Itinerari magnífic que es pot ben classificar com a d'alta muntanya. Pendents força pendents en conjunt. A l'estiu, el pas del coll pot ser difícil segons les condicions (gel) per algú poc habituat a l'alta muntanya.

### Pujada
Des de la boca S del túnel de Vielha, pugem la vall que surt cap a l'W per un bon sender (marcat amb pintura i més endavant amb fites). Al cap de 45 minuts de marxa, el pendent es redreça a l'altura d'una cascada (1900 m). Des d'allà, a l'hivern pot ser una bona opció pujar cap a l'esquerra, per pendents força drets per atènyer la part alta del circ i arribar al refugi de Molières (2160 m). A l'estiu, el camí se'n va més aviat a la dreta.

Passem el refugi i anem a sortir als estanys de Molières (tres de successius). Compteu dues hores per arribar al primer. Segons les condicions de neu, a l'hivern pot ser més interessant i segur remuntar el pendent que hi ha sobre mateix del refugi.

El sender, que aviat serà corriol, s'eleva cap a l'W en direcció al coll de Molières, on arribem en 1h30. El camí no presenta dificultats tret del pendent més acusat en acostar-nos al coll. Flanqueig per neu, delicat segons les condicions, i després una curta grimpada amb bona roca, per atènyer el coll, a 2935 m.

Seguim la carena cap a l'esquerra fins al cim, 3010 m.

### Baixada
Pel mateix itinerari.

Possibilitat d'acampar al costat del torrent sota el refugi o més avall, al primer (a deu minuts de la boca S) o segon pla (a 45 minuts). El refugi, no guardat, no està en massa bones condicions. A l'interior hi ha una mica de tot.

L'itinerari d'accés al refugi està molt exposat a les allaus.

<h2>Pujada</h2> Des de la boca S del túnel de Vielha, pugem la vall que surt cap a l&#8217;W per un bon sender (marcat amb pintura i més endavant amb fites). Al cap de 45 minuts de marxa, el pendent es redreça a l&#8217;altura d&#8217;una cascada (1900&#160;m). Des d&#8217;allà, a l&#8217;hivern pot ser una bona opció pujar cap a l&#8217;esquerra, per pendents força drets per atènyer la part alta del circ i arribar al refugi de Molières (2160&#160;m). A l&#8217;estiu, el camí se&#8217;n va més aviat a la dreta. Passem el refugi i anem a sortir als estanys de Molières (tres de successius). Compteu dues hores per arribar al primer. Segons les condicions de neu, a l&#8217;hivern pot ser més interessant i segur remuntar el pendent que hi ha sobre mateix del refugi. El sender, que aviat serà corriol, s&#8217;eleva cap a l&#8217;W en direcció al coll de Molières, on arribem en 1h30. El camí no presenta dificultats tret del pendent més acusat en acostar-nos al coll. Flanqueig per neu, delicat segons les condicions, i després una curta grimpada amb bona roca, per atènyer el coll, a 2935&#160;m. Seguim la carena cap a l&#8217;esquerra fins al cim, 3010&#160;m. <h2>Baixada</h2> Pel mateix itinerari.

Mulleres, Gerbosa

Tuc et val de Mulleres

Mulleres versant E

Per la vall de Molières

Camptocamp

camptocamp

El 3000 mas bajo de la Maladeta. Se encuentra al E del macizo.

Tuc de Molières

### Hivern

Sortim de l'Hospital de Benasc (1740 m) i seguim la pista fins a la Besurta (1880 m, 4 km). Creuem el riu i seguim els panells indicatius cap al Forau dels Aigualluts, deixant a la dreta el camí de la Renclusa. Passem per l'esquerra del Forau dels Aigualluts i arribem al pla dels Aigualluts (2033 m). Pugem l'escanyament de la vall de l'Escaleta (al fons a l'esquerra), creuem la vasta cubeta situada sota el Còth deth Hòro i passem un nou escanyament i arribem a una nova cubeta (2320 m), situada sota el Còth des Aranesi. Passem un ressalt, sempre en direcció a la cresta de la Forcanada o Malh des Pois, i després girem a la dreta per creuar una petita cubeta i un nou ressalt una mica pendent que dóna accés a un immens plateau ondulat. A l'esquerra (ESE) hi tenim el coll d'Alfred i després el coll menys marcat de Molières i la piràmide poc marcada del cim. Davant nostre, al S hi ha la llarga carena que separa el Molières del Salenques i a la dreta, el cim de Salenques, d'on arrenca una llarga cresta que ve cap a nosaltres. Ens dirigim cap a l'ampli coll que separa el Molières del Salenques per atènyer el llarg pendent W del Molières, que fem amb els esquís als peus.

Baixada pel mateix itinerari. Caldrà remar a estones.

### Estiu

El recorregut és pràcticament idèntic però es pot començar a la Besurta si s'opta per agafar el bus fins allà reduint la distància total considerablement (deixant el recorregut en uns 15 km). Des de la Besurta es segueix un camí molt marcat i força turístic fins a Aigualluts. A partir d'aquí el camí esdevé molt més salvatge, seguint inicialment un camí a estones ben marcat, a estones desaparegut. A la part final el camí es torna més salvatge, desaparegut entre el terreny rocós, per afrontar l'últim ressalt per l'aresta W (o encarant directament entre blocs de pedra) que ens conduirà al cim.

Degut a la seva alçada és un cim que pot tenir neu fins a força avançat l'estiu. La major part d'aquesta neu s'acumula al replà abans del cim i no suposa un gran problema, però també s'hi acumula força al ressalt just anterior que pot provocar haver de travessar alguna pala amb força inclinació. En aquest cas el material, especialment el piolet, és indispensable.

A l'hivern, la pista que continua més enllà de l'Hospital de Benasc és una pista d'esquí de fons.

Itinerari fàcil però llarg en distància: 23 km entre anar i tornar.

Molts falsos plans una mica empipadors a la baixada (toca remar sovint). Tanmateix, un bonic itinerari en un entorn superb.

Compte amb les allaus que baixen del marge dret (a l'esquerra tal com pugem) pel torrent de l'Escaleta.

Hivern Sortim de l&#8217;Hospital de Benasc (1740&#160;m) i seguim la pista fins a la Besurta (1880&#160;m, 4&#160;km). Creuem el riu i seguim els panells indicatius cap al Forau dels Aigualluts, deixant a la dreta el camí de la Renclusa. Passem per l&#8217;esquerra del Forau dels Aigualluts i arribem al pla dels Aigualluts (2033&#160;m). Pugem l&#8217;escanyament de la vall de l&#8217;Escaleta (al fons a l&#8217;esquerra), creuem la vasta cubeta situada sota el Còth deth Hòro i passem un nou escanyament i arribem a una nova cubeta (2320&#160;m), situada sota el Còth des Aranesi. Passem un ressalt, sempre en direcció a la cresta de la Forcanada o Malh des Pois, i després girem a la dreta per creuar una petita cubeta i un nou ressalt una mica pendent que dóna accés a un immens plateau ondulat. A l&#8217;esquerra (ESE) hi tenim el coll d&#8217;Alfred i després el coll menys marcat de Molières i la piràmide poc marcada del cim. Davant nostre, al S hi ha la llarga carena que separa el Molières del Salenques i a la dreta, el cim de Salenques, d&#8217;on arrenca una llarga cresta que ve cap a nosaltres. Ens dirigim cap a l&#8217;ampli coll que separa el Molières del Salenques per atènyer el llarg pendent W del Molières, que fem amb els esquís als peus. Baixada pel mateix itinerari. Caldrà remar a estones. Estiu El recorregut és pràcticament idèntic però es pot començar a la Besurta si s&#8217;opta per agafar el bus fins allà reduint la distància total considerablement (deixant el recorregut en uns 15&#160;km). Des de la Besurta es segueix un camí molt marcat i força turístic fins a Aigualluts. A partir d&#8217;aquí el camí esdevé molt més salvatge, seguint inicialment un camí a estones ben marcat, a estones desaparegut. A la part final el camí es torna més salvatge, desaparegut entre el terreny rocós, per afrontar l&#8217;últim ressalt per l&#8217;aresta W (o encarant directament entre blocs de pedra) que ens conduirà al cim. Degut a la seva alçada és un cim que pot tenir neu fins a força avançat l&#8217;estiu. La major part d&#8217;aquesta neu s&#8217;acumula al replà abans del cim i no suposa un gran problema, però també s&#8217;hi acumula força al ressalt just anterior que pot provocar haver de travessar alguna pala amb força inclinació. En aquest cas el material, especialment el piolet, és indispensable.

Des de l'Hospital de Benasc

<h2>Montée</h2> Suivre la piste qui suit la rive gauche du Riu Nere puis le fond du vallon jusqu&#8217;au lac deth Horo (2060&#160;m). Traverser le plat vers l&#8217;W puis s&#8217;engager dans la combe qui mène vers le Coll Alfred (direction SW). Après un passage étroit et plus raide on débouche sur épaule qui domine une cuvette (2520&#160;m). Suivre l&#8217;épaule vers le S puis atteindre la crête entre le Cap deth Horo et le Coll Alfred vers 2910&#160;m. Traverser à flanc versant NW, rejoindre le Coret de Molières (2928&#160;m) puis atteindre le sommet, à ski par bonnes conditions. <h2>Descente</h2> Par le même itinéraire.

Tuc de Mollieres: vallon de descente vers 1800 m.

Tuc de Mollieres: vallon de descente vers 2500 m

Tuc de Mollieres: vallon de descente vers 2000 m.

Tuc de Mollieres: vallon de descente vers 2700 m

Par le val del Riu Nere

Laisser la voiture sur le parking du Plan de l&#8217;Artiga de Lin au niveau du refuge de même nom. Remonter le vallon du Baranc de Ribèra (SW) jusqu&#8217;au grand col que l&#8217;on voit très bien depuis le parking. Le sentier est balisé en jaune puis, dans le verrou avec des piquets dont l&#8217;extrémité est peinte en jaune. Des câbles ont été posés dans les passages rocheux aux altitudes 1750 et 1960. Continuer sur le sentier jusqu&#8217;au lac du Toro et contourner celui-ci pour arriver au col du Toro. Descendre versant S pour rejoindre l&#8217;itinéraire montant de la Besurta et le suivre vers la gauche (direction SE)On rejoint les lacs de l&#8217;Escaleta puis vers 2460 juste avant le déversoir d&#8217;un autre petit lac sans nom changement de direction. Le sentier s&#8217;oriente maintenant au SW jusqu&#8217;au lac haut de l&#8217;Escaleta (2630) de là on voit très bien la pyramide du sommet. Ça passe partout mais préférer le cheminement en direction du col entre Salenques et Molières. Retour par le même chemin ou bien par le col des Aranesos. Si retour par le col des Aranesos quitter l&#8217;itinéraire de montée vers 2430 pour rejoindre le col repéré par un poteau métallique (pas de sentier bien marqué entre 2430 et le col des Aranesos) Au col, partir SE pour plonger dans le vallon du ruisseau qui descend de la Forcanada sans arriver au fond du vallon. Le sentier peu visible est assez raide mais bien balisé par des cairns. Contourner l&#8217;étang des Pois par la gauche et suivre le sentier au milieu des hautes herbes jusqu&#8217;au Plan des Pois. Descente raide mais sans difficulté technique. Certainement très glissant par temps humide.

Tuca de Molières - Depuis Artiga de Lin par le col du Toro

User

Portail d&#8217;entrée pour toutes les activités présente sur C2C en Espagne. N&#8217;hésitez par à créer un article présentant de façon globale l&#8217;activité dans ce pays&#8230; en se mettant dans la tête d&#8217;une personne désirant découvrir le pays (ou une partie) par ce biais. <ul> <li>Le ski de randonnée en Espagne</li> <li>L&#8217;alpinisme en Espagne</li> <li>Escalade en Espagne</li> <li>Cascade de Glace en Espagne</li> <li>La randonnée pédestre en Espagne</li> </ul>

Spain

Zone délimitée par la Garonne à l&#8217;E, la Noguera Ribagorçana au SE, la N-260 au S, le rio Cinca et la Neste d&#8217;Aure à l&#8217;W. Contient les massifs du Luchonnais et du fond d&#8217;Aure, Posets, Cotiella, Maladeta et Aigüestortes.

Tuc de Molières

Routes

Per la vall de Molières

Des de l'Hospital de Benasc

Par le val del Riu Nere

Tuca de Molières - Depuis Artiga de Lin par le col du Toro

Download the Whympr App to view this POI in 3D.