Coll dels Andorrans - Volta al Carlit

1r dia

Sortim del pla dels Avellans, on hi ha un remuntador de les pistes de Font-romeu. Si hi ha prou neu, podem pujar per la mateixa carretera fins a la Bollosa, però és més adgradable fer-ho pel GR10, que se’n va a buscar la part alta de la vall d’Angostrina. Passat l’estany de la Pradella girem al N i creuem el pla de les Bones Hores, amb la presa de la Bollosa al fons.

Si el gruix de glaç ho permet (cal tenir en compte l’aprofitament hidroelèctric de la presa, que fa que el nivell d’aigua variï), guanyarem molt de temps creuant la Bollosa pel damunt. A l’altra punta del llac agafem l’ampla vall de la Grava (on neix el Tet, que porta les aigües ceretanes cap al Rosselló), i la seguim fins al fons del circ, moment en què s’obre una suau pala a mà esquerra que ens porta a una plana que travessem per atacar la darrera pujada, una mica més dreta, fins a la portella de la Grava. El final d’etapa és a la plana que veiem sota nostre, a la cabana de Roset (2260 m), que queda abans d’un petit turó de cota 2303 m (pot ser una mica difícil de trobar amb boira). Es tracta d’una petita construcció de pedra en bones condicions però sense mobiliari i amb espai per a cinc o sis persones. Alguns mapes indiquen la propera cabana del Solà, a l’altre costat de la cua de l’estany. Té característiques semblants però està en molt mal estat (sostre precari i porta arrencada).

2n dia

Sortim cap a la cabana de la Guimbarda, a prop de la presa de l’estany de Lanós, tot vorejant-lo per la riba SE. Abans d’arribar-hi, tombem a l’esquerra per anar a guanyar la vall que ressegueix la serra de les Xemeneies pel vessant nord per tot un seguit de torrents secundaris.

Anem remuntant la vall fins que veiem el coll, que d’entrada sembla inexpugnable per tots cantons. Cal arribar ben bé a sota seu per veure com accedir al coll dels Andorrans.

La baixada es fa per una canal d’uns 35 – 40º d’inclinació. De la mateixa manera que el vessant de pujada és propens a quedar pelat de neu, el cantó de la baixada és propens a grans acumulacions de neu. Sota la canal, el pendent se suavitza de seguida.

Tirem avall per la coma dels Forats fins a arribar al Desert del Carlit, que travessem pels estanys de Llat, Sec i Negre, on val la pena aprofitar les baixades que hi porten per agafar embranzida per creuar-los més fàcilment.

La baixada cap a la Bollosa es fa per un torrent que a la part baixa es tanca força. Després ve un tram força planer que va baixant cap al coll de Pam. Un cop allà, queda un tram de baixada molt divertit perquè es fa seguint el GR-10, que és una franja sense arbres de, com a molt, tres metres d’amplada, en els quals has d’encabir incontables girs per no accelerar-te massa.