Aresta Malh Planet - Malh Barrat des de l'Hospital de Benasc, pel Port Vell

Des del final de la carretera A-139, passat el barranc de Remunye, es pren el camí de l’Ibon de Gorgutas. El deixarem quan aquest camí creua el torrent que baixa de l’ibon. Seguirem el torrent fins que aquest gira al nord. En aquest punt, cal continuar en direcció NW pel fons d’un marcat barranc que ens permet guanyar desnivell de pressa de dret cap al Port Vell (algun pas de grimpada).

En sortir de l’embut d’aquest torrent ens trobem ja sota el Port Vell (de forma marcadament triangular, a l’esquerra d’un altre pas més alt). Un cop a dalt del Port Vell cal flanquejar i anar perdent alçada cap a la dreta per prats fins a arribar a la petita carena que separa l’estany de Port Vell del de Celinda. A prop del coll que separa els dos estanys hi ha diversos llocs on es pot plantar la tenda per fer-hi nit.

Aquest és un punt d’inici molt adequat per a la cresta que ens proposem fer. Per pujar al Malh Planet cal anar fins a la petita presa de l’estany de Port Vell, creuar a l’altre costat i anar a buscar una canal de roca blanquinosa que va fent graonades fàcilment superables. Passada aquesta canal, el terreny s’obre i ens situem sota el circ coronat pel pic de la Fullosa i el mateix Malh Planet.

Enlloc d’endinsar-nos a aquest circ, sortim a la dreta, cap al vessant NE de l’altiplà del Malh Planet. Resseguim la base del tallat que defensa l’altiplà i aprofitem un punt en què s’estreny, gràcies al qual podrem superar-lo amb una curta grimpada. A partir d’aquí ja no hi ha cap dificultat remarcable fins a l’altiplà.

Un cop a l’altiplà ens dirigim cap a la carena. Es pot pujar directament al cim, passant per l’W del petit estany situat a l’W de la plana, o bé resseguint la fàcil carena que hi arriba des de l’E.

Des del Malh Planet baixem cap al coll situat a l’W i iniciem la grimpada cap a un primer ressalt de la cresta, que de seguida es farà molt aèria, però sense dificultats serioses. Un parabolt amb un maillon (gentilesa d’en Santi) indica un primer ràpel d’uns 10 m que ens porta al fons d’una petita bretxa de la qual se surt per la cara nord (III-) per retornar de seguida cap al fil de l’aresta (III-). Poc abans del final hi ha un nou ràpel (merlet), de 5 m, que es pot evitar desgrimpant un pas de III (pas molt llarg de peus) molt exposat sobre els precipicis de la cara sud. A partir d’aquí ja no hi ha dificultats fins al cim.

La baixada ressegueix la vora E d’una coma suspesa entre les glaceres (si se’n pot dir així) de Grauès i de Maupàs. Passem uns minúsculs estanyols i de seguida busquem uns relleixos herbosos que permeten baixar cap al circ de Grauès (fites). Quan ja falta poc per arribar al fons del circ cal travessar unes llastres de roca inclinades que poden fer de mal passar en cas que estiguin humides.

A continuació ja només caldrà travessar el pedregar de les morrenes de l’antiga glacera en direcció E, per anar a buscar l’únic pas viable per baixar cap al rierol que desguassa l’estany de Port Vell. Hi ha alguna fita que indiquen dues possibles canals d’herba sense dificultat que permeten superar la graonada. Un cop baixades les canals, tombem a la dreta (encara no podem baixar al riu per una altra graonada) fins a trobar un pas que ens durà al riu a poca distància de la presa que hem travessat a primera hora. El retorn cap al cotxe es fa pel mateix camí que a l’anada.