pel barranc de Selves

Pujada

Creuem el pont que hi ha just aigua amunt de la presa de Montalto i seguim la pista fins a trobar la borda de Montalto. Seguim uns metres per la pista fins a un petit sobreample. Entrem al bosc, d’entrada planer, i busquem un camí força perdut que voreja un prat força net d’arbres i amb un tancat de pedra. Remuntem en diagonal per un camí per on baixa aigua. Seguim aquest camí, que aviat inicia una sèrie de curtes ziga-zagues cap a l’esquerra, fins a sortir a un replà, a cota 1500m. En aquest punt, el camí gira a la dreta(SE), molt més visible i net que fins ara, i remunta suaument en diagonal per una avetosa amb algun roure.

Aviat sortim a una zona de bosc més clar, s’acaben els avets i fem un flanqueig per terreny rocallós. A mig flanqueig hi ha un pal metàl·lic clavat a la roca. En acabat d’aquest tram, tornem a l’avetosa, força alts respecte el barranc. Remuntem, però a poc a poc ens atansem al barranc, sense anar mai pel seu costat. Ara el camí és clar, fins i tot ample en algun punt. Creuem un barranc on l’erosió fa perdre per un moment el camí, però ben aviat continuem per l’avetosa, per un camí evident.

Per arribar fins a aquest punt, si en comptes d’entrar al bosc poc després de la borda de Montalto, seguíssim la pista fins al final, ens trobem un altre camí, que es per dins del bosc, tal com es descriu a continuació: “Un camí surt seguint el barranc pel seu marge orogràfic dret. El seguim fins a trobar-nos un canal que deriva aigua del barranc. Creuem el barranc just a l’altura d’on arriba el barranc que baixa del roc d’Ausinsi i progressem per un camí perdut pel marge esquerre del riu fins que ens condueix a un punt planer del barranc, on el tornem a creuar. Remuntem el vessant dret del barranc per corriols poc evidents fins a trobar un camí força més clar i abalisat amb alguna fita. Aquest camí ve de baix, de manera que segurament hi ha un accés més net que el que hem fet fins aquí, quedant-se tota l’estona al marge dret del barranc de Selves.” Aquest és el camí que hem descrit als primers paràgrafs.

Quan s’acaba l’avetosa al vessant per on pugem, sortim a unes tarteres, on aviat el camí queda desdibuixat. Les remuntem fins a trobar una zona clara d’allaus (arbres arrencats als dos vessants), procedents del S. Quan el pas pel barranc és favorable, passem a l’altre costat del barranc, i ens hi mantenim fins a l’estany de Becero.

En aquest punt, deixem el camí, que se’n va cap a la dreta per saltar a la vall de Sellente, i voregem l’estany pel N. Cap a mig estany comencem a remuntar la pala d’herba en direcció a la carena, però sense arribar-hi. Anem guanyant alçada esquivant petites barres rocalloses fins que hem d’iniciar un flanqueig per entrar a una coma situada ben bé al S del cim. La creuem cap al NW per guanyar la carena SW, que en algun punt s’esmola una mica, i que seguim fins al cim, amb algun curt tram de grimpada fàcil.

Baixada

Pel mateix camí o bé per l’estany de Rovinets.