Logística:

Hi ha moltes logístiques possibles per fer aquest cim però potser la més evident, si no es vol fer un dia molt llarg, és fer nit al refugi lliure del Mont-Roig (o Enric Pujol) que es troba una mica més enllà del peu de la canal, a la riba de l’estany Inferior de la Gallina. Per a l’aproximació al refugi una de les opcions per arribar-hi és des de les bordes de Quanca, tot seguint la pista que es dirigeix cap al Port de Tavascan i posteriorment agafant el camí d’estiu (indicador) cap a la cabana de Pleta Palomera primer i la del Fangassal després. Aquesta darrera cabana també pot ser un bon lloc per a fer nit (capacitat per a 8 persones, llar de foc).

Una altra opció per és fer-ho des de l’estació de Tavascan, fent l’ascensió">https://www.camptocamp.org/routes/469745/ca/pic-de-ventolau-pel-torrent-de-mascarida">ascensió al Ventolau i baixant per la vall dels estanys de la Gallina.

Una tercera opció, potser la més llarga, és venir des de les Valls d’Àneu a">https://www.camptocamp.org/routes/476296/ca/mont-roig-pel-barranc-de-comamala">a través de la Vall de Pilàs. En aquest cas deixarem el cotxe passat el pont de Pina, en un voral. Després anirem cap a les bordes de Pina i des d’aquí remuntarem tota la vall del barranc de Comamala fins a la collada del Mont-Roig. Amb aquest itinerari la millor opció serà aproximar la canal des de dalt. Així doncs des de la Collada del Mont-Roig seguirem la carena cap al Nord-Est i coronarem el pic de Tartera (2846 m.), que en alguns mapes també apareix com a Mont-Roig, per una vessant rocosa que ens obligarà a fer alguna grimpada per terreny pedregós, que sense ser difícil, pot arribar a ser exposat.

Pujada per la mateixa canal:

Des del Fangassal, deixem el camí de l’estiu i creuem els diferents torrents que discorren paral·lels pel fons de la vall fins a situar-nos sota les pales de la cara N del Vedo i progressem en diagonal cap a la dreta per anar a cercar un pas cap a l’Estany de Llavera. El travessem i acabem de remuntar el llom dalt del qual hi ha el refugi.

Des del refugi continuem pel mateix llom, guanyant alçada en direcció a la coma inferior a la canal. Un cop al peu de la canal (cal arribar-hi d’hora perquè hi toca el sol des de primera hora), carreguem esquís. El pendent es va redreçant des dels 30 fins als 45º. Un cop al coll, el cim més alt ens queda a l’esquerra. Per arribar-hi cal fer un flanqueig una mica exposat fins a passar una aresta secundària, per l’altre costat de la qual pugem fins a l’aresta somital.

Accés pel pic de Tartera:

Per accedir a la canal sense remuntar-la, primer haurem de fer el Pic de la Tartera (2846m.), que en alguns mapes apareix com a Mont-roig també. A continuació resseguirem l’aresta que ens durà al cim principal del Mont-roig (2864 m.) primer i després a la bretxa del Mont-roig on comença la canal. Per fer l’aresta, tot i que és força senzilla, no està de més portar una corda encara que friends i tascons seran innecessaris.

Descens:

Es tracta d’una canal franca, sostinguda en els 40º encara que en alguns trams pot arribar als 45º. Si no s’ha d’anar al refugi, la baixada es pot allargar enllaçant el tàlveg que surt a la seva riba esquerra a la cota 2475.

En iniciar el descens, un cop a la bretxa, si pel que fos no ens veiéssim amb cor de baixar la canal, tenim una alternativa. Podem seguir la carena cap en direcció NE fins a trobar pendents més suaus que ens portaran cap al peu de la canal i cap al refugi.