Tuc del Caubo - des del pont de la Bolle i per la serra de Costuix

Pujada

Des del marge esquerre del pont, remuntem el prat que ens queda just a davant, a la base de la muntanya. Pugem en direcció N fins a trobar un camí que ens fa girar cap al NW, fins a un punt on es perd i on es pot deixar cap a la dreta per un prat horitzontal. Deixem el prat i pugem en direcció NE fins a un nou prat, a la vora d’un barranquet, que no creuem sinó que girem de nou al NW. Passem per sobre d’un mur molt ben conservat, i que puja per un tram de vessant escarpat.

A partir d’aquí cal circular segons dicti la intuïció, fent cap al NE en general, però evitant petites barres rocalloses i camps de bàlec o escobes, que creixen sense mesura. Per sobre de la cota 1700m, la referència és un barranc poc marcat a la base, però més evident i net de vegetació a mesura que pugem. A partir de 1850m ja circularem per prat net i sense majors problemes.

Als 1950m hi trobem una cabana de pastors de l’any 2018 o 2019, tancada amb pany i sense possibilitat d’aixopluc sense la clau. A continuació remuntem cap al N vers un llom que s’anirà fent cada cop més clar. Cap a la cota 2100m, el terreny perd pendent i anem girant cap a l’E, en direcció al cim, per la carena W, sense cap dificultat remarcable. Alternativament es pot prendre la canal W del cim, si bé es troba molt descomposta i resulta incòmoda.

Baixada

Pel mateix camí de pujada, carenegem cap al NW, passem un coll i fem un cim secundari i aleshores girem a l’W per baixar per un pendent i per la carena que segueix en aquesta mateixa direcció al N del clot de Polsigues. Continuem encara cap a l’W per terreny cada vegada més fàcil, ja que anem a sortir a uns plans d’herba molt agradables. Cap a la meitat els deixem i comencem la llarga baixada cap al pont de la Bolle. Busquem una línia més o menys contínua d’una carena poc marcada que baixa en aquesta direcció. Cap als 1900m veurem si l’hem encertada. En cas que veiem que el pas queda barrat per una barrera rocallosa, aprofitem una vira de bon passar per anar al llom que vagi millor per seguir baixant. Uns 200m més avall es perd la continuïtat del morro per on baixem i cal començar a buscar el millor pas entre el bàlec i petites barres de roca.

Cap a 1480m trobem les restes d’unes bordes i d’uns murs de separació de camps. D’aquí cap avall comença a haver-hi algun corriol que esquiva els marges entre els antics camps, que poden suposar una barrera perquè n’hi ha de ben alts. Anem fent ziga-zagues mirant d’encertar el pas per terreny cada cop més boscat fins que sortim a la carretera de la pleta del Prat a l’altura del pont de la Bolle.