Circular per les valls d'Estaon i de Cardós

Anada

Sortim d’Arrós pel camí que creua el riu per la part alta del poble i el seguim cap a l’W en direcció a Ainet. En acostar-nos a la Noguera de Cardós sortim a la carretera, que seguim fins just abans del pont, en què prenem una pista que continua fins a Ainet pel marge esquerre del riu. A Ainet seguim pel mateix camí, sense creuar el riu, fins a Cassibrós. Creuem aquest darrer poble i seguim pel camí vell fins al pont de Cassibrós, un pont romànic que dóna accés a la carretera.

Seguim la carretera fins més enllà del càmping de la Borda del Pubill. A les envistes de Ribera prenem una pista a la dreta, i al cap d’un centenar de metres la deixem per un camí que voreja el càmping i que s’enfila cap a Bonestarre per la solana del Coscolledo.

Un cop a Bonestarre tenim dues opcions. Si volem acabar de recórrer els pobles de la vall d’Estaon, sortim per la part baixa del poble pel camí vell d’Anàs. En comparació amb els que hem seguit fins ara, aquest està força perdut, per bé que es reconeix fàcilment. Per creuar el riu hi ha un pont de fusta. En cas contrari, seguim per la carretera en direcció a Estaon fins a trobar la pista que dóna accés a la Cultia, com s’explica més avall.

Des d’Anàs seguim cap al N per la carretera, que es bifurca. La seguim fins just abans d’arribar a una granja de construcció recent. Aquí cal desviar-se a la dreta (marques grogues) per una pista que condueix a la mola d’Anàs. L’edifici està situat al costat mateix del riu. El camí continua per l’esquerra de la casa i va pel marge orogràfic dret del riu fins a un engorjat on creua a l’altre costat per un pont. Una mica més amunt torna a creuar per accedir al vessant solell de sota d’Estaon, on arribem fent unes quantes ziga-zagues.

Dins del poble prenem el GR-11 en direcció a Nibrós. El camí flanqueja i finalment baixa fins a creuar el riu pel pont de la Molina. A l’altre costat sortim a una pista, on abandonem el GR i seguim cap al S per pista i després per carretera, fins a trobar una pista que puja a l’esquerra cap a la Cultia. La deixem a l’altura dels prats que hi ha sota la visible coma que dóna accés al coll entre el pui Gros i el pui Tabaca. Anem a buscar un camí força perdut que circula per sota les penyes del costat esquerre de la coma. Si no l’ensopeguem de seguida, caldrà anar esquivant les feixes dels antics camps per anar guanyant alçada.

El camí és reconeixible només a trossos, com el tram més estret de la coma. Després d’aquí anem circulant pel bosc de bedolls fins al coll cercant el millor pas. Un cop al coll girem a l’esquerra en direcció a un ressalt rocallós. Una marca de pintura vermella indica el punt on s’entra al ressalt. Cal anar superant curts passos de grimpada intercalats amb trams de camí poc marcat. Va havent-hi algunes marques grogues i vermelles. Un cop superada l’espatlla que conforma el primer ressalt sortim a un tram de carena horitzontal on hi ha una antiga construcció enrunada. A partir d’aquí seguirem pel vessant W en direcció N per unes llastres inclinades que ressegueixen la base de la paret que ens separa del cim. Aquestes llastres es van estrenyent fins a desembocar a una petita i curta canal amb una mica de vegetació que, també en direcció N, ens dóna accés al camí normal que ve del N. Reculem cap al S per la carena fins al cim.

Tornada

Seguim la carena cap al N. El camí és força sinuós, ja que va evitant les dificultats. Per superar una de les graonades, el camí se’n va lleugerament cap al NW fins a l’entrada d’una curta canal encaixonada entre dues roques que es desgrimpa fàcilment. Després fa unes ziga-zagues pel bosc de bedolls i surt al collet on s’acaba l’antiga pista que ve de Lladrós, davant d’una capella excavada a la roca.

A partir d’aquí, seguim la pista que baixa cap a Lladrós fins a sobre mateix del poble, on agafem un camí a l’esquerra que hi porta sense passar per la carretera. Travessem el poble en direcció NE per un carrer sense escales, creuem la carretera i seguim per una pista que baixa cap a la Mare de Déu del Pont, un altre pont romànic que permet creuar la Noguera de Cardós. Girem aleshores cap al S primer per pista i després per camí (indicacions) per creuar el morro de roca que produeix el congost de les Gorgues. El camí passa per sota d’una torre d’alta tensió en arribar al punt al, ja amb vistes de la vall d’Esterri de Cardós. Seguim el camí (marques de pintura) fins al poble.