Pic de Broate - per la vall de Salibarri

Pujada

Seguim la pista fins al pla de Boavi, i el creuem pel camí que va a buscar el pont sobre el riu de Lladorre. Una vintena de metres abans d’aquest pont, prenem un trencall a l’esquerra, poc visible, que puja cap a un balcó que passa per sobre de l’aiguabarreig dels rius de Romedo i de Broate. El camí no està gaire fresat, però hi ha força fites. Passem un tram de bosc que pot ser pesat si la neu ha tombat arbres. Anem guanyant cota més o menys paral·lels al riu de Romedo però sense veure’l encara. El camí fa un flanqueig i arriba al riu de Romedo, que creuem per seguir el camí poc visible que remunta deixant el barranc a l’esquerra.

Un cop a l’altura del barranc de Salibarri, girem a l’E. Segons condicions d’innivació i de risc d’allaus, pot ser recomanable remuntar pel S del barranc. Després d’uns 150m aproximadament, el pendent se suavitza i entrem a la clotada de Salibarri, un paradís de pales esquiables i rarament esquiades. Davant nostre es dreça el cap de Broate, a l’esquerra del qual (al N), s’obre una canal que dóna accés a la carena. Remuntem amb esquís fins al peu de la canal, que caldrà superar a peu. Un cop al coll, carenegem sense dificultats fins al punt més alt.

Baixada

Pel mateix camí. Com s’ha comentat, cal molta neu acumulada a la part baixa del barranc perquè les cascades quedin cobertes. Si no s’ha pujat per aquest itinerari, resulta força evident el punt on cal deixar el riu de Romedo per baixar pel bosc, ja que aquest pas es fa just abans que el riu s’acongosti, fent impossible creuar d’un costat a l’altre.

Recomanable atacar aquesta ruta a la primavera, quan el profund barranc de Salibarri ha quedat colgat de neu a la seva part més baixa, però també quan la part baixa està neta de neu i el risc d’allaus procedents dels vessants que dominen la vall de Romedo és baix.