Pui Tabaca - per les Contioles i la carena E

Pujada

Sortim d’Arrós creuant el barranc d’Esterri i prenem el camí vell d’Ainet fins a retrobar la carretera, una mica abans del pont. Passem la Noguera Pallaresa i passem una tanca de fusta del camí. Ens trobem davant d’una granja, que haurem de vorejar cercant el pas sense camí per la seva banda N, tot guanyant alçada cap a uns prats que hi ha sobre seu.

Guanyem alçada vers el NW cap a uns altres petits prats envoltats d’alzinar per roca o per entre les alzines. Sortim a uns replans situats a sota d’uns talls de roca fosca. Aleshores ens cal cercar algun dels vialets (passos d’animals) que, cap al N, ens permetran vorejar aquests tallats. El pas es veu dificultat per la gran quantitat de vegetació, sobretot petites alzines a aquesta primer part.

La idea és anar esquivant els tallats que hem vist en el flanqueig. Un cop van quedant enrere, anem remuntant en diagonal cap a l’esquerra. Si arribem a un punt en què l’orientació del vessant canvia a NE, ja no hi hem de passar i guanyem alçada cap a l’W en direcció a la carena que hi ha per sobre del tallat principal. Si ens atansem massa aviat a aquesta carena, hi trobarem terreny massa dret. El primer punt on és fàcil accedir a la carena és just a l’W d’un petit replà que hi ha a sobre d’un morro de la carena, on hi ha algun metre quadrat horitzontal d’herba.

D’aquest punt de referència, que també ho serà a la baixada, ens fixem en la resta de l’itinerari, visible fins a la carena principal, ja a prop del cim. A partir d’aquí podem seguir el fil de la carena, en general de bon passar però amb algun tram brut de vegetació, o bé agafem un petit sender d’animals, que va en diagonal ascendent a la dreta fins a una petita font (impossible beure-hi aigua). En arribar a la font, deixem la diagonal i pugem pel màxim pendent fins a recuperar la carena E del pui Tabaca. Ja no la deixem fins a arribar a sota de les parets que formen el cim.

Aleshores caldrà desviar-nos a la dreta per anar a buscar la carena principal, al N del cim, per un prat amb pocs arbres, per on sortim resseguint la base d’una paret de roca. Arribem al camí normal a l’altura d’un collet, i a continuació acabem d’arribar al cim per un pas encaixonat i la fàcil cresta.

Baixada

Desfem camí, no sempre evident per la manca de camí i la vegetació de la part baixa. La referència per trobar el pas sortint del cim és deixar el camí normal un cop passat el pas encaixonat. Aquesta sortida és la primera sortida lògica cap a l’E des del cim. Passem el prat sense gaires arbres i recuperem la carena E. En aquest punt hi ha més d’una línia de roca, cal fixar-nos en agafar la de més a l’esquerra i no deixar-la (tret que ens resulti més fàcil circular pel bosc del costat N) fins al morro marcat que té una mica d’herba horitzontal. A partir d’aquí, anem a buscar el terreny més fàcil del costat N i perdem alçada entre alzines, bedolls i ginebrons fins a la part baixa del vessant, on el terreny perd pendent i on agafem algun dels passos d’animals que, cap al S, ens retornen a la granja i a la carretera, on ja agafem la drecera d’Arrós per acabar el recorregut.