<h2>Pujada</h2> <p>Creuem l’estany Inferior de la Gallina i remuntem fins al Mitjà (o el primer dels estanys de Sens). Girem a l’W i superem un tram dret que dóna accés a una pala (atenció a les allaus) que ens condueix cap al fons d’una canal que s’obre a una zona de pendent suau des d’on hi ha opció de fer el cim, sense esquís, seguint l’aresta.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Per continuar la travessa cal trobar una canal que permet el pas cap a la vall del Nyiri i que es troba sota el pic de Tartera. La part alta té un pendent superior als 40º i un roc la parteix en dues si hi ha poca neu. A la base, hi ha una esplanada, on iniciem un flanqueig a la dreta sense perdre alçada. Hem de travessar la carena que baixa cap al SW des del pic de Tartera i anar a buscar el pas (curta baixada en direcció N) cap a una pala orientada a l’W i coronada de cingles (aquesta part del recorregut pot ser complicada en cas de boira). La baixem fins a una esplanada on hi ha dos minúsculs estanys. Voregem el morro que hi ha a l’altre costat pel N i continuem avall pel fons de la coma. Més avall la vall s’estreny una mica, però el pas és franc per les curtes pales del marge esquerre.</p> <p>La vall de Pilars (segons la gent del país) o de Comamala (segons els mapes) se’ns obre al davant. Travessem una gran plana deixant el torrent principal a l’esquerra. Al final del pla ens separem del riu i baixem per una coma paral•lela al N que ens duu al clot dels Pilars, des d’on continuem per la dreta de la vall aprofitant unes clarianes, al final de les quals cal trobar el camí, que, allunyat del riu, va a mig vessant fins a situar-se sobre les bordes de Pina, moment en què davalla decididament per bosc més obert. Baixem de les bordes de dalt cap a la de baix pels prats i a continuació prenem la pista que ens mena al pont sobre la Noguera Pallaresa. Ja només caldrà seguir la pista fins a Alós d’Isil.</p> <p>La baixada segueix aquest itinerari]. Consulteu-lo per major detall.</p>

Mont-roig - del refugi de Mont-roig a Alós d'Isil

Camptocamp

camptocamp

<p>Dos cims separats per una bretxa d&#8217;una trentena de metres de profunditat.</p> <p><a href="https://rosalis.bibliotheque.toulouse.fr/cgi-bin/hub?a=d&amp;d=Y-B315556101-LAC-150084.1.188&amp;e=fr-20--1--txt-------TE--0----">Primera ascensió</a>&#160;: 24 de juny de 1882 - Bernard Gerdessus, Maurice Gourdon.</p>

Mont-roig

<h2>Pujada</h2> <p>Deixem el cotxe a la pista de Bonabé a l’altura del trencall de les Bordes de la Pina i creuem la Noguera Pallaresa. Remuntem els prats que hi ha entre la borda de baix i dues bordes més que hi ha més amunt i a continuació agafem el camí que puja decidit pel bosc de bedolls, cada cop més dens. No arriba a dificultar el pas tret d’algun punt en què hi ha arbres tombats. Després el camí fa un flanqueig que va acostant-nos al barranc de Comamala.</p> <p>Quan hi arribem el pendent se suavitza i el bosc s’esclarissa. Progressem deixant el torrent principal a la dreta, per terreny fàcil fins al final del pla, on cal decantar-se a l’esquerra per un torrent força encaixat però que es pot superar sense massa problemes per les curtes pales que hi ha al marge esquerre (orogràfic).</p> <p>Al capdamunt d’aquest primer tram la vall s’obre i el pas es fa menys obligat. Anem seguint sempre el relleu més favorable i fem una mica de giragonsa primer a l’esquerra i després a la dreta per superar un petit cingle, al darrera del qual hi trobem un estany minúscul.</p> <p>A continuació cal girar a l’esquerra cap a una pala ampla i dreta que aparentment no té sortida perquè està coronada pels espadats del pic de Tartera (la punta on hi ha el vèrtex geodèsic), al sud del Mont-Roig.</p> <p>Busquem els passos menys exposats fins que arribem a una zona de menor pendent on segurament hi deu haver algun estanyol, que voregem pel costat est, fins a situar-nos sota la bretxa que ens permetrà un accés fàcil cap a la vall del Nyiri. Un cop dalt de la bretxa, continuem per una canal curta i poc pendent que va cap a l’esquerra. Des de dalt de la canal haurem de perdre una mica d’alçada i flanquejar fins a la pala que dóna accés a una canal que queda encaixada al fons d&#8217;una coma, al SE del pic de Tartera.</p> <p>Ens traiem els esquís al peu de la canal i la remuntem amb els grampons perquè a la part de dalt el pendent passa dels 40º. Un cop sortim de la canal, ens trobem un pendent suau que creuarem en direcció al nord, fins que la carena esdevé una aresta esmolada però sense massa dificultat. Deixem els esquís abans d’entrar-hi. L’aresta es supera pel fil, tret d’un punt en què una osca d’uns 4&#160;o 5&#160;m obliga a perdre alçada i a fer un flanqueig per la base d’una petita barrera rocosa per la cara E.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Fem la baixada pel mateix camí.</p>

Mont-roig - pel barranc de Comamala

<h2>Accés al refugi</h2> <p>Vegeu-ne la descripció aquí.</p> <h2>Pujada</h2> <p>Creuem l’estany Inferior de la Gallina i remuntem fins al Mitjà (o el primer dels estanys de Sens). Girem a l’W i superem un tram dret que dóna accés a vira ascendent que travessa la cara NE del pic de la Gallina. Seguim aquesta vira fins que esdevé una canal que desemboca a una cubeta sota la collada de Mont-roig. Remuntem a les vores del coll i després girem a la dreta per pujar per una ampla llomada en direcció a la cresta situada entre el pic de Tartera i el Mont-roig, que seguim amb esquís fins que s&#8217;esmola, on els deixem. L’aresta es supera pel fil, tret d’un punt en què una osca d’uns 4&#160;o 5&#160;m obliga a desgrimpar (un pas de III) o perdre alçada i a fer un flanqueig per la base d’una petita barrera rocosa per la cara E.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Pel mateix itinerari fins al refugi. D&#8217;allà cap avall, pel camí d&#8217;accés al refugi.</p>

des del refugi Enric Pujol

<p>En algun mapa antic aquest cim surt marcat com a Mont-roig, possiblement perquè hi ha el vèrtex geodèsic. El Mont-roig són les dues puntes separades per la bretxa, d&#8217;on neix la característica canal E.</p>

Pic de Tartera

<p>Travessa de tot el Pirineu Català. El resum de les etapes és el següent:</p> <ol> <li>De Prada de Conflent] al refugi de Balaig]. Itinerari].</li> <li>Del refugi de Balaig] al de Merialles], pel Canigó. Itinerari].</li> <li>Del refugi de Merialles] al d&#8217;Ulldeter], per les esquerdes de Rojà. Itinerari].</li> <li>Del refugi d&#8217;Ulldeter] al de Coma de Vaca], pel coll de la Marrana. Itinerari].</li> <li>Del refugi de Coma de Vaca] a Núria], pel pic de la Fossa del Gegant. Itinerari].</li> <li>De Núria] a Bolquera], pel pic de Finestrelles. Itinerari].</li> <li>De Bolquera] a la cabana de Roset], per la portella de la Grava. Itinerari].</li> <li>De la cabana de Roset] a l&#8217;Ospitalet], pel pic de la Coma d&#8217;Or. Itinerari].</li> <li>De l&#8217;Ospitalet] al refugi de Juclar], pel coll d&#8217;Alba. Itinerari].</li> <li>Del refugi de Juclar] a la cabana de Rabèna, pel port d&#8217;Incles i la coma de Varilhes. Itinerari].</li> <li>De la cabana de Rabèna al refugi de Rialb], pel port de Banyell. Itinerari].</li> <li>Del refugi de Rialb] a la borda de Castellar], per la portella de Rialb. Itinerari].</li> <li>De la borda de Castellar] al refugi de Vallferrera], pels ports de Rat i de Romaset. Itinerari].</li> <li>Del refugi de Vallferrera] al de Baborte], per la vall d&#8217;Areste. Itinerari].</li> <li>Del refugi de Baborte] al de Broate], pels ports de Sotllo i de Guins de l&#8217;Ase. Itinerari].</li> <li>Del refugi de Broate] al de Certascan], pel cap de Broate.</li> <li>Del refugi de Certascan] al de Mont-roig], pel coll de Certascan. Itinerari].</li> <li>Del refugi de Mont-roig] a Alós d&#8217;Isil], pel Mont-roig. Itinerari].</li> <li>Des d&#8217;Alós d&#8217;Isil] al refugi d&#8217;Airoto], per la collada del Clot de Moredo. Itinerari].</li> <li>Del refugi d&#8217;Airoto] a la cabana deth Horcalh], pel tuc deth Dossau. Itinerari].</li> <li>De la cabana deth Horcalh] al refugi dera Honeria] (Sant Joan de Toran]), pel Tuc der Òme. Itinerari].</li> </ol>

Travessa del Pirineu Català amb esquís - del Conflent a l'Aran

<p>Coll entre el pic de Baborte i el de Pedres Blanques, a no confondre amb el coll de Sellente, també anomenat de Baborte en alguns mapes.</p>

Coll de Baborte o de Pedres Blanques

Segons l'estat d'innivació, se segueix la pista que ve de Quanca fins que surt el camí normal per a pujar al refugi del Mont-Roig (indicador). Es segueix aquest camí, que va sempre pel marge esquerre de la vall (orogr.). En arribar al Fangassal hi trobem una cabana relativament nova (capacitat per a 8 persones, llar de foc). Des d'aquí deixem el camí de l'estiu i creuem els diferents torrents que discorren paral·lels pel fons de la vall fins a situar-nos sota les pales de la cara N del Vedo i progressem en diagonal cap a la dreta per anar a cercar un pas cap a l'Estany de Llavera. El travessem i acabem de remuntar el llom dalt del qual hi ha el refugi.

Des del refugi continuem pel mateix llom, guanyant alçada en direcció a la coma inferior a la canal. Un cop al peu de la canal (cal arribar-hi d'hora perquè hi toca el sol des de primera hora), carreguem esquís. El pendent es va redreçant des dels 30 fins als 45º. Un cop al coll, el cim més alt ens queda a l'esquerra. Per arribar-hi cal fer un flanqueig una mica exposat fins a passar una aresta secundària, per l'altre costat de la qual pugem fins a l'aresta somital.

Descens molt inclinat que demana neu en bones condicions de duresa i d'estabilitat. Precaució amb l'acció del sol, que comença a punta d'alba.

<h1>Logística:</h1> <p>Hi ha moltes logístiques possibles per fer aquest cim però potser la més evident, si no es vol fer un dia molt llarg, és fer nit al refugi lliure del Mont-Roig (o Enric Pujol) que es troba una mica més enllà del peu de la canal, a la riba de l’estany Inferior de la Gallina. Per a l’aproximació al refugi una de les opcions per arribar-hi és des de les bordes de Quanca, tot seguint la pista que es dirigeix cap al Port de Tavascan i posteriorment agafant el camí d’estiu (indicador) cap a la cabana de Pleta Palomera primer i la del Fangassal després. Aquesta darrera cabana també pot ser un bon lloc per a fer nit (capacitat per a 8 persones, llar de foc).</p> <p>Una altra opció per és fer-ho des de l’estació de Tavascan, fent l’<a href="https://www.camptocamp.org/routes/469745/ca/pic-de-ventolau-pel-torrent-de-mascarida">ascensió al Ventolau</a> i baixant per la vall dels estanys de la Gallina.</p> <p>Una tercera opció, potser la més llarga, és venir des de les Valls d’Àneu <a href="https://www.camptocamp.org/routes/476296/ca/mont-roig-pel-barranc-de-comamala">a través de la Vall de Pilàs</a>. En aquest cas deixarem el cotxe passat el pont de Pina, en un voral. Després anirem cap a les bordes de Pina i des d’aquí remuntarem tota la vall del barranc de Comamala fins a la collada del Mont-Roig. Amb aquest itinerari la millor opció serà aproximar la canal des de dalt. Així doncs des de la Collada del Mont-Roig seguirem la carena cap al Nord-Est i coronarem el pic de Tartera (2846 m.), que en alguns mapes també apareix com a Mont-Roig, per una vessant rocosa que ens obligarà a fer alguna grimpada per terreny pedregós, que sense ser difícil, pot arribar a ser exposat.</p> <h1>Pujada per la mateixa canal:</h1> <p>Des del Fangassal, deixem el camí de l&#8217;estiu i creuem els diferents torrents que discorren paral·lels pel fons de la vall fins a situar-nos sota les pales de la cara N del Vedo i progressem en diagonal cap a la dreta per anar a cercar un pas cap a l&#8217;Estany de Llavera. El travessem i acabem de remuntar el llom dalt del qual hi ha el refugi.</p> <p>Des del refugi continuem pel mateix llom, guanyant alçada en direcció a la coma inferior a la canal. Un cop al peu de la canal (cal arribar-hi d&#8217;hora perquè hi toca el sol des de primera hora), carreguem esquís. El pendent es va redreçant des dels 30 fins als 45º. Un cop al coll, el cim més alt ens queda a l&#8217;esquerra. Per arribar-hi cal fer un flanqueig una mica exposat fins a passar una aresta secundària, per l&#8217;altre costat de la qual pugem fins a l&#8217;aresta somital.</p> <h1>Accés pel pic de Tartera:</h1> <p>Per accedir a la canal sense remuntar-la, primer haurem de fer el Pic de la Tartera (2846m.), que en alguns mapes apareix com a Mont-roig també. A continuació resseguirem l’aresta que ens durà al cim principal del Mont-roig (2864 m.) primer i després a la bretxa del Mont-roig on comença la canal. Per fer l’aresta, tot i que és força senzilla, no està de més portar una corda encara que friends i tascons seran innecessaris.</p> <h1>Descens:</h1> <p>Es tracta d’una canal franca, sostinguda en els 40º encara que en alguns trams pot arribar als 45º. Si no s’ha d’anar al refugi, la baixada es pot allargar enllaçant el tàlveg que surt a la seva riba esquerra a la cota 2475.</p> <p>En iniciar el descens, un cop a la bretxa, si pel que fos no ens veiéssim amb cor de baixar la canal, tenim una alternativa. Podem seguir la carena cap en direcció NE fins a trobar pendents més suaus que ens portaran cap al peu de la canal i cap al refugi.</p>

Canal E

<h2>Montée</h2> <p>Depuis Quanca prendre la piste au N jusqu&#8217;à 1680&#160;m où l&#8217;on prend un sentier à gauche en direction du refuge du Mont-roig. Le sentier prend rapidement la direction de l&#8217;W après avoir traversé une rivière. Du refuge, continuer au NW au-dessus de l&#8217;Estany Inferior de la Gallina jusqu&#8217;à 2500&#160;m où la sente cairnée s&#8217;oriente plein N jusqu&#8217;à la crête frontière. Continuer sur la crête vers le SW jusqu&#8217;au Mont Rouch de France. Descendre au S jusqu&#8217;à la brèche, puis remonter par le côté W jusqu&#8217;au Mont Rouch d&#8217;Espagne.</p> <h2>Descente</h2> <p>Suivre la crête au SW jusqu&#8217;au Pic de Tartera. Descendre vers ESE jusqu&#8217;à l&#8217;Estany Mitjà où retrouve la HRP que l&#8217;on suit vers le N jusqu&#8217;au Refuge de Mont-Roig. Suivre alors le sentier de l&#8217;aller.</p>

depuis Quanca

<h2>Montée</h2> <p>2&#160;km après le hameau de Salau, du parking au niveau du troisième lacet, suivre d&#8217;abord une piste carrossable (panneaux). Environ 40min de marche après le parking, après avoir laissé sur la gauche l&#8217;accès à la cascade du Léziou, abandonner la piste (1120&#160;m) et prendre le sentier du Mont Rouch, signalé par un panneau, qui s&#8217;élève à travers bois. Vers 1570&#160;m, atteindre un ravin équipé d&#8217;une main courante. Le sentier se poursuit en traversée sur des pentes herbeuses. Monter jusqu&#8217;au plateau des Clots de dessus, passe à côté de la cabane du même nom (2023&#160;m&#160;; prise d&#8217;eau), poursuit vers l&#8217;E le long du torrent et rejoindre la crête SE du Pic du Laquet (2397&#160;m), la remonter à droite. Plus haut la sente s&#8217;oriente vers le S et permet d&#8217;atteindre un grand replat sur la crête NE du Mont Rouch. Suivre celle-ci jusqu&#8217;au sommet, en restant le plus souvent sur le fil (cairns).</p> <h2>Retour</h2> <p>Par le même chemin.</p> <ul> <li>Dénivelé important. Parcours assez long.</li> <li>Chemin bien visible dans sa presque totalité (quelques hésitations le long du torrent et dans le pierrier qui suit), bien balisé mais souvent fort raide et, par endroits, envahi par la végétation. Demande de l&#8217;attention, surtout à la descente. À ne pas entreprendre par temps pluvieux.</li> <li>C&#8217;est peu vertigineux mais il y a des passages exposés et, dans la partie finale, il faut s&#8217;aider des mains par endroits et bien rester sur la trace.</li> </ul>

Mont Rouch - Depuis Salau.

User

<h2>Montée</h2> <p>Depuis les anciennes mines d&#8217;Anglade (1240&#160;m) suivre la piste vers l&#8217;E vers l&#8217;Aven d&#8217;Anglade. La piste se transforme en sentier et mène facilement à la cabane de Saubé (1533&#160;m). Traverser vers le S en montant légèrement pour atteindre le début d&#8217;une sente vers 1570&#160;m à la limite de la forêt. Atteindre ainsi le petit col situé juste à l&#8217;E du p.1635m. Passer versant S, descendre légèrement en traversée vers l&#8217;E et reprendre la montée rive droite (vague sente) jusqu&#8217;aux ruines de la cabane de Fontaret (1750&#160;m). Amorcer une traversée ascendante vers le S et traverser le torrent vers 1790&#160;m. Une sente cairnée démarre à ce niveau et traverse vers l&#8217;W jusqu&#8217;au replat 1843&#160;m (une petite barre facile à surmonter au niveau d&#8217;un cairn). Continuer vers l&#8217;W (sente de moins en moins marquée) en ascendance jusqu&#8217;à 1870&#160;m puis en descente pour franchir vers 1850&#160;m l&#8217;arête N du Tuc du Pis Noir. Continuer vers le S par la sente (quelques pas exposés) qui disparaît à ce niveau. Remonter la rive gauche sous l&#8217;arête N du Tuc des Lias facilement jusqu&#8217;à 2100&#160;m. Poursuivre ensuite tout droit (terrain plus raide mais exposition faible) pour atteindre un replat sous le Tuc des Lias (mur en pierre) puis un collu 20&#160;m au SE du Tuc des Lias. Suivre l&#8217;arête vers le SE puis vers 2350&#160;m traverser vers le SW vers le p.2322m. Continuer vers le S (pentes d&#8217;herbes raides) et atteindre la crête frontière 50&#160;m à l&#8217;E du Pas de la Banque de Lauret (2459&#160;m). Suivre la crête facilement vers l&#8217;W (un passage plus exigu vers le p.2529m) jusqu&#8217;au Pic des Rouges (2644&#160;m). Suivre une sente dans le flanc gauche de la crête jusqu&#8217;au col du Mail. Continuer par la crête (qui est facile malgré l&#8217;apparence sévère depuis le Pic des Rouges). On rejoint la voie normale du Mt Rouch vers le p. 2688&#160;m. La suivre (par l&#8217;arête, cairns, quelques pas avec les mains) jusqu&#8217;au sommet (2868&#160;m).</p> <h2>Descente (voie normale)</h2> <p>Revenir sur ses pas jusqu&#8217;au p. 2688&#160;m et prendre plein N sur la croupe qui rejoint la crête qui vient du Pic du Laquet (nombreux cairns). Suivre cette arête jusque vers le p.2397m puis obliquer vers l&#8217;W pour descendre le raide vallon qui amène aux Clots de Dessus (cabane, 2020&#160;m). Poursuivre par une petite sente vers l&#8217;W et descendre ainsi rive gauche du Léziou. La sente est raide et souvent glissante, néanmoins les passages réellement exposés sont courts (50&#160;m avant le seul passage câblé). On rejoint une piste vers 1100&#160;m&#160;: la suivre vers le NE jusqu&#8217;au parking 970&#160;m, puis remonter par la route au parking des mines d&#8217;Anglade..</p>

Mont Rouch depuis Pic des Rouges

L'arête depuis Pic des Rouges vers Pic des Montareing

depuis le Pas de la Banque de Lauret, vue vers le Pic des Rouges (2644m) et le Mont Rouch (dans le nuage)

Arête E du Mont Rouch

Anglade >> arête E >> versant N

<h2>Ski de randonnée</h2> <h3>Alpes</h3> <h4>Mont Blanc</h4> <p>Mont Blanc</p> <h4>Écrins</h4> <h4>Vanoise</h4> <h4>Vercors</h4> <p>Vercors</p> <h4>Chartreuse</h4> <p>La Chartreuse est un massif bien arrosé qui lui assure un bon enneigement malgré son altitude modeste (Chamechaude étant son point culminant (2082m). La première partie est généralement boisée alors que les sommets sont souvent défendus par de grandes barres rocheuses qui donne a ce massif un caractère qui lui est propre.</p> <h3>Pyrénées</h3> <h2>Alpinisme</h2> <h3>Alpes</h3> <h4>Chamonix - Mont Blanc</h4> <h4>Écrins</h4> <h4>Vanoise</h4> <h3>Pyrénées</h3> <h2>Escalade</h2> <h3>Verdon</h3> <h3>Hautes Alpes</h3> <ul> <li>Céuse</li> <li>Orpierre</li> </ul>

France

<p>Zone délimitée par la rivière Ariège puis de Vicdessos à l&#8217;E, la Noguera de Cardos au SE, la Noguera Pallaresa et la Garonne au S, la Garonne à l&#8217;W. Le massif contient le Couserans, la portion N du val d&#8217;Aran (y compris le massif de Moredo - Roca Blanca), une petite partie du Pallars.</p>