Mont-roig - pel barranc de Comamala

Pujada

Deixem el cotxe a la pista de Bonabé a l’altura del trencall de les Bordes de la Pina i creuem la Noguera Pallaresa. Remuntem els prats que hi ha entre la borda de baix i dues bordes més que hi ha més amunt i a continuació agafem el camí que puja decidit pel bosc de bedolls, cada cop més dens. No arriba a dificultar el pas tret d’algun punt en què hi ha arbres tombats. Després el camí fa un flanqueig que va acostant-nos al barranc de Comamala.

Quan hi arribem el pendent se suavitza i el bosc s’esclarissa. Progressem deixant el torrent principal a la dreta, per terreny fàcil fins al final del pla, on cal decantar-se a l’esquerra per un torrent força encaixat però que es pot superar sense massa problemes per les curtes pales que hi ha al marge esquerre (orogràfic).

Al capdamunt d’aquest primer tram la vall s’obre i el pas es fa menys obligat. Anem seguint sempre el relleu més favorable i fem una mica de giragonsa primer a l’esquerra i després a la dreta per superar un petit cingle, al darrera del qual hi trobem un estany minúscul.

A continuació cal girar a l’esquerra cap a una pala ampla i dreta que aparentment no té sortida perquè està coronada pels espadats del pic de Tartera (la punta on hi ha el vèrtex geodèsic), al sud del Mont-Roig.

Busquem els passos menys exposats fins que arribem a una zona de menor pendent on segurament hi deu haver algun estanyol, que voregem pel costat est, fins a situar-nos sota la bretxa que ens permetrà un accés fàcil cap a la vall del Nyiri. Un cop dalt de la bretxa, continuem per una canal curta i poc pendent que va cap a l’esquerra. Des de dalt de la canal haurem de perdre una mica d’alçada i flanquejar fins a la pala que dóna accés a una canal que queda encaixada al fons d’una coma, al SE del pic de Tartera.

Ens traiem els esquís al peu de la canal i la remuntem amb els grampons perquè a la part de dalt el pendent passa dels 40º. Un cop sortim de la canal, ens trobem un pendent suau que creuarem en direcció al nord, fins que la carena esdevé una aresta esmolada però sense massa dificultat. Deixem els esquís abans d’entrar-hi. L’aresta es supera pel fil, tret d’un punt en què una osca d’uns 4 o 5 m obliga a perdre alçada i a fer un flanqueig per la base d’una petita barrera rocosa per la cara E.

Baixada

Fem la baixada pel mateix camí.