des de Tavascan per les bordes de Gueron

Pujada

Sortim de Tavascan per la carretera que puja a la pleta del Prat. En arribar a la primera paella, seguim encara uns metres fins a trobar un camí que entra als camps de sobre del revolt. Anem passant d’un cap al següent mirant de guanyar alçada i d’anar pujant cap a l’esquerra (nombrosos corriols d’animals). Si no anem prou a l’esquerra, anirem a sortir sota un petit penya-segat i se’ns barrarà el pas. Si anem prou a l’esquerra, trobarem un camí vell, que a trossos encara conserva l’empedrat, que va pujant en diagonal pel vessant. Arribem a la línia elèctrica que alimenta la capçalera del salt hidroelèctric de Tavascan i Montamara. En aquest punt, el camí comença a fer ziga-zagues seguint el fil. Més amunt trobem també les vies de l’antiga vagoneta que servia per pujar materials de construcció. En un punt on hi ha una petita clariana coincidint amb una tartera petita hi trobem un pont sobre la via i, a continuació, un túnel per on puja la via. Seguim túnel amunt i a continuació seguim remuntant per les vies o pel costat, fins a trobar un camí que se’n va cap a la dreta en direcció a les bordes de Gueron.

Podem no anar-hi però és un racó que val la pena de conèixer. El camí fa marrada per darrere del que queda de les bordes (amb prou feines les parets), gira 180º i torna a encarar-se en direcció a les vies. Al cap de poc, trobem una llosa de morter i restes metàl·liques una mica pertot. Anem pujant en diagonal cap a l’esquerra per retornar a la línia elèctrica i a les vies i mirant d’evitar al màxim el bàlec o escobes, que dificulten molt el pas. A partir d’aquesta zona el pendent es redreça i no queda massa més alternativa que pujar de dret amunt per les pròpies vies, que arriben a tenir un tram llarguet a 45º. A la part de dalt la via es troba sobre una llosa contínua de formigó, i pot ser necessari passar pel costat, per les roques.

Passat aquest tram, la via s’ajau i ja veiem la darrera de les finestres del canal de Romedo, a l’altura de la capçalera del salt hidroelèctric de Tavascan. Creuem la pista que ve d’Estallo i girem cap a l’esquerra per anar a buscar el fil de la carena. Anem seguint la carena, que no presenta grans dificultats, si bé cal fer alguna curta i fàcil grimpada. Fem alguna curta baixada i finalment ens enfrontem a la darrera pala, herbosa i dreta, que ens deixa al cim del Caubo.

Baixada

Es pot desfer el camí de pujada, però sinó, una bona opció és baixar cap al pont de la Bolle. Un cop al pont, creuem el riu de Tavascan pel pont de la carretera i just a continuació girem a l’esquerra i seguim un GR que d’entrada puja una mica per esquivar un escanyall del riu. Després va perdent altura pel bosc ombrívol fins a un pont per on creuem el riu per pujar a la borda d’Esposí. Llavors el camí va de baixada fins al poble de Tavascan.