<h2>Pujada</h2> <p>Des de Quanca, seguim la pista de la font de la Costa fins al final, on hi ha un aixopluc i uns cartells indicadors. Trenquem a la dreta per superar un tram de bosc de fort pendent buscant les debilitats del vessant. Superada aquesta graonada el pendent decau. S&#8217;obre una ampla coma a l&#8217;W del pic de la Serra de Causes. No hi hem d&#8217;anar, sinó que cal anar a buscar un altre torrent més al N que porta cap al coll que hi ha al N del cim esmentat.</p> <p>Abans d&#8217;arribar a aquest coll, superem una carena que ens queda a l&#8217;esquerra i ens dirigim cap al NNW per entrar a la vall que baixa cap a l&#8217;estany de Flamisella. La remuntem fins que s&#8217;obre cap a l&#8217;esquerra, fet que ens permet anar cap als clots de la Llea, que creuem per entrar a la cara S del tuc de Marterat a l&#8217;altura d&#8217;un replà (2420m).</p> <p>Anem guanyant alçada amb esquís fins que el pendent sigui massa pronunciat, moment en què ens descalcem els esquís i seguim a peu fins a la carena, a la qual arribem una mica a l&#8217;W del cim. Seguim la carena, que no presenta dificultats serioses fins al cim.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Desfem camí. Amb neu estable, la pala S es pot baixar esquiant.</p> <p>Atenció al glaç que se sol formar a la cresta d&#8217;accés al cim, que pot quedar amagat sota una capa de neu nova.</p>

Pic de Marterat

Tuc de Marterat - cara S des de Quanca

Camptocamp

camptocamp

<p>Primera ascensió coneguda&#160;: 25 de juny de 1882 - Raphaël Angusto, Bernard Gerdessus, Maurice Gourdon, André Sanz.</p>