La pente parfaite taillée pour le ski&#160;! Sommet au panorama magnifique sur l&#8217;Aneto tout proche. On peut aussi descendre jusqu&#8217;au Plat de Llosa, puis boucler en remontant au col de Villibierna par les lacs du même nom.Si on ne skie pas les 100m sommitaux plus raides, la cotation descend à 2.3. Du parking du barrage de Llauset, prendre le GR11 qui longe le lac sur sa rive gauche. Au bout du lac, remonter à main droite le vallon orienté sud qui mène au lac de Bortonas. Continuer plein nord, puis sous le refuge du Cap de Llauset remonter les pentes Est à main gauche par le GR11 puis gagner le col de Vallibierna 2729m. Descendre versant W jusqu&#8217;à l&#8217;étang supérieur de Vallibierna (2480m). Remonter au collada de los Sarrios (2661m). Du col, rejoindre la base du pilier Sud du pic Russell soit en suivant la crête NE, soit en descendant quelques mètres pour longer les barres rocheuses du versant W. Par une traversée direction NW rejoindre les larges pentes Sud du pic des Tempêtes. Gagner le sommet par sa pente terminale plus raide (40-45°/100m).Descente&#160;: par le même itinéraire en repeautant pour remonter au col de Villibierna.

Pic des Tempêtes, face S depuis le refuge du Cap de Llauset

User

skitour

<h3>Història</h3> <ul> <li><a href="https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k65855123/f97.image">Primera ascensió</a>&#160;: 21 d&#8217;agost de 1877 - Célestin Passet, Henry <a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k1030157/f371.image">Russell</a>.</li> <li><a href="https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k97640168/f147.image">Primera pujada catalana</a>&#160;: 6 d&#8217;agost de 1902 - Ramir Busquets Codina (probablement amb les guies Manuel Mir i José Sayo).</li> <li><a href="https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9763651g/f241.image">Primera travessia Pic Russell, Breixa Russell, Pic Margalide, Pic de Tempestats</a>&#160;: 31 de juliol de 1912 - Germain Castagné, Jean Haurillon, <a href="https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k97640168/f127.image">Jean d&#8217;Ussel</a>.</li> </ul> <h3>Bibliografia</h3> <ul> <li>La Cresta de les Tempestats per Josep Maria Soler i Coll. <a href="https://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1921m9v31n320.pdf">Butlleti CEC, 1921, no320</a>, p.224-227, i <a href="https://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1921m10v31n321.pdf">Butlleti CEC, 1921, no321</a>, p.239-251&#160;: monografia topogràfica i històrica de la cresta Pic Russell - Pic de Tempestats - Aneto, i relat de pujades a l&#8217;agost de 1918.</li> </ul>

Pic de Tempestats

Camptocamp

camptocamp

Du Refuge de Coronas (1970&#160;m), remonter la vallée jusqu&#8217;au Pla de Llosas (2200&#160;m). Continuer plein S jusqu&#8217;à l&#8217;Ibon de Llosas. La grande barre rocheuse se contourne par la droite , soit directement au-dessus de l&#8217;Ibonet de Llosas, soit plus loin vers l&#8217;E. On prend alors pied (2700&#160;m) sur la grande pente remontant quasiment jusqu&#8217;au sommet. Laisser les skis à 50&#160;m du sommet et finir dans des rochers faciles.

Face S (depuis le ref. de Coronas)

La cresta de Salenques és un dels itineraris de roca més cèlebres i atractius dels Pirineus, i permet accedir al punt més alt de la serralada per una via aèria i espectacular, de més de 2km de longitud!!!

### Pujada

Des de l'aparcament del pla de la Besurta (1900 m) pugem pel camí que duu al forau d'Aigualluts, i seguim fins a l'estany de Barrancs. Des d'aquí, encarem la forta pujada fins al coll de Salenques (2810m), punt d'inici de la cresta (3-4 h).

Seguim l'aresta que de moment és força fàcil fins a la primera agulla, que es puja per la seva cara N, aprofitant les moltes fissures (IV, 40m). Se segueix després la cresta creuant pel N una 2a agulla que ens deixa a la roca anomenada "l'Ocell de Paper", situada a una bretxa abans de la 3a agulla (V, 3m, pitons).

Se segueix amb una quarta agulla que s'escala directament per un tram vertical i aeri (IV, 25m fins a una plataforma (reunió amb pitons). En aquest punt, es pot optar per seguir escalant la torre directament (IV+, 25m) per un pas molt atlètic protegit amb pitons, o bé flanquejar per la cara S en un pas aeri i delicat amb bones preses per als peus però poques per a les mans. Després d'uns 15m de flanqueig, es puja la torre amb facilitat, seguint una fissura fàcil (IV).

A partir d'aquí, sense cap dificultat remarcable, es segueix la cresta sempre pel costat S fins al cim del Margalida, per un sistema de vires fàcils i alguns passos al final una mica més atlètics, però curts (3241m). Des d'aquí seguim fins el pic de Tempestats (3290m) per una aresta curta i fàcil (III). 4-5h des del coll de Salenques.

Seguim cap a la bretxa del Tempestats per una aresta de roca descomposta (III) i després remuntem per un sistema de plaques a la dreta (IV) que ens deixa a dalt de l'espatlla d'Aneto. Des d'aquí s'arriba al cim per terreny fàcil (3404m). 3-4h des del pic de Tempestats.

### Baixada

Des de l'Aneto seguim al N per passar el pas de Mahoma, aeri però fàcil i guanyem la glacera de l'Aneto (o el que en queda).

Baixem directament en direcció NE i enllacem amb l'itinerari de pujada.

Des del pic de Tempestats, baixem cap al SW per anar a buscar els estanys de Llosars i des d'aquí seguim el camí traçat fins al fons de la vall de Vallhiverna i d'aquí al refugi de Pescadors. A l'estiu, en aquest punt es pot agafar un autobús que ens baixa a Senarta i/o a Benasc. Fora de temporada no hi ha més remei que fer tota la pista a peu o saltar a l'altre vessant per Corones.

L'itinerari és molt llarg (més de 2km de cresta) i arriba un punt en què les escapatòries són molt difícils. Tanmateix, hi ha diversos punts on és possibles fer un bon bivac (opció especialment interessant si es vol seguir fins a l'Aneto):

- Coll de Salenques.
- Pic de Tempestats.
- Cim de l'Aneto.

Val la pena pensar-se bé com gestionar l'aproximació (autobús, cotxe, bivac) per destinar el màxim d'hores a la cresta.

El refugi de la Renclusa, a la via normal de l'Aneto, no és de gaire ajuda perquè a la pujada queda apartat i a la baixada ja ens queda molt a prop del fons de vall. Tot i així, és bona opció per seguir fent activitat l'endemà.

<h2>Pujada</h2> Des de l&#8217;aparcament del pla de la Besurta (1900&#160;m) pugem pel camí que duu al forau d&#8217;Aigualluts, i seguim fins a l&#8217;estany de Barrancs. Des d&#8217;aquí, encarem la forta pujada fins al coll de Salenques (2810m), punt d&#8217;inici de la cresta (3-4 h). Seguim l&#8217;aresta que de moment és força fàcil fins a la primera agulla, que es puja per la seva cara N, aprofitant les moltes fissures (IV, 40m). Se segueix després la cresta creuant pel N una 2a agulla que ens deixa a la roca anomenada &#8220;l&#8217;Ocell de Paper&#8221;, situada a una bretxa abans de la 3a agulla (V, 3m, pitons). Se segueix amb una quarta agulla que s&#8217;escala directament per un tram vertical i aeri (IV, 25m fins a una plataforma (reunió amb pitons). En aquest punt, es pot optar per seguir escalant la torre directament (IV+, 25m) per un pas molt atlètic protegit amb pitons, o bé flanquejar per la cara S en un pas aeri i delicat amb bones preses per als peus però poques per a les mans. Després d&#8217;uns 15m de flanqueig, es puja la torre amb facilitat, seguint una fissura fàcil (IV). A partir d&#8217;aquí, sense cap dificultat remarcable, es segueix la cresta sempre pel costat S fins al cim del Margalida, per un sistema de vires fàcils i alguns passos al final una mica més atlètics, però curts (3241m). Des d&#8217;aquí seguim fins el pic de Tempestats (3290m) per una aresta curta i fàcil (III). 4-5h des del coll de Salenques. Seguim cap a la bretxa del Tempestats per una aresta de roca descomposta (III) i després remuntem per un sistema de plaques a la dreta (IV) que ens deixa a dalt de l&#8217;espatlla d&#8217;Aneto. Des d&#8217;aquí s&#8217;arriba al cim per terreny fàcil (3404m). 3-4h des del pic de Tempestats. <h2>Baixada</h2> Des de l&#8217;Aneto seguim al N per passar el pas de Mahoma, aeri però fàcil i guanyem la glacera de l&#8217;Aneto (o el que en queda). Baixem directament en direcció NE i enllacem amb l&#8217;itinerari de pujada. Des del pic de Tempestats, baixem cap al SW per anar a buscar els estanys de Llosars i des d&#8217;aquí seguim el camí traçat fins al fons de la vall de Vallhiverna i d&#8217;aquí al refugi de Pescadors. A l&#8217;estiu, en aquest punt es pot agafar un autobús que ens baixa a Senarta i/o a Benasc. Fora de temporada no hi ha més remei que fer tota la pista a peu o saltar a l&#8217;altre vessant per Corones.

Arête de Salenques, crête Russell - Margalida - Tempesta depuis pic de Salenques

approche sous l'arête des Salenques

Début de l'escalade - Salenques

Le pas de IV

La crête des Salenques

Cresta de Salenques - Tempestades

¡La cumbre del Pirineo! Primera ascension el 20 de julio 1842 por Albert de Franqueville, Platon de Tchihatcheff, Pierre Sanio, Pierre Redonnet, Jean Sors y Bernard Arrazau.

Aneto

Du refuge de Cap de Llauset, monter au col de Vallibierna (2732&#160;m). Descendre vers l&#8217;Ibon Alto de Vallibierna en restant au plus haut. Là il faudra mettre les skis sur le sac et les crampons aux pieds et monter à la Bretxa de Soler i Coll (2663&#160;m). Arrivé à ce col (parce que c&#8217;est un col!), en profiter pour regarder l&#8217;itinéraire de descente direct vers l&#8217;Ibon Pequeño de Llosas. Garder les crampons et s&#8217;avancer sur l&#8217;arête/croupe (NE) jusqu&#8217;à être à niveau avec le haut du vallon et pouvoir mettre les peaux. Monter en ascendance N vers le pic des Tempêtes. Suivant la neige, le sommet peut se faire en skis ou alors les laisser dans des rochers un peu en contrebas. Descente: - soit direct vers l&#8217;Ibon Pequeño de Llosas (suivant ce que l&#8217;on aura vu au &#8220;col&#8221;) - soit s&#8217;inspirer de l&#8217;itinéraire de montée Dans tous les cas (sauf si on se &#8220;faufile&#8221; sur l&#8217;arête), il faudra remettre les peaux pour monter à la Bretxa de Soler i Coll. De là, descendre vers l&#8217;Ibon Alto. Re-peautage et&#160;: - soit repasser au col de Vallibierna. - soit serrer à droite (S) afin d&#8217;atteindre un col vaguement définit (pt 2726 Alpina 2016/2017), puis descendre en passant au-dessus de l&#8217;Estany Xelat et retrouver l&#8217;itinéraire du départ (ça fait une petite boucle).

Pic des Tempêtes - Face S (depuis le ref. de Cap de Llauset)

Portail d&#8217;entrée pour toutes les activités présente sur C2C en Espagne. N&#8217;hésitez par à créer un article présentant de façon globale l&#8217;activité dans ce pays&#8230; en se mettant dans la tête d&#8217;une personne désirant découvrir le pays (ou une partie) par ce biais. <ul> <li>Le ski de randonnée en Espagne</li> <li>L&#8217;alpinisme en Espagne</li> <li>Escalade en Espagne</li> <li>Cascade de Glace en Espagne</li> <li>La randonnée pédestre en Espagne</li> </ul>

Spain

Zone délimitée par la Garonne à l&#8217;E, la Noguera Ribagorçana au SE, la N-260 au S, le rio Cinca et la Neste d&#8217;Aure à l&#8217;W. Contient les massifs du Luchonnais et du fond d&#8217;Aure, Posets, Cotiella, Maladeta et Aigüestortes.

Pic de Tempestats

Història

Bibliografia

Routes

Pic des Tempêtes, face S depuis le refuge du Cap de Llauset

Face S (depuis le ref. de Coronas)

Cresta de Salenques - Tempestades

Pic des Tempêtes - Face S (depuis le ref. de Cap de Llauset)

Download the Whympr App to view this POI in 3D.