##Aproximació
Remuntem la pista de Campcardós, passem més enllà del refugi seguint pel GR i, a l'altura de l'estany Petit, i fora de camí, anem cercant el millor pas entre tarteres i zones recobertes de neret per anar vorejant el Pic de Peiraforca per arribar a la seva cara SE, on prenem una canal d'herba força dreta per guanyar la carena. Un cop allà, passem al costat oposat i acabem de grimpar fina al cim (blocs inestables).

## Via
Carenegem de baixada pel fil o bé pels relleixos del costat S de la cresta fins a un primer mur de III+, després del qual hi ha un primer ràpel. Seguim progressant fins a trobar una agulla que flanquegem per l'esquerra (III). Guanyem de nou el fil i seguim fins a trobar una instal·lació de ràpel que ens deixa al peu de l'Agulla del Gegant (escapatòria).

Per pujar a l'agulla, cal anar a buscar una xemeneia que hi ha a la cara N i que mor a un petit relleix on és possible muntar una reunió intermitja. El següent pas escup una mica però hi ha bona fissura per agafar-s'hi (IV+). La dificultat va baixant fins a una precària reunió (burí a reforçar amb tascons o bagues).

*No vam trobar cap instal·lació de ràpel per baixar per la cara SW de l'agulla, de manera que vam rapelar de la reunió descrita. Pendent descriure la resta de la cresta.*

Alguna instal·lació de ràpel en mal estat, a reforçar.

<h2>Aproximació</h2> <p>Remuntem la pista de Campcardós, passem més enllà del refugi seguint pel GR i, a l&#8217;altura de l&#8217;estany Petit, i fora de camí, anem cercant el millor pas entre tarteres i zones recobertes de neret per anar vorejant el Pic de Peiraforca per arribar a la seva cara SE, on prenem una canal d&#8217;herba força dreta per guanyar la carena. Un cop allà, passem al costat oposat i acabem de grimpar fina al cim (blocs inestables).</p> <h2>Via</h2> <p>Carenegem de baixada pel fil o bé pels relleixos del costat S de la cresta fins a un primer mur de III+, després del qual hi ha un primer ràpel. Seguim progressant fins a trobar una agulla que flanquegem per l&#8217;esquerra (III). Guanyem de nou el fil i seguim fins a trobar una instal·lació de ràpel que ens deixa al peu de l&#8217;Agulla del Gegant (escapatòria).</p> <p>Per pujar a l&#8217;agulla, cal anar a buscar una xemeneia que hi ha a la cara N i que mor a un petit relleix on és possible muntar una reunió intermitja. El següent pas escup una mica però hi ha bona fissura per agafar-s&#8217;hi (IV+). La dificultat va baixant fins a una precària reunió (burí a reforçar amb tascons o bagues).</p> <p><em>No vam trobar cap instal·lació de ràpel per baixar per la cara SW de l&#8217;agulla, de manera que vam rapelar de la reunió descrita. Pendent descriure la resta de la cresta.</em></p>

La cresta des del Peiraforca. El roc Colom i, al fons, el Puigpedrós

camptocamp

El Peiraforca i la dent del Gegant

Cresta Peiraforca - Roc Colom

Camptocamp

<h2>Historique</h2> <ul> <li>Première (?) ascension&#160;: 21 août 1876 - un chasseur de Porta.</li> <li>Première ascension par un touriste&#160;: 23 août 1876 - Hippolyte Delmas (porteur), Alphonse Lequeutre, Henri Passet.</li> <li>Autre ascension connue&#160;: 20 juillet 1899 - Pierre Marfaing, Jean d&#8217;Ussel.</li> <li>Première ascension hivernale&#160;: 2 janvier 1930 - Josep Villellas, Josep Uhthoff i Ferran.</li> </ul> <h2>Bibliographie</h2> <ul> <li><em>Signal de Campcardos et Pic de Peyre-Fourque - Pyrénées-Orientales&#160;: Premières Ascensions</em> par Alphonse Lequeutre, <a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9722323q/f47.image"><em>Annuaire CAF 1976</em>, p. 17 à 32</a>&#160;: récit de l&#8217;ascension de 1876.</li> <li><em>Pic de Peyre-Fourque</em> par Jean d&#8217;Ussel, <a href="https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k8630183h/f30.image"><em>Excursions et Sensations Pyrénéennes - Cimes Ariégeoises</em>, 1901, p.16-25</a>&#160;: récit de l&#8217;ascension de 1899.</li> <li><em>La Peyraforca&#160;: Primera ascensió a l&#8217;hivern</em>, par Josep Uhthoff i Ferran, <a href="https://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1930m8v40n423.pdf"><em>Bulletin CEC</em>, 1930, n<sup>o</sup>423</a>, p.229-236&#160;: récit (en catalan) de la 1<sup>re</sup> hivernale.</li> </ul>

Peiraforca

<h2>Ski de randonnée</h2> <h3>Alpes</h3> <h4>Mont Blanc</h4> <p>Mont Blanc</p> <h4>Écrins</h4> <h4>Vanoise</h4> <h4>Vercors</h4> <p>Vercors</p> <h4>Chartreuse</h4> <p>La Chartreuse est un massif bien arrosé qui lui assure un bon enneigement malgré son altitude modeste (Chamechaude étant son point culminant (2082m). La première partie est généralement boisée alors que les sommets sont souvent défendus par de grandes barres rocheuses qui donne a ce massif un caractère qui lui est propre.</p> <h3>Pyrénées</h3> <h2>Alpinisme</h2> <h3>Alpes</h3> <h4>Chamonix - Mont Blanc</h4> <h4>Écrins</h4> <h4>Vanoise</h4> <h3>Pyrénées</h3> <h2>Escalade</h2> <h3>Verdon</h3> <h3>Hautes Alpes</h3> <ul> <li>Céuse</li> <li>Orpierre</li> </ul>

France

<h2>Historique</h2> <p>Première ascension&#160;: 14 septembre 1900 - Pierre Marfaing, Jean d&#8217;Ussel.</p> <h2>Bibliographie</h2> <ul> <li><em>L&#8217;Alpinisme dans les Pyrénées Orientales</em> par Louis, Philippe et René de Naurois, <em>Alpinisme GHM</em>, n<sup>o</sup>9, 1928, p.322.</li> </ul>

Roc Colom

<p>Zone délimitée par la rivière Aude à l&#8217;E, le canal du Midi au N, la rivière Ariège puis de Vicdessos au NW, la Noguera de Cardos au SW, le Segre au S. Le massif contient la haute vallée de l&#8217;Ariège et les massifs connexes (Tabe, Estats, Aston, Péric, Carlit), et les montagnes de et autour de l&#8217;Andorre.</p>

Roc Colom

Historique

Bibliographie

Routes

Cresta Peiraforca - Roc Colom

Download the Whympr App to view this POI in 3D.