Pic de Font Freda - Vessant S, per la vall de Montfillà

Magnífica vall amagada, reservada només a aquells que no els hi faci mandra l’esforç previ que reclama la vall del Montfillà.

Per baixar (i pujar) aquesta bonica vall pel Pirineu oriental, tenim dues opcions.

La primera consisteix a pujar des de Porta. És l’opció més romàntica i coherent. Però exigeix una dura remuntada, la dels primers 400m de desnivell, a través d’un bosc dret i frondós, de mal fer. En contrapartida obtindrem una sortida amb soledat assegurada, lluny del brogit de la civilització de la neu. Per trobar el bosc, només cal iniciar el camí de Campcardós, i un cop localitzat el rec de Montfillà, ascendir pel bosc, molt dret, que hi ha a la seva dreta (SW). Arribem aixi a un replà, magnífic racó amagat del Pirineu. Remuntem la vall en direcció SW, fins a un segon replà, d’on ja veiem a la nostra esquerra (NW) els canals de Cristau (boniques però curtes), i on ja intuïm a la dreta (NE) el cim de Font Freda. Anem a cercar el coll i un cop allà, remuntar fàcilment fins al cim.

L’altra opció, menys lògica i gens romàntica, és pujar des des de l’aparcament de la Vignole, a l’estació de Porte-Puymorens (1850m), arribar al cim, baixar la pala S per remuntar-la novament per retornar a Puymorens. Bojeria turística i infernal brogit de pistes assegurat, però pot anar bé si el que cerquem són grans desnivells, perquè la sortida amb aquesta lògica ràpidament pot fer 1800m. Aquesta opció té, a més, l’avantatge de ser coherent pel que fa a l’horari.

Per aquesta segona opció, cal remuntar la pista d’esquí principal en direcció SE fins a arribar a un telecadira pels vols de 2100m. Entrar en la comba que apareix en direcció SW, fins que s’obre un pas cap a un collet en franca direcció S. Atenció, 200m de pales dretes i sovint gelades, que haurem de fer amb ganivetes o grampons. Un cop al coll apareix una petita fondalada. Baixem amb pells fins aquesta. Arribem al peu de la paret nord del Font Freda. Aquí per arribar al cim podem escollir la ruta al gust: o bé per l’aresta NE, molt senzilla (PD, max. II+), o per alguna de les canals desdibuixades a la banda esquerra (E) de la paret que no revesteixen cap dificultat (max 50º). Recomanem escollir en funció de les condicions del moment.

En tots dos casos, el descens de la pala S es farà: o bé per les pales SW, (3.3, 400m a 35º de mitjana) o bé anant a buscar les pales més dretes i sostigundes (4.3, 41º, 800m) que miren més a S. E, escollint el bon moment en què el sol haurà treballat la neu al punt.

Baixada recomanable amb neus estables (ull amb les càrregues de les ventades de NW freqüents en la zona), preferentment a la primavera, amb horari adient. Ja hi ha constància d’una allau de placa desencadenada al pas d’un esquiador.