<h2>Aproximació</h2> <p>Seguim aquest itinerari] fins just abans de l&#8217;estany de Perramó, moment en què pugem un pendent primer herbós i després de clapissa fins a l&#8217;interior d&#8217;una olla. Continuem pujant fins a una bretxa a la que accedim per una canal (és probable trobar-hi neu fins a principis d&#8217;estiu).</p> <h2>Via</h2> <p>Un cop a la bretxa, pel vessant oposat i sense dificultat accedim al Tucon de Xuise o Tuca de la Trapa (o Primera Tuca d&#8217;Ixea), en direcció E.</p> <p>Retornem a la bretxa i ens dirigim a l&#8217;Agulla d&#8217;Ixea. Superem una petita graonada de roca i continuem per una curta canal per retrobar el fil de l&#8217;aresta, pel qual grimpem fàcilment fins al cim de l&#8217;agulla (o Segona Tuca d&#8217;Ixea).</p> <p>Continuem carenejant sense dificultats fins just abans d&#8217;un ressalt de roca (hi ha unes bagues d&#8217;una instal·lació de ràpel). Per evitar el ràpel, reculem uns metres i cerquem una fàcil baixada per terreny herbós. Flanquegem per sota del ressalt de nou fins a l&#8217;aresta. Si seguíssim carenejant trobaríem un seguit d&#8217;agulles i gendarmes. Per evitar-los baixem per la cara S per un fort pendent d&#8217;herba fins al fons de la canal que tenim a sota, continuem per la canal, una mica descomposta, fins a passar pel S d&#8217;una característica agulla situada a mig vessant. La voregem i entrem a una canal herbosa. Iniciem un exposat flanqueig per terreny herbós superant diverses canaletes i algun ressalt de roca fins a arribar a la canal que baixa de la bretxa entre la Segona i la Tercera Tuca d&#8217;Ixea. Es tracta del tram més delicat de la cresta, en general molt exposat i poc evident.</p> <p>Un cop a la bretxa ens espera un llarg de roca de III+. Pugem per unes plaques força verticals a l&#8217;inici però amb bones preses, girem a la dreta cap al fons d&#8217;un díedre de bon protegir i en sortim a l&#8217;esquerra cap a una canal de roca que s&#8217;acaba al fil de la cresta, on muntem reunió. A continuació ja podem acabar de fer cim de la Tercera Tuca d&#8217;Ixea grimpant.</p> <p>Crestegem en direcció W fins a trobar una instal·lació de ràpel (un burí vell i un pont de roca amb bagues): baixem quasi 60&#160;m primer per una xemeneia i després per terreny herbós fins a trobar el següent ràpel, situat a l&#8217;extrem inferior esquerre del tram herbós, just damunt del tall que ens separa de la bretxa. Hi ha dos pitons, dos ponts de roca una mica dubtosos i un merlet petit però eficaç. En uns 25&#160;m ens situem a un nou pendent d&#8217;herba que baixem fins al fons de la bretxa.</p> <p>Per fer la Quarta Tuca d&#8217;Ixea, baixem per la canal de la cara S fins just damunt d&#8217;un bloc encastat que impedeix continuar baixant-la. Iniciem llavors un flanqueig per terreny herbós una mica exposat fins a entrar a una canal que ens porta a un petit contrafort des del qual arribem al cim sense dificultats.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Continuem la carena cap a l&#8217;W, passem un nus de carenes (petit cim que curiosament és granític, a diferència de la resta de la cresta que és calcària) i d&#8217;allà baixem cap al coll del Ginebró i continuem cap al N per una tartera de grans blocs (alguns dels quals belluguen fàcilment) fins a arribar als estanys i retrobar el camí de pujada.</p>

Quarta Tuca d'Ixea - Luchon - Posets - Maladeta - Aigüestortes - Spain

Agulla d'Ixea - Cresta de les Tuques d'Ixea

Camptocamp

camptocamp

<p><em>Portail d&#8217;entrée pour toutes les activités présente sur C2C en Espagne.</em></p> <p>N&#8217;hésitez par à créer un article présentant de façon globale l&#8217;activité dans ce pays&#8230; en se mettant dans la tête d&#8217;une personne désirant découvrir le pays (ou une partie) par ce biais.</p> <ul> <li>Le ski de randonnée en Espagne</li> <li>L&#8217;alpinisme en Espagne</li> <li>Escalade en Espagne</li> <li>Cascade de Glace en Espagne</li> <li>La randonnée pédestre en Espagne</li> </ul>

Spain

<h3>Historique</h3> <p>Première ascension connue (crête WSW)&#160;: 9 juillet 1914 - Roger et Henri Brulle], Germain Castagné, Henri Motas d&#8217;Hestreux. (Henri Brulle dénomme ce sommet <em>Pic S Occidental de la Tuca del Mont</em>)</p>

Quarta Tuca d'Ixea

<p>Zone délimitée par la Garonne à l&#8217;E, la Noguera Ribagorçana au SE, la N-260 au S, le rio Cinca et la Neste d&#8217;Aure à l&#8217;W. Contient les massifs du Luchonnais et du fond d&#8217;Aure, Posets, Cotiella, Maladeta et Aigüestortes.</p>