pel barranc de Menada

Pujada

Agafem la pista que surt a l’esquerra (pujant) a l’altura del primer revolt tancat després que la carretera de la presa de Llauset hagi creuat el barranc de Malmarrui. La seguim fins a creuar el riu de Llauset, moment en què la podem deixar i pujar segons la innivació en direcció NW en direcció a la cabana de Menada, des d’on accedim fàcilment al barranc de Menada, que seguim fins al coll (atenció a eventuals allaus especialment a les procedents de la serra de Llauset, que poden arribar al fons del barranc i recórrer-lo una bona distància).

Un cop al coll, girem al N per guanyar la serra de Llauset, que seguim a l’esquerra, superant successius punts alts. Per accedir al pic de Llauset és fàcil que calgui descalçar-se els esquís, ja que hi ha algun tram d’aresta estreta (però fàcil) i alguna petita graonada de roca.

Deixem els esquís al pic de Llauset. Seguim carenejant uns metres fins que l’aresta baixa sobtadament cap al coll. En aquest punt baixem fàcilment per la cara E fins a arribar a la cota del coll, on acabem d’arribar flanquejant.

Ens dirigim ara cap al morro que s’alça al N. Hi entrem per una curta canal (45º màxim) que condueix a un camp de neu del qual sortim per l’esquerra (puntualment supera els 45º), per un pas de mixt que permet accedir a una carena ampla i sense dificultats que porta a sota de l’última dificultat, un mur d’uns 5m que se supera per un curt diedre fàcil (II).

L’accés al veí més alt del Vallhiverna en condicions hivernals fa molt aconsellable dur una corda, donada l’exposició del famós pas de cavall.

Baixada

Pel mateix camí.