### Aproxiamcio
Des-de Douch per el altiplá. Seguir el sender marcat fins al coll de l'Airole. agafar un petit sender a la esquerra (marques de triangles taronjes) que remunta un tram desguarnit en direcció de la Jasse de l'Ermite. Des-de llavors, agafar la pista en direcció del SSW que baixa lo dalt del vall de Rieutord i deixar-ho a la esquerra per un petit sender (marques de triangles taronjes) que travessan en lleugera baixada per arribar a prop del coll de "Ravin des Hêtres". pujar una mica cap al Roc de Caroux per arribar a dalt de la marxa de la Vire Guy Pistre (marques blaves). agafar-ho a la dreta després deixar-ho aviat per arribar a la esquerra a la bretxa entre la espatlla de Rieutord i el Roc de Caroux i a dalt del corredor Éspatlla Godefroy (Grésouïre Grande). baixar en aquest corredor per arribar a una ample cornisa herbada que tanca horizontalment lo baixo de la cara. Seguir la cornisa final al nivell del gran diedre evident, adornat amb dues arbusts 30 m més amunt, que desplaça les plaques de abaixo de la cara.  
*es pot també pujar des-de les gorges d'Héric, per el Ravin des Charbonniers, després la pista de les agulles que deixem després del inici de la aresta SSW de la Godefroy, per remuntar el corredor Éspatlla-Godefroy.*

### Voie
| Lunghezza         | Descrizione |
| ----------------- | ----------- |
| L1,5b,30m,5p      | Pujar dins el diedre, en primer lloc fàcilment (3c). després del diedre se divide en due, agafar el de esquerra i pujar en el seu costat esquerro, més delicat (4b, 2 pitons), fins a asopegar baixo el desplom molt net que lo tanca. sortir per una petita travessia a la dreta (5b, 2 pitons bé oxidats) per arribar dins el diedre de dreta arribar al gros arbust (teix) a dalt. | 
| L2,3a,10m        | Seguir facilment dins el diedre -corredor per arribar a un ample cornisa herbada i muntar la reunió en la seva extremitat dreta. | 
| L3,3c,15m,1p     | Pujar verticalment en la paret de plaques inclinades a la dreta de la cornisa, després en diagonal a la dreta cap a una petita cornisa per arribar a la dreta un merlet bó en cornisas. | 
| L4,5a,25m,2p     | Pujar lleugerament a la esquerra per una fissura-diedre (1 pitó) per arribar a una gran escama extraplomada caracteristic (1 pitó al peu) que superem en dülfer després en "râteau de chèvre" (5a+, bé atlètic i expo). | 
| L5,5b+,15m,1p    | Des-de el cim de la escama, pujar lleugerament a la dreta i travessar a la dreta a la placa llisa (delicat i expost, dificil de protegir), passar la pantxa gris que sigue (1 pitó) i sortir vessant S de la aresta, poc inclinat. | 
| L6,3b,25m        | Sortir facilment per plaques inclinades, després de roques trencades, en el cim. | 
| L5',6b,40m       | *Variant directa* : de R4, seguir a la esquerra una fissura extraplomada (A0/5c o 6b, pitons) i sortir directament baixo el cim. | 

### Descens
Desgrimpar la molt facil aresta N i travessar cap al NNE per una pista poc marcada baixo el Roc de Caroux per arribar a prop del coll del "Ravin des Hêtres" i el itenrario de ida.

<h2>Aproxiamcio</h2> <p>Des-de Douch per el altiplá. Seguir el sender marcat fins al coll de l&#8217;Airole. agafar un petit sender a la esquerra (marques de triangles taronjes) que remunta un tram desguarnit en direcció de la Jasse de l&#8217;Ermite. Des-de llavors, agafar la pista en direcció del SSW que baixa lo dalt del vall de Rieutord i deixar-ho a la esquerra per un petit sender (marques de triangles taronjes) que travessan en lleugera baixada per arribar a prop del coll de &#8220;Ravin des Hêtres&#8221;. pujar una mica cap al Roc de Caroux per arribar a dalt de la marxa de la Vire Guy Pistre (marques blaves). agafar-ho a la dreta després deixar-ho aviat per arribar a la esquerra a la bretxa entre la espatlla de Rieutord i el Roc de Caroux i a dalt del corredor Éspatlla Godefroy (Grésouïre Grande). baixar en aquest corredor per arribar a una ample cornisa herbada que tanca horizontalment lo baixo de la cara. Seguir la cornisa final al nivell del gran diedre evident, adornat amb dues arbusts 30&#160;m més amunt, que desplaça les plaques de abaixo de la cara. <em>es pot també pujar des-de les gorges d&#8217;Héric, per el Ravin des Charbonniers, després la pista de les agulles que deixem després del inici de la aresta SSW de la Godefroy, per remuntar el corredor Éspatlla-Godefroy.</em></p> <h2>Voie</h2> <p>L#1 | 5b | 30&#160;m | <abbr title="5 pitons">5p</abbr> | Pujar dins el diedre, en primer lloc fácilment (3c). després del diedre se divide en due, agafar el de esquerra i pujar en el seu costat esquerro, més delicat (4b, 2 pitons), fins a asopegar baixo el desplom molt net que lo tanca. sortir per una petita travessia a la dreta (5b, 2 pitons bé oxidats) per arribar dins el diedre de dreta arribar al gros arbust (teix) a dalt. | R1, arbre, 1 p. L#2 | 3a | 10&#160;m | |Seguir facilment dins el diedre -corredor per arribar a un ample cornisa herbada i muntar la reunió en la seva extremitat dreta. | R2, 3 parabolts&#160;! L#3 | 3c | 15&#160;m | 1p | Pujar verticalment en la paret de plaques inclinadas a la dreta de la cornisa, després en diagonal a la dreta cap a una petita cornisa per arribar a la dreta un merlet bó en cornisas. |R3, per muntar, merlet (el mateix que la aresta SW) (reunió possible menys a la dreta per no tan comod). L#4 | 5a | 25&#160;m | 2p | Pujar lleugerament a la esquerra per una fissura-diedre (1 pitó) per arribar a una gran escama extraplomada caracteristic (1 pitó al peu) que superem en dülfer després en &#8220;râteau de chèvre&#8221; (5a+, bé atlétic i expo). | R4&#160;en el cim de la escama (per muntar). L#5 | 5b+ | 15&#160;m | 1p | Des-de el cim de la escama, pujar lleugerament a la dreta i travessar a la dreta a la placa llisa (delicat i expost, dificil de protegir), passar la pantxa gris que sigue (1 pitó) i sortir vessant S de la aresta, poc inclinat. | R5, 3 p. L#6 | 3b | 25&#160;m | | Sortir facilment per plaques inclinadas, després de roques trencadas, en el cim. L#5&#8217; | 6b | 40&#160;m | | <em>Variant directa</em>&#160;: de R4, seguir a la esquerra una fissura extraplomada (A0/5c o 6b, pitons) i sortir directament baixo el cim.</p> <h2>Descens</h2> <p>Desgrimpar la molt facil aresta N i travessar cap al NNE per una pista poc marcada baixo el Roc de Caroux per arribar a prop del coll del &#8220;Ravin des Hêtres&#8221; i el itenrario de ida.</p>

Aiguille Godefroy : Face Ouest Classique

cara W classica

Camptocamp

camptocamp

<p>La más alta de las tres agujas del Rieutord (excepto le Roc de Caroux y su espalda Oeste), con una altitud de 1006m en los mapas del &#8220;Caroux&#8221; 1/20000 y 1/10000 de David Mazet, y 987m sobre Géoportail. domina de unso10 metros la pequeña depresion de su arista Norte subhorizontal, que la separa del Roc de Caroux. Su pequeña cara Este, mal individualizada, se pierde en las pendientes de la orilla derecha del alto vallon du Rieutord, sus caras oeste y sobre todo Sur poeste presentan murallas más impresionates. Primera ascension en 1919, par la vía normal cara este por le colonel Godefroy, minetras su trabajos de cartografía.</p>

Caroux - Aiguille Godefroy

## Escalada
### Aproximació
Des-de el parking de Gorges d'Héric, agafar la carretera que sigue aquestas fins al tercer pont. Just abans de travessar-ho, localtizar el sender de Charbonniers que sort a la esquerra (escalar un petit esllivissament, cartell). En primer lloc poc marcat, el sender bé fitat que arriba al bosc. Seguir-ho fins a la desembocadura del Ravin des Charbonniers. Llavors és més interessant i menys merder de pujar l'Arête des Charbonniers. Si no, remuntar el barranc sobre la seva vora dreta. Un cop al peu de les Agulles, arribem a la pista de les Agulles (marques vermelles) que seguim alguna decena de metres a la esquerra abans de trobar damunt altres marques (triangles taronjes) que ens porta en una cornisa ascendent cap a la esquerra que permes arribar al peu de la aresta (arbres). El inici de la via està marcat per dos triangles taronjes i la xifra 2. Si estem davant de la xifra 3, és que hem seguit les marques de la via Maraval-Mazet. La aresta comença més a la esquerra, seguir la base de la paret fins a les altres marques.

### Via
#### 1<sup>er</sup> ressalt
| Longueur | Description |
| -------- | ----------- |
| L1,4+,50 m | Començar en primer lloc a la esquerra de la aresta en una petita part atlética (IV, 2 pitons), després arribar a la aresta a la dreta per el "pas tournant" (IV). *Si hem comnençat a dalt del xifre 3: arribar a un bosquet de arbres, seguir tot recte en la fissura, passa un molt petit "desplom" - 3 pitons, roca amb molsa.* seguir després en línies de fissures fàcils (III max) que portan cap al fil de la aresta per diedres fàcils jalonat de arbres. seguir-les fins a asopegar en una bona paret vertical. pujar la xemeneia que la trenca i en el seu cim pujar la paret cap a la dreta (IV, 2 pitons). Seguir després la cresta horizontal fins al peu del 2<sup>n</sup> ressalt. |
| L2,3,50 m | |
| L3,4,40 m | |
| L4,4+,40 m | |

#### 2<sup>n</sup> ressalt
| Longueur | Description |
| -------- | ----------- |
| L1,2,20 m | pujar dues diedrets a la esquerra del fil (III després IV), després travessar altre vegada cap a la esquerra (2 pitons), passar baix un corredor enarborat (per arribar a una bonica paret en el fil, IV) que porta a un tram horizontal de la aresta que arriba al peu del 3<sup>er</sup> ressalt. |
| L2,4+,30 m | |

##### Variant
Remuntar el corredor enarborat (més aviat però no tan bonic, II/III).

#### 3<sup>e</sup> ressalt
| Longueur | Description |
| -------- | ----------- |
| L1,5,30 m | Començar el 3<sup>er</sup> ressalt a dalt del fil de la aresta horizontal en el eix d'una xemeneia oberta visible més amunt. pujar recte 15 m després per un diedre i una fissura, arribar a una rampa que sort a la esquerra vessant W (conjunt de III+). Reunió amb un merlet al final de la cornisa (comú amb la via Azéma-Bouissou). |
| L2,5,40 m | Passar la part vertical de 3 m que domina en ascendència a la dreta (III aéria), i arribar més aviat a la dreta a una terrassa que travessem. passar el fil de la aresta de dreta, després remuntar tot recte per bons diedres (1 pito, III). Reunió baixo el cim (compte al fregament). |

##### Variant
Des-de el peu del ressalt, remuntar tot recte a dalt de la xemeneia d'inici, per diedres una mica herbada (IV+, V, 1 pitó dalt).

### Éscape
moltes cordades se perden en el ultim ressalt, la cruïlla amb la via Azéma-Bouissou (Classic de la cara W) es perdedora. En cas de problema (meteo, itinerari, horari ...), es pot, des del enllaç entre el 2<sup>n</sup> i el 3<sup>er</sup> ressalt, agafar el corredor enarborat a la dreta per escapar. Baixant-ho sobre un centenar de metres, asopeguem a dalt d'una barra rocosa, on cal travessar vora esquerra per arribar a un bretxa ple de gros blocs: és R1 de la Agulle Déplasse. Des-de llavors, cal desgrimpar (III) o fer un rápel dins el diedre tombat que porta al barranc de Charbonniers, i així remuntar al altiplà o baixar en el congost.

### Descens
Desgrimpar la motl fàcil aresta N i arribar a la Pista de l'Envers des Aiguilles que es veu abaixo vessant E (anar a lo més fàcil direcció NE). Un cop en la pista - bé marcada i fitada - baixar-la cap al S. porta al barranc de Charbonniers (bretxa entre la Viallat i la Déplasse). Des-de llavors es pot o baixar per aquest barranc (aviat però desconsellable amb temps humit), o seguir baixant la Pista de l'Envers des Aiguilles fins a la seva cruïlla amb la Piste des Aiguilles (marques vermelles) que agafem cap a la esquerra. Aquí també per un recorregut esportivo (moltes cadenes en les plaquess), ens porta al coll de Bartouyre on arribem al Sentier des Gardes. En compte, totes aquestes baixades son delicades de nit o mullades!

Bé expost al sol, es pot fer tot l'any, però anar en compte amb el vent.

<h2>Aproximació</h2> <p>Des-de el parking de Gorges d&#8217;Héric]], agafar la carretera que sigue aquestas fins al tercer pont. Just abans de travessar- ho, localtizar el sender de Charbonniers que sort a la esquerra a la dreta (escalar un petit esllivissament, cartell). en primer lloc poc marcat, el sender bé fitat que arriba al bosc. seguir ho fins a la desembocadura del Ravin des Charbonniers. llavors es més interessant i menys merder de pujar l&#8217;[[routes/57457|Arête des Charbonniers. Sino, remuntar el barranc sobre la seva vora dreta. un cop al peu de les Agulles, arribem a la pista de les Agulles (marques vermelles) que seguim alguna decena de metres a la esquerra abans de trobar damunt altre marques (triangles taronjes) que ens porta en una cornisa ascendente cap a la esquerra que permes arribar al peu de la aresta (arbres). el inici de la via esta marcat per dues triangles taronjes i la xifre 2. Si estem davant de la xifre 3, es que hem seguit les marques de la via Maraval-Mazet. La aresta comença més a la esquerra, seguir la base de la paret fins a les altres marques.</p> <h2>Via</h2> <h3>1<sup>er</sup> ressalt</h3> <p>L# |4+ | 50&#160;m | Començar en primer lloc a la esquerra de la aresta en una petita part atlética (IV, 2 pitons), després arribar a la aresta a la dreta per el &#8220;pas tournant&#8221; (IV). <em>Si hem comnençat a dalt del xifre 3&#160;: arribar a un bosquet de arbres, seguir tot recte en la fissura, passa un molt petit &#8220;desplom&#8221; - 3 pitons, roca amb molsa.</em> seguir després en linias de fissuras faciles (III max) que portan cap al fil de la aresta per diedres faciles jalonat de arbres. seguirles fins a asopegar en una bona paret vertical. pujar la xemeneia que la trenca i en el seu cim pujar la paret cap a la dreta (IV, 2 pitons). Seguir després la cresta horizontal fins al peu del 2<sup>n</sup> ressalt. L# |3| 50&#160;m| L# |4| 40&#160;m L# |4+| 40&#160;m</p> <h3>2<sup>n</sup> ressalt</h3> <p>pujar dues diedrets a la esquerra del fil (III despres IV), pues travessar altre vegade cap a la esquerra (2 pitons), passar baixo un corredor enarborat (per arribar a una bonica paret en el fil, IV) que porta a un tram horizontal de la aresta que arriba al peu del 3<sup>er</sup> ressalt.</p> <p>L# |2| 20&#160;m| L# |4+| 30&#160;m|</p> <h4>Variant</h4> <p>Remuntar el coredor enarborat (més aviat pero no tan bonic, II/III).</p> <h3>3<sup>e</sup> ressalt</h3> <p>L# |5| 30&#160;m| Començar el 3<sup>er</sup> ressalt a dalt del fil de la aresta horizontal en el eix de una xemeneia oberta visible més amunt. pujar recte 15&#160;m després per un diedre i una fissura, arribar a una rampa que sort a la esquerra vessant W (conjunt de III+). Reunió amb un merlet al final de la cornisa (comú amb la via Azéma-Bouissou). L# |5| 40&#160;m| Passar la part vertical de 3&#160;m que domina en ascendencia a la dreta (III aéria), i arribar més aviat a la dreta a una terrassa que travessem. passar el fil de la aresta de dreta, després remuntar tot recte per bons diedres (1 pito, III). Reunió baixo el cim (compte al fregament).</p> <h4>Variant</h4> <p>Des-de el peu del ressalt, remuntar tot recte a dalt de la xemeneia de inici, per diedres una mica herbada (IV+, V, 1 pitó damunt).</p> <h3>Éscape</h3> <p>moltes cordadas se perden en el ultim ressalt, la cruïlla amb la via Azéma-Bouissou (Classic de la cara W) es perdedora. En cas de problema (meteo, itinerari, horari &#8230;), es pot , des-de el enllaç entre el 2<sup>n</sup> i el 3<sup>er</sup> ressalt, agafar el corredor enarborat a la dreta per escapar. baixant ho sobre un centenar de metres, asopeguem a dalt de una barra rocosa, on cal travessar vora esquerra per arribar a un bretxa plé de gros blocs&#160;: es R1 de la Agulle Déplasse. Des-de lavors, cal desgrimpar (III) o fer un rápel dins el diedre tombat que porta al barranc de Charbonniers, i aixi remuntar al altiplá o baixar en el congost.</p> <h2>Descens</h2> <p>Desgrimpar la motl fácil aresta N i arribar a la Pista de l&#8217;Envers des Aiguilles que es veu abaixo vessant E (anar a lo més fácil direcció NE). Un cop en la pista - bé marcada i fitada - baixarla cap al S. porta al barranc de Charbonniers (bretxa entre la Viallat i la Déplasse). Des-de llavors es pot o baixar per aquest barranc (aviat pero desconsellable amb temps humid), o seguir baixant la Piste de l&#8217;Envers des Aiguilles fins a la seva cruïlla amb la Piste des Aiguilles (marques vermelles) que agafem cap a la esquerra. aqui també per un recorregut esportivo (moltes cadenes en les plaquess), ens porta al coll de Bartouyre on arribem al Sentier des Gardes. en compte, tots esas baixadas son delicadas de nit o mulladas&#160;!</p>

Aiguille Godefroy et Aiguille Déplasse, versant SW

aresta SW

## Aproximació

per el barranc] o laAresta de Charbonniers].

## Via

La via recorre la part dreta del primer ressalt SW de la agulle Godefroy, a dreta de la Via M2], el inici esta oriendat per una bague blava en un arbust. el últim llarg es sense dubte el mateix amb la via M2 o una variant de especie (rastres de pas).

| Longueur | Description |
| -------- | ----------- |
| L1,4c expo,45 m | En la placa, cap a la esquerra, molsa al fi , alhora cada cop menys proteccions, un spit en la reunió per completar. |
| L2,4c expo,25 m | Recte cap amunt, després apuntar un arbre baixo un sostre per muntar la reunió a dalt, una bague per muntar la reunió. |
| L3,5a,35 m | Travessar a la dreta baixo el sostre, després en el diedre a dalt, reunió amb arbre. |
| L4,2,20 m | Transició cap amunt del jardi. |
| L5,6a,32 m | Bonic, vorejar el sotre per la esquerra, molt abaixo, una petita rampa baixo una proa, que permes passar el angle per seguir en les fissures superficiales a dalt, 1 pito en la reunió. |
| L6,4c,20 m | Recte cap amunt després a la esquerra per arribar al peu del diedre. |
| L7,5c,35 m | Dins el diedre, 2 pitons, bonic, reunió amb arbre + merlet. |
| L8,4c,20 m | Sortir a lo més fácil, reunió amb arbre. |

## Descens

estem la gran cornisa mediana. Desde llavors, sortir per laAresta SW] classica de la Agulle Godefroy ; escape també possible en el barranc a la dreta en diversos rapels per equipar amb arbres, 2×60 m aconsellats.

Molsa i expost tot ique hi ha dues bonics llargs. el nom vé de diverses escaqueos del dia de la obertura.

<h2>Aproximació</h2> <p>per el barranc]] o la[[routes/57457|Aresta de Charbonniers.</p> <h2>Via</h2> <p>La via recorre la part dreta del primer ressalt SW de la agulle Godefroy, a dreta de la Via M2, el inici esta oriendat per una bague blava en un arbust. el últim llarg es sense dubte el mateix amb la via M2&#160;o una variant de especie (rastres de pas).</p> <p>L# | 4c expo| 45&#160;m | En la placa, cap a la esquerra, molsa al fi , alhora cada cop menys proteccions, un spit en la reunió per completar. L# | 4c expo| 25&#160;m | Recte cap amunt, després apuntar un arbre baixo un sostre per muntar la reunió a dalt, una bague per muntar la reunió. L# | 5a| 35&#160;m | Travessar a la dreta baixo el sostre, després en el diedre a dalt, reunió amb arbre. L# | 2 | 20&#160;m | Transició cap amunt del jardi. L# | 6a| 32&#160;m | Bonic, vorejar el sotre per la esquerra, molt abaixo, una petita rampa baixo una proa, que permes passar el angle per seguir en les fissures superficiales a dalt, 1 pito en la reunió. L# | 4c | 20&#160;m | Recte cap amunt després a la esquerra per arribar al peu del diedre. L# | 5c | 35&#160;m | Dins el diedre, 2 pitons, bonic, reunió amb arbre + merlet. L# | 4c | 20&#160;m | Sortir a lo més fácil, reunió amb arbre.</p> <h2>Descens</h2> <p>estem la gran cornisa mediana. Desde llavors, sortir per laAresta SW classica de la Agulle Godefroy&#160;; escape també possible en el barranc a la dreta en diversos rapels per equipar amb arbres, 2×60&#160;m aconsellats.</p>

tracé global de la voie

déni de gros sexe

## Aproximació

Des del parking de Gorges d'Héric, agafar la carretera que segueix cap al tercer pont. Just abans de travessar-ho, localitzar el sender de Charbonniers que surt a la dreta (bé fitat). Seguir-ho fins a la desembocadura del barranc de Charbonniers. Sembla més bonic pujar per l'aresta de Charbonniers, si no remuntar el barranc eponim, a la seva esquerra. Un cop al peu de les agulles, localitzar el desplom ocre a la cara (caldrà pujar-la per l'esquerra). Arribem a la pista de les Agulles que seguim a l'esquerra abans de trobar unes marques (triangles taronja) que permeten arribar al peu de l'agulla. Sortir cap a la dreta fins al inici de la via, marcat pel xifra 3 (per confirmar).

## Via

- Si estem davant del número 2 hem seguit les marques de l'Aresta SW: és possible sortir tot recte (IV, 3 pitons), després arribar al peu del desplom ocre característic per una travessia ascendent cap a la dreta (IV/IV+ molsa potencialment delicat de protegir segons la marxa).
- Si estem al inici clàssic, pujar cap al peu del desplom ocre característic.
- Al peu del desplom des d'una bona plataforma enarborada, arribar al diedre que el voreja per l'esquerra (reunió possible amb arbre o 2 pitons). Pujar-ho, llarg físic amb moltes pitons: 3 pitons permeten sortir en A0 (6a, 5C/A0).
- Arribar al peu del diedre seguint per un llarg fàcil però amb molsa (és aconsellable muntar la reunió al peu del diedre per limitar el fregament).
- Pujar el diedre (algun pitó), sortida fàcil però delicada per la molsa sobre les preses de peu i mà (V+ més aviat físic).
- Després arribar a una gran plataforma enarborada que ens porta a la Aresta SW.

## Descens

Desgrimpar la molt fàcil aresta N i arribar a la pista de l'Envers des Aiguilles que es veu a baix vessant E (agafar el més fàcil direcció NE). Un cop en la pista - bé marcat i fitat - baixar-la cap al S, porta al barranc de Charbonniers (bretxa entre la Viallat i la Déplasse). Des de llavors, es pot o baixar per aquest barranc (aviat però desaconsellable en temps humit), o seguir baixant la pista de l'Envers des Aiguilles fins a la seva cruïlla amb la pista vermella de les agulles, agafem cap a l'esquerra. Aquí també per un recorregut esportiu (moltes cadenes dins les plaques), ens porta al coll de Bartouyre on trobem el "sentier des Gardes".

- Via que sembla poc concorreguda perquè molta molsa, però amb pitons dins les dificultats que no semblen globalment tan mal (tampoc es pot fiar molt, vegeu el comentari en gavach de Circus).
- Compte amb les baixades, delicades de nit o amb temps humit.

<h2>Aproximacio</h2> <p>Des-de el parking de Gorges d&#8217;Héric, agafar la carretera que sigue cap al tercer pont. Just abans de travessar -ho, localitzar el sender de Charbonniers que sort a la dreta (bé fitat). seguir-ho fins a la desembocadura del barranc de Charbonniers. sembla més bonica pujar per la aresta de Charbonniers, sino remuntar el barranc eponim, a la seva esquerra. un cop al peu de les agulles, localitzar el desplom ocre en la cara (caldra pujarla per la esquerra). arribem a a la pista de les Agulles que seguim a la esquerra abans de trobar unes marques (trianglea taronjes) que permes arribar al peu de la agulle. sortir cap a la dreta fins al inici de la via, marcat per el xifre 3 (per comfirmar).</p> <h2>Via</h2> <ul> <li>Si estem davant del numero 2 hem seguit les marques de laAresta SW&#160;: es possible sortir tot recte (IV, 3 pitons), després arribar al peu del desplom ocre caracteristic per una travessia ascendente cap a la dreta (IV/IV+ molsa potencialment delicat de protegir segón la marxa).</li> <li>Si estem al inici classic, pujar cap al peu del desplom ocre caracteristic.</li> <li>Al peu del desplom des-de una bona plataforma enarborada, arribar al diedre que lo voreja per la esquerra (reunió possible amb arbre o 2 pitons). pujar-ho, llarg fisic amb moltes pitons&#160;: 3 pitons permeten sortir en A0 (6a, 5C/A0).</li> <li>arribar al peu del diedre seguint per un llarg fácil pero amb molsa (es aconsellable muntar la reunió al peu del diedre per limitar el fregament).</li> <li>pujar el diedre (algun pitó), sortida fácil pero delicada per la molsa sobre les presas de pie i ma (V+ més aviat fisic).</li> <li>després arribar a una gran plataforma enarborada que ens porta a la Aresta SW.</li> </ul> <h2>Descens</h2> <p>Desgrimpar la molt fácil aresta N i arribar a la pista de l&#8217;Envers des Aiguilles que es veu abaixo vessant E (agafar a lo més fácil direcció NE). Un cop en la pista - bé marcat i fitada - baixarla cap al S, porta al barranc de Charbonniers (bretxa entre la Viallat i la Déplasse). Des-de llavors, es pot o baixar per aquest barranc (aviat peró desaconsellable con temps humid), o seguir baixant la piste de l&#8217;Envers des Aiguillesfins en su cruïlla amb la pista vermella de les agulles se agafem cap a la esquerra. aqui també per un recorregut esportivo (moltes cadenes dins les plaques), ens porta al coll de Bartouyre on trobem el &#8220;sentier des Gardes&#8221;.</p>

via M2 (cara sw del primer ressalt)

<h2>Ski de randonnée</h2> <h3>Alpes</h3> <h4>Mont Blanc</h4> <p>Mont Blanc</p> <h4>Écrins</h4> <h4>Vanoise</h4> <h4>Vercors</h4> <p>Vercors</p> <h4>Chartreuse</h4> <p>La Chartreuse est un massif bien arrosé qui lui assure un bon enneigement malgré son altitude modeste (Chamechaude étant son point culminant (2082m). La première partie est généralement boisée alors que les sommets sont souvent défendus par de grandes barres rocheuses qui donne a ce massif un caractère qui lui est propre.</p> <h3>Pyrénées</h3> <h2>Alpinisme</h2> <h3>Alpes</h3> <h4>Chamonix - Mont Blanc</h4> <h4>Écrins</h4> <h4>Vanoise</h4> <h3>Pyrénées</h3> <h2>Escalade</h2> <h3>Verdon</h3> <h3>Hautes Alpes</h3> <ul> <li>Céuse</li> <li>Orpierre</li> </ul>

Caroux - Aiguille Godefroy

Routes

cara W classica

aresta SW

déni de gros sexe

via M2 (cara sw del primer ressalt)

Download the Whympr App to view this POI in 3D.