Sortim del bosc cap a 1800 m, i a 1875 m, a l'altura d'un pont (sense sentit a l'hivern), passem al marge dret i remuntem un llarg ressalt amb bosc esclarissat, deixant a la dreta el riu que passa entre grans blocs. El pendent arriba localment als 30º i queda exposat a les allaus. Sortim a un collet a 2243 m i veiem a l'altre costat l'estany Negre de Cabanes (2179 m), al qual accedim fent un llarg flanqueig descendent.

Alternativament, es pot continuar pel marge esquerre del riu, on remuntem una clariana de bosc, després de la qual fem un flanqueig a l'esquerra per tornar a guanyar el torrent. Esquivem així una zona de blocs que demanaria molta neu per ser esquiable. Seguim el torrent per terreny incòmode amb alguns ressalts de mal passar fins a l'estany.

Continuem cap a l'WNW cap al Pic de Xemeneies i a 2350 m girem cap al S seguint una vall tot resseguint una petita vall. Passem una cubeta i, per terreny més fàcil, pugem suaument cap al SW per arribar a l'estany Blau (2473 m). El Bassiero Oriental se'ns fa finalment visible. Travessem l'estany, fem una gran ziga-zaga per arribar al coll de Bassiero i pugem el llarg pendent fins al cim, on s'arriba amb els esquís als peus.

## Baixada

Al gust de cadascú:

- pel mateix itinerari
- retornar sota el coll de Bassiero i prendre una estreta i divertida vall que va cap a l'E sota la carena dividida que uneix el Bassiero i el Montsaliente. Aquesta vall mena a un petit estany (2280 m). Girem al N i seguim, per terreny poc pendent, el riu que porta a l'estany Negre de Cabanes.

En tots dos casos, cal tornar a posar pells per pujar al collet de cota 2243 m, o bé seguir el torrent fins a la zona de blocs, on flanquegem fins a una clariana més esquiable, per la que tornem a buscar el torrent.

- Part inferior confusa. Cal bona visibilitat a la part alta i un bon gruix de neu en general, ja que es creuen diverses zones de grans blocs de granit.
- Les úniques (petites) dificultats són el pendent sota el collet de cota 2243 m i l'esquí per dins del bosc de la part baixa. La part per sobre de l'estany Negre és fàcil, assolellada i evident.
- Sovint hi ha traça de raquetes al bosc, fet que facilita (i accelera) la baixada.

<h2>Pujada</h2> <p>Des del refugi del Gerdar, que és fins on es neteja la neu, seguim carretera amunt fins al revolt situat a cota 1510m, i seguim l&#8217;ample camí que remunta pel marge esquerre del riu Cabanes. Si hi ha neu, es perd de seguida quan es torna sender. Continuem cercant el millor pas pel bosc sempre força lluny i per sobre del riu, orientant-nos progressivament cap al SW cap a 1650&#160;m (tram confús, brúixola útil, entretingut d&#8217;esquiar de baixada, o bé ràpid i divertit si, com sol passar, hi ha traça de raquetes oberta).</p> <p>Sortim del bosc cap a 1800&#160;m, i a 1875&#160;m, a l&#8217;altura d&#8217;un pont (sense sentit a l&#8217;hivern), passem al marge dret i remuntem un llarg ressalt amb bosc esclarissat, deixant a la dreta el riu que passa entre grans blocs. El pendent arriba localment als 30º i queda exposat a les allaus. Sortim a un collet a 2243&#160;m i veiem a l&#8217;altre costat l&#8217;estany Negre de Cabanes (2179&#160;m), al qual accedim fent un llarg flanqueig descendent.</p> <p>Alternativament, es pot continuar pel marge esquerre del riu, on remuntem una clariana de bosc, després de la qual fem un flanqueig a l&#8217;esquerra per tornar a guanyar el torrent. Esquivem així una zona de blocs que demanaria molta neu per ser esquiable. Seguim el torrent per terreny incòmode amb alguns ressalts de mal passar fins a l&#8217;estany.</p> <p>Continuem cap a l&#8217;WNW cap al Pic de Xemeneies i a 2350&#160;m girem cap al S seguint una vall tot resseguint una petita vall. Passem una cubeta i, per terreny més fàcil, pugem suaument cap al SW per arribar a l&#8217;estany Blau (2473&#160;m). El Bassiero Oriental se&#8217;ns fa finalment visible. Travessem l&#8217;estany, fem una gran ziga-zaga per arribar al coll de Bassiero i pugem el llarg pendent fins al cim, on s&#8217;arriba amb els esquís als peus.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Al gust de cadascú&#160;:</p> <ul> <li>pel mateix itinerari</li> <li>retornar sota el coll de Bassiero i prendre una estreta i divertida vall que va cap a l&#8217;E sota la carena dividida que uneix el Bassiero i el Montsaliente. Aquesta vall mena a un petit estany (2280&#160;m). Girem al N i seguim, per terreny poc pendent, el riu que porta a l&#8217;estany Negre de Cabanes.</li> </ul> <p>En tots dos casos, cal tornar a posar pells per pujar al collet de cota 2243m, o bé seguir el torrent fins a la zona de blocs, on flanquegem fins a una clariana més esquiable, per la que tornem a buscar el torrent.</p> <ul> <li><p>Part inferior confusa. Cal bona visibilitat a la part alta i un bon gruix de neu en general, ja que es creuen diverses zones de grans blocs de granit.</p></li> <li><p>Les úniques (petites) dificultats són el pendent sota el collet de cota 2243&#160;m i l&#8217;esquí per dins del bosc de la part baixa. La part per sobre de l&#8217;estany Negre és fàcil, assolellada i evident.</p></li> <li><p>Sovint hi ha traça de raquetes al bosc, fet que facilita (i accelera) la baixada.</p></li> </ul>

Pic de Bassiero Oriental

Bassiero oriental depuis l'Estany Blau

Pic de Bassiero Oriental - per la vall de Cabanes

Camptocamp

camptocamp

<p>Belle boucle permettant de passer par les vallons d&#8217;Amitges, Cabanes, Gerber et Saboredo.</p> <p>Du refuge Amitges, descendre jusqu&#8217;à le vallon de la Coma de l&#8217;Abeller et remonter au Port de Sant Maurici. Basculer alors versant NE et rejoindre le sommet du Pic Oriental de Bassiero. Du sommet, descendre jusqu&#8217;au Col de Bassiero et basculer dans le couloir NW issu du col. Traverser le vallon de Gerber et remonter au Còth deth Lac Glaçat. Du col, remonter vers le S jusqu&#8217;au Col d&#8217;Amitges. Du col, redescendre sur le refuge en longeant le versant E des Aiguilles d&#8217;Amitges.</p> <ul> <li>A n&#8217;emprunter que par neige stabilisée, les 4 cols présentent des passages raides à la montée ou à ma descente.</li> <li>Crampons et piolet pour passer les cols (si neige dure).</li> </ul>

Pic de Bassiero Oriental - En boucle par les 4 cols

User

<h2>Pujada</h2> <p>Des del prat de Pierró prenem el camí o la carretera en direcció a l&#8217;estany de Sant Maurici. Continuem per la pista fins que creuem la darrera de les allaus del pui Pla. Si les condicions ho permeten, guanyem alçada pel terreny net de bosc de la traça de l&#8217;allau i anem decantant-nos a l&#8217;esquerra pel pas de cota 2200m o pel de cota 2300m. En el primer cas, anem a buscar la vall de l&#8217;Abeller amb una curta baixada, i en el segon fem una diagonal ascendent per entrar directament a la coma de l&#8217;Abeller. En qualsevol cas, creuem la coma de dret cap al N per anar a buscar la visible i estètica bretxa del port de Sant Maurici. Saltem a la cara NE del Bassiero Oriental, que remuntem sense dificultats fins al cim.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Pel mateix itinerari.</p>

Pic de Bassiero Oriental - per la coma de l'Abeller

## Aller

Du parking, suivre le bon sentier de l'estany Gerber. Pour tenter d'éviter la partie basse du vallon de Xemeneies, continuer le sentier jusqu'au moment où il part en balcon au-dessus de l'estany de Gerber. Partir alors vers l'E pour trouver un plat tourmenté et descendre d'une cinquantaine de mètres pour rejoindre le vallon (cela doit être aussi rapide d'attaquer le vallon à l'estanyol précédant l'estany de Gerber). Remonter le vallon chaotique à l'E jusqu'au Coll de Xemeneies (2572 m) puis suivre la crête facile mais elle aussi chaotique dans sa partie basse jusqu'au Pic de Xemeneies (2828 m). Suivre au S la crête, sans difficulté mais accidentée et laborieuse jusqu'aux Très Pics. Descendre au Coll de Bassiero (2740 m) et remonter au Bassiero Oriental (2897 m).

## Retour

Retour au Coll de Bassiero, descendre le raide vallon à l'W, et suivre la sente bien cairnée qui laisse l'estany Llong avec le refuge Mataró à gauche et rejoint ensuite le sentier de Gerber.

- Long vallon chaotique constitué de gros blocs

<h2>Aller</h2> <p>Du parking, suivre le bon sentier de l&#8217;estany Gerber. Pour tenter d&#8217;éviter la partie basse du vallon de Xemeneies, continuer le sentier jusqu&#8217;au moment où il part en balcon au-dessus de l&#8217;estany de Gerber. Partir alors vers l&#8217;E pour trouver un plat tourmenté et descendre d&#8217;une cinquantaine de mètres pour rejoindre le vallon (cela doit être aussi rapide d&#8217;attaquer le vallon à l&#8217;estanyol précédant l&#8217;estany de Gerber). Remonter le vallon chaotique à l&#8217;E jusqu&#8217;au Coll de Xemeneies (2572&#160;m) puis suivre la crête facile mais elle aussi chaotique dans sa partie basse jusqu&#8217;au Pic de Xemeneies (2828&#160;m). Suivre au S la crête, sans difficulté mais accidentée et laborieuse jusqu&#8217;aux Très Pics. Descendre au Coll de Bassiero (2740&#160;m) et remonter au Bassiero Oriental (2897&#160;m).</p> <h2>Retour</h2> <p>Retour au Coll de Bassiero, descendre le raide vallon à l&#8217;W, et suivre la sente bien cairnée qui laisse l&#8217;estany Llong avec le refuge Mataró à gauche et rejoint ensuite le sentier de Gerber.</p> <ul> <li>Long vallon chaotique constitué de gros blocs</li> </ul>

Pin à crochets vers 2770m, crête S des Tres Puis

Estany de l'Illa de Gerber, refuge Mataró

Pic de Bassiero Oriental - Crête de Xemeneies

<h2>Pujada</h2> <p>Es pot accedir a la vall de Gerber des de diferents punts, entre la Mare de Déu de les Ares, com a molt baix, fins a l&#8217;aparcament de la Peülla o en algun dels revolts intermitjos. A l&#8217;hivern, l&#8217;opció de la Peülla, que implica fer un llarg flanqueig, minimitza el temps que es passa sota les canals allavoses que cal creuar per entrar a la vall. Des de la Peülla, fem un llarg flanqueig en direcció SE sense guanyar ni perdre alçada. En acostar-nos a l&#8217;entrada de la vall, cal fer atenció a les eventuals allaus procedents de les canals que hi ha al damunt. Amb aquest flanqueig seguim aproximadament el camí de l&#8217;estiu. D&#8217;entrada no guanyeu excessiva alçada per tal d&#8217;evitar passatges molt pendents en zona d&#8217;allaus.</p> <p>Mantenint-nos a la riba esquerra girem en direcció SW i passem pel costat de l&#8217;estanyola de Gerber (per sobre a l&#8217;hivern). Posteriorment pugem lleugerament per creuar una zona una mica caòtica. Baixem una desena de metres i voregem un petit estany. Passem al peu d&#8217;una petita barra i després travessem el riu (val la pena fixar-se en aquest punt de cara a la tornada). A partir d&#8217;aquí remuntem per la riba dreta seguint el riu fins a l&#8217;estany de Gerber. El camí de l&#8217;estiu se&#8217;n va cap al S deixant l&#8217;estany a la dreta i remunta la graonada per una coma força dreta a l&#8217;E de l&#8217;estany. A l&#8217;hivern és més còmode creuar l&#8217;estany en direcció SW i prendre una curta i dreta canaleta que supera la graonada, que aquí és més baixa. Anem superant graonades i anem girant al S, en direcció al refugi, que veurem aviat, a dalt d&#8217;un contrafort.</p> <p>No fa falta arribar al mateix refugi, de manera que, si no hi anem a dormir, el voregem per sota del contrafort i girem a l&#8217;E per una coma paral·lela al fons de vall, que es troba més al S. Seguim aquesta coma que ens conduirà a un flanqueig després del qual ja ens trobarem al fons de la vall principal, que remuntem en direcció a una canal ben visible a l&#8217;esquerra. A l&#8217;hivern, si la neu és estable i no massa dura, es pot remuntar la canal sencera amb els esquís, per pendents que superen els 30º en algun punt. Guanyada la carena, girem al S i accedim al cim sense dificultats.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Pel mateix recorregut o per la vall de Cabanes], amb una ràpida combinació de cotxes entre la Peülla i el refugi del Gerdar.</p> <p>A ple hivern l&#8217;estany gran de Gerber està ben glaçat. En aquest cas és més pràctic resseguir el riu per travessar-lo de banda a banda i remuntar una coma que desemboca una mica sota el refugi.</p> <p>Si la neu està ben estabilitzada també es pot vorejar l&#8217;estany per l&#8217;esquerra al peu d&#8217;uns impressionants corredors. Al fons de l&#8217;estany una canal menys pendent permet pujar per atènyer al coma que desemboca una mica sota del refugi.</p>

Pic de Bassiero Oriental - Per la vall de Gerber i el refugi Mataró

<h2>Història</h2> <ul> <li>Primera ascensió&#160;: 30 de setembre de 1880 - Barthélemy Courrége, Maurice Gourdon, Narciso Ullastres.</li> <li>Primera ascensió d&#8217;esqui (des del Coll de la Coma de l&#8217;Abeller)&#160;: 3 d&#8217;abril de 1926 - R. Altaba, Joan Brunet, Lluís Estasen, Josep Maria Guilera, Josep Ribas, Jofre Vila.</li> </ul> <h2>Bibliografia</h2> <ul> <li><em>Pel Pallars en skis - Peguera</em> per Lluís Estasen, <em>Butlleti CEC</em>, 1926, n<sup>o</sup>379, p.443-445&#160;: relat, amb fotos, de la primera ascensió d&#8217;esqui.</li> </ul>