Ribuls - Travessa Porta >> Les Escaldes

En cas de fer la travessa amb transport públic, el punt de sortida és l’estació de Porta - Pimorent de la SNCF, a la boca sud del túnel de Pimorent. Cal creuar el riu Querol per un pont que hi ha a uns 400 m del peatge per anar a agafar el camí (GR-7/107) que va per l’altra riba. En cas contrari, se surt directament de Porta, des d’on cal passar un pas inferior a la via del tren per agafar la pista que entra cap a la vall de Campcardós, i que seguim fins que s’acaba. A partir d’aquí, el camí fa un curt flanqueig pel marge esquerre i de seguida anem a buscar els pendents més suaus de l’altra banda del torrent.

La vall és cada cop més oberta i de seguida se’ns fa evident al davant nostre la Portella Blanca d’Andorra, que és el pas que ens donarà accés a la Vall d’Engaït. Els pendents als dos costats del coll són suaus, especialment al costat W. La baixada no presenta cap dificultat. Només cal parar atenció al bosc de la part baixa, que és una mica dret i el GR s’hi fa perdedor. Alternativament, guanyant una mica de cota es pot passar pel marge esquerre del riu, fins a trobar una zona de pendent més suau.

En els dos casos anem a parar molt a prop de l’aiguabarreig dels rius d’Engaït i de Vallcivera. La Cabana dels Esparvers, que és on passarem la nit, es troba al marge esquerre del Riu de Vallcivera, una mica més amunt de l’aiguabarreig, en una clariana.

Es tracta d’una cabana amb capacitat per a sis persones (entarimat de fusta per a dormir). La porta no es pot tancar des de fora, de manera que probablement caldrà utilitzar les pales per entrar.

L’endemà seguim el GR-11 pel bosc del marge esquerre del Riu de Vallcivera. Cal parar atenció a alguna zona en què el camí se separa del torrent per evitar trams de fort pendent.

Un cop sortim del bosc se’ns fa visible el torrent que baixa del Pic de Ríbuls (o de Ribús), sota una agulla de roca que hi ha una mica més a l’oest. Pugem pel fons del torrent, format per una tartera de grans blocs, on caldrà cercar el pas amb més neu. Quan s’acaba el tram de pendent major el torrent es bifurca. Es pot pujar pels dos costats, ja que en ambdós casos anirem a parar a una esplanada que hi ha a la base del cim. El torrent de la dreta és una mica més directe. La pujada al cim es pot fer pel llom que baixa al SE del cim, que té pendents menors.

En el primer tram de baixada cal mantenir alçada per la base del llom S del cim, de tal manera que puguem superar l’Estany de l’Illa sense haver de remar. Continuem baixant cap a l’Estany de la Bova, d’on sortim per l’oest, enlloc de baixar per la sortida d’aigües. Llavors girem cap al sud, per anar a creuar el Riu dels Orris (hi ha dues cabanes en ruïnes al costat del riu), de tal manera que conservem alçada per baixar pel bosc del marge esquerre del Riu Madriu.

Arribem al costat del riu a l’altura d’un pla net d’arbres. A partir d’aquí seguim de nou el GR-11 per dins del bosc i fins a Les Escaldes.

Quan trobem la primera carretera asfaltada (som a Andorra, ves), continuem baixant pel GR, seguint el riu per l’esquerra fins a arribar a la carretera principal de la vall de la Valira d’Orient. Cal destacar que la parada d’autobús no està en aquesta carretera sinó en una que hi ha més avall i que passa per dins de la població.

Travessa pensada per a fer-se totalment o parcialment amb transport públic. A Andorra hi ha molts autobusos que van cap a Barcelona o La Seu i també n’hi ha que van a L’Hospitalet (l’Hospitalet-près-l’Andorre), on es pot prendre el tren per tornar cap a l’estació de Porta-Pimorent.

L’últim autobús que va cap a l’Hospitalet surt d’Andorra la Vella a les 17 h.