Massís de Montserrat

Més massís que cim pròpiament dit, Montserrat és un bosc d’agulles de conglomerat proper a Barcelona. Un sector excepcional que ha marcat la història de l’escalada catalana. Les possibilitats d’escalada hi són infinites.

Detalls

La sola visió de la muntanya fa evident el perquè del seu nom, muntanya serrada.

Un altre panorama a alta resolució

Presentació

Montserrat, un peregrinatge obligat. A banda de l’escalada, la Verge Negra ha estat i és motiu de culte, a l’alçada de Lorda, a Occitània, o Sant Jaume de Compostel·la, a Galícia.

Però de quin tipus de culte es tracta? Del de l’escalada, sens dubte, és a dir, aquell que es practica febrilment i amb passió (quasi) tots els dies. Després d’escapar-se de nombrosos riscos, a la carretera o a la muntanya, cal encendre una espelma i anar a escoltar l’Escolania (encara gratuït). I després hi ha aquestes estranys punxons de roca que val la pena visitar; hi ha menys peregrins, però els que hi ha són fervorosos en el culte: sovint només trobarem vells pitons escadussers a les vies més velles. A les vies noves podrem progressar més còmodament, protegits per burins o spits nous i més propers entre ells.

Història

A completar

Topografia

Es tracta d’un massís ple d’agulles que s’aixeca sobtadament a l’W del Llobregat i que arriba als 1236 m al cim de Sant Jeroni. Els altres cims importants són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan i la Palomera. El massís va ser declarat parc natural el 1987.

L’eix principal té uns 18 km de llargada i està orientat WNW/ESE. p

Geologia

La roca és un conglomerat en general sòlid amb còdols més aviat petits.

Formació

A l’Eocè superior i a l’Oligocè inferior hi ha grans quantitats de dipòsits sedimentaris continentals a la zona, tal com mostren els fòssils, essencialment de naturalesa lacustre o fluvial. La zona de Montserrat es devia trobar al nivell d’un riu, donat que hi va haver un important dipòsit de rudites (còdols, grava), fet que implica un corrent suficientment fort per poder-los arrossegar. A continuació, fenòmens de diagènesi van cimentar aquestes rudites gràcies a un conglomerant calcari més o menys argilós, que van aproximar el conjunt a una pudinga.

La muntanya de Montserrat, fons de mar format fa una cinquantena de milions d’anys a partir dels al·luvions d’un riu, va emergir a conseqüència del plegament dels Pirineus, i és resultat d’un capritx de l’erosió, procés que va començar fa uns 25 milions d’anys. Es veu afavorida per la presència d’una sèrie de falles tectòniques verticals,

Fa 25 milions d’anys, comença l’erosió, que es veu facilitada per una sèrie de falles tectòniques verticals, i comença a alliberar la roca amb matriu dura de la roca cimentada amb argila i, per tant, més alterable. Al llarg dels mil·lenis, els moviments tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat per modelar un relleu abrupte, compost per parets de fins a 350m i de blocs arrodonits formats per una pudinga característica per la dimensió molt variable dels seus blocs i pel seu ciment calcari extremadament dur. Dins les seves entranyes, els processos químics han generat grutes i avencs dins del calcari.

El massís muntanyós culmina als 1236m d’altura, al pic de San Jeroni.

Fauna i flora

El bosc mediterrani és el tipus de vegetació predominant a Montserrat, amb presència de roures. El massís compta amb més de 1200 espècies vegetals, on destaquen el pi, l’erable, el til·ler, el noguer, l’avellaner, el grèvol, el boix i el teix.

Quant a la fauna, hi ha presents diversos tipus d’ocells com el martinet de ventre blanc, l’oreneta, el pela-roques, el tudó, el tord, el pit-roig, la merla i el tallarol. Entre els mamífers, s’hi troben esquirols, rat-penats, genetes, fagines i senglars, així com cabres salvatges. Els llops n’han desaparegut entre d’altres causes per la pressió humana. El 1995, es van introduir les cabres al parc natural, amb èxit.

L’escalada

Hi ha grans possibilitats i s’hi troben totes les dificultats i tots els estils d’escalada. És força tècnica i us caldrà prendre-hi contacte abans d’embolicar-vos a fer-hi vies difícils.

• Al vessant N, l’escalada es desenvolupa en grans murs, sovint tallades per immensos desploms i d’una altura general d’entre 150m i 350m.

• Al vessant S, l’escalada es fa més aviat a petites agulles aïllades amb un predomini de les plaques i amb una gran proporció de vies de 6è grau.

Els sectors

Vessant N

Està format per immenses parets, visibles des del poble de Monistrol, amb orientacions N a E. El sector N presenta grans parets, sovint tallades per immensos extraploms i d’una altura general d’entre 150 m i 350 m, on es dibuixen nombroses grans vies, generalment mixtes (artificial + escalada), però també algunes boniques línies en lliure, amb tots els estils d’escalada.

Equipament

Nombrosos itineraris encara es troben equipats amb material precari, però cada cop més les vies es reequipen amb un estil mixt, amb expansions a les llastres i amb protecció mitjançant tascons i friends a les fissures. La protecció és en general força bona a les seccions dures, però no és així a les zones més fàcils. Els millors i més coratjosos trobaran també vies d’artificial no equipades de molt alta dificultat.

Agulles

• Paret W d’Agulles

• Paret N d’Agulles

  • CADE (TD+/165m)
  • Ven Suri Ven (TD/150m)

Frares/Encantats

• El Bisbe

• Miranda del Lloro

• L’Asiàtica

• Frares Gros

Ecos

• Paret N d’Ecos

  • Integral Freecòpata (ED/225m)
  • Mojo Picón (ED+/150m)
  • Odisea Espacial (ED-/180m)

• Camell d’Ecos

• Paret N d’Ecos

  • Integral Freecòpata (ED/225m)
  • Mojo Picón (ED+/150m)
  • Odisea Espacial (ED-/180m)

Sant Jeroni

• Cavall Bernat]

  • Anglada Cavall (5c/A2/200m)
  • Puigmal (TD/A2/225m)#1
  • Punsola Reniu (TD/300m)

• Paret dels Diables

  • Sánchez Martínez (TD-/300m)

• Ganivet dels Diables

• Serrat del Patriarca

• Serrat del Duc

• Paret de l’Aeri

  • CADE (ED, 7c+/260m)
  • Easy Rider (TD-/260m)
  • Combinació Pany/Ferra - Electric Ladyland (7a+/300m)
  • Fragel Rock (ED/260m)
  • Lotus (ED-/260m)
  • Trollryggen 90 (7ab/260m)
  • Via dels Sostres (TD-/300m) #1

• Serrat del Moro

  • Combinat Trencaclosques (TD/560m)
  • Cases Chani (5c/300m) #1
  • Mas Brullet (TD-/240m)

• Paret de Santa Cecília

• Paret de Sant Jeroni

• Les Talaies

Sant Benet

• Gorra Frígia

• Gorros p

Vessant S

Al sector S, l’escalada es fa en petites agulles aïllades amb predomini de vies de 6è grau. Alguns sectors, per contra, són molt pendents on els escaladors de 7 i 8 hi tenen vies per triar i remenar.

Aquest vessant compta amb un nombre inacabable (més de 900) de vies, ja siguin totxos o vies llargues, generalment força curtes (100 a 150m) però n’hi ha alguna que arriba als 300m o més.

ES pot dividir la zona en quatre grans sectors, barrejant-hi els totxos i les vies llargues. El sector d’Agulles també forma part del vessant N.

Agulles

• Bauma de Can Solà Petit seector d’una vintena de vies generalment fàcils; algunes vies d’artificial o de lliure difícils (7c) amb un sostre enorme.

• El Vermell del Xincarró Gran sector de més de 170 vies majoritàriament de 6è i fins al 8a.

  • Algunes vies d’un centenar de metres al Timbaler del Bruc.

Can Jorba

Vegeu el sector]

• El Castell - Cova de l’Arcada Gran sector amb més de 90 vies. També aquí hi predomina el 6è, amb dificultats que van fins al 8c+.

  • un sector d’escalada artificial: La Cova del Arcada.
  • també hi ha 8 vies de fins a 200m a la Miranda del Príncep

• Clot del Boixar - La Proa Sector de més de 120 vies majoritàriament de 6a amb una presència notable de 7c/7c+ (11).

  • Algunes vies d’un centenar de metres a la Proa, Roca Roja, La Foca, Roca/Agulla de l’Arítjol

• El Faraó Quasi 110 vies majoritàriament de 5c-6a/b.

  • Algunes vies de 100 a 150m als cims de l’agulla Albert Zanini, el Faraé, el Faraonet, els Ous del Faraó.

• Can Jorba Més de 120 vies amb predomini del 5c però amb presència de tots els graus fins a 7b.

  • Plusieurs voies de 100 à 150m sur les sommets Agulla Can Jorba, Roca del Saltet, Agulla Ajaguda del Coll del Musset, Agulla de l’Avenc.

Vinya Nova

• La Vinya Nova Sector on només hi ha via llarga (a un cim) generalment ben accessibles (5c màxim en el cas de la més fàcil)

  • Trio del Mig (la Palleta): 150 a 200m
  • Roca Ponent : uns 100m
  • Pollegó de la Vinya Nova: 300m
  • Agulla Clàudia
  • Roca Grisa: 150 a 200m
  • Plecs de la Vinya Nova: 150m
  • Roca d’en Jordi Solé i Massip: 100m
  • Paret del Pont

• L’Artiga Alta - L’Artiga Baixa Petit sector d’una trentena de vies amb dificultat màxima de 6c.

Collbató

• El Clot de la Mònica Sector de quasi 90 vies amb un màxim de 6c+.

  • Algunes vies d’un centenar de metres cap a l’agulla del Frare de Baix del clot de la Mònica, Serrat d’en Muntaner, la Pastereta.

• Collbató Sector d’un centenar de vies on el 6è hi és ben representat.

  • Algunes vies tenen fins a dos llargs a la paret de la Codolosa.

• Les Coves del Salnitre Sector de més de 60 vies, quasi exclusivament de 6è.

  • Aquest sector compta amb vies de 100 a 300m al serrat dels Monjos i al serrat de les Garrigoses, on destaca la via Pirates (450/5c màxi) que puja aquest últim.

Aspectes d’ordre pràctic

Millor època

Les millors estacions són la primavera i la tardor, però jugant amb el sol és possible d’escalar-hi tot l’any.

Normativa

Hi ha sectors on l’escalada hi està prohibida durant certs períodes de l’any. Informació sobre la normativa

Accés

Al N

• Monistrol de Montserrat]

Accés en tren

Es pot arribar al monestir per la carretera des de Monistrol de Montserrat, Sant Salvador de Guardiola o el Bruc. També s’hi pot arribar des de Monistrol amb l’Aeri. Des d’allà, es pot arribar a la Santa Cova i Sant Joan mitjançant el funicular.

Al S

Des de Barcelona, en direcció a Lleida per l’A2. Hi ha dos principals accessos, servits per transport públic:

• El Bruc]

• Collbató]

Allotjament

A cobert (hotel, refugi…)

Ens podem allotjar al refugi de Santa Cecília, situat al epu de les parets (a 3km del monestir seguint la carretera de Can Maçana) o bé a les cel·les del monestir, o encara a un hotel a Monistrol.

Càmping

• El càmping del monestir no és accessible amb cotxe i no està gaire ben situat per a l’escalada al sector N, tot i que té un sector de totxos ben a prop

• Si aconseguiu pujar la vostra caravana, podreu fer nit a l’aparcament del monestir, amb alguna molèstia però amb un descompte sorprenent.

Bivac

Allunyant-nos del sector o bé caminant per dins del massís, és possible trobar bivacs agradables. Però alerta: hi ha lladres i en alguns aparcaments, més val no deixar res dins del cotxe.

Ressenyes i altres

Vista la diversitat i l’extensió del lloc, es imprescindible dur una ressenya per situar-se.

Ressenyes

• Versant N: Montserrat - Guia d’Escalades del Versant Nord], no del tot clar però complet. El podeu trobar allà mateix, en particular a la llibreria - botiga de records del monestir.

• Vessant S: Montserrat - Cara Sur], ressenyes a color, molt ben fetes (feliçment) però no del tot exhaustiva (hi ha una nova versió?)

• També hi ha un llibre que recull les vies recents al refugi (antiga capella) a una mitja hora de caminar des de l’aparcament del monestir.

• Ressenyes també disponibles a un petit bar del Bruc “Anna”.

Informació a internet

onaclimb.com kpujo.com: Moltes ressenyes montserratclimbing.com: bona base de dades Presentació de Montserrat al web de Remi Thivel Ressenyes de Montserrat