Tuc der Òme - Des del S, volta per la vall des Calhaus i Liat

Seguim la pista que ve de Bagergue i que puja cap a Liat fins a la cabana des Calhaus (tancada amb un cadenat, maig 2012). Seguim encara uns metres pista amunt fins a superar una cresta que baixa en direcció a la cabana. Remuntem la coma que se’ns obre a la dreta. El pendent s’accentua una mica al final, just abans d’accedir a la part alta de la vall des Calhaus. Per pendents suaus, fem un flanqeig llarg fins al Lac de Montoliu. El voregem pel S i enfilem la pujada cap a la Colhada Nera, i d’aquí, al cim.

Baixem cap a un cim secundari situat a l’W i que ens dóna accés a una pala que baixa cap al port d’Urets (costat esquerre una mica exposat, més fàcil per la dreta). Passat el port, a uns replans situats sota el Maubèrme, posem pells per fer remuntar una cinquantena de metres mentre voregem la cara S d’aquest cim. Un cop superat l’esperó S, molt evident davant nostre, creuem una pala flanquejada a banda i banda per penya-segats. Un cop passada, ja podem treure pells per fer la llarga baixada fins al pla on hi ha el Horat der Unhòla. Remuntem una vintena de metres al S del pla per evitar baixar pel costat del riu, fins a trobar un cartell indicador de la pista de Liat.

Baixem al Planeth deth Pas Estret (cabana metàl·lica molt precària) i el creuem per anar a cercar la pista a l’altre cantó. Caldrà tornar a posar pells per remuntar una seixantena de metres fins a entrar a la Coma Nera, on ja només queda baixada fins a la cabana des Calhaus. Reprenem el camí de pujada fins al cotxe.

L’accés per la pista de Bagergue a Liat és només recomanable a finals de temporada, quan no hi ha risc d’allaus. Es tracta d’una pista que va a mig vessant i que és creuada per infinitat de canals d’allaus.

La cabana des Calhaus està tancada amb un cadenat (maig 2012).