## Acceso

Seguir la orilla izquierda del lago de Soulcem, cruzar el ríachuelo de Riufret, y empezar la subida vertical orilla izquierda del ríachuelo (pendientes herbosas muy verticales fuera del sendero, aquel mismo recto en la pendiente). El sendero deja sitio a una senda que seguir con cuidado. Alguna baliza roja e hitos con los sitios estratégicos. Un primer paso rocoso lleva a una pendiente grande. Tira a la izquierda cruzando varios ríachuelos secundarios. Hacia la cota 2200 m, la senda oblicua francamente en el barranco que bordea en recorrido extraplomado que pide mucha atención. Llegamos al embudo del Etang du Riufret. Bordear el lago orilla derecha; algún paso rocoso al nivel del agua (ningún peligro) llevan a un rellano. El valle de Riufret se compone entonces de varios resaltes. Cogemos el primero orilla derecha (a la izquierda de una gran cascada). Los hitos vuelven otra vez. Atravesar el ríachuelo, el resalte siguiente se coge orilla izquierda. El siguiente también orilla izquierda. Trepada en una placa húmeda. Atravesar hacia la izquierda en salida. Hacia la cota 2650 m, estamos en el circo superior. Dejar el valle principal a la derecha, y subir recto en la pendiente a por la punta Gabarró (S). Atravesar luego hacia la izquierda (algún hito) para llegar al embudo del lago de Canalbona (2741 m). Contornearlo por el E quedando una decena de metros más arriba. Subir hasta el collado Franc de Riufret (2919 m) siguiendo más bien orilla izquierda.

## Vía

### Subida a la Punta Gabarró

En el collado, girar a la derecha y llegar fácilmente a la Ronda de Canalbona (3004 m). Bajar hasta una brecha. Varias alternativas pues. Seguir al NW la cresta vertical pero fácil hasta la punta Gabarró (3113 m). O atravesar en ascendencia hacia la izquierda, podemos llegar a la punta Gabarró por un corredor. Siguiendo la travesía llegamos al collado entre la punta Gabarró y la Pica de Estats.

### Arista terminal de la Pica de Estats

Seguir la arista fácil al inicio. Sorteamos un primer paso rocoso rojo por la izquierda (fisura que llega a una plataforma, hito). Llegar a la arista principal. El segundo resalte se contornea por la derecha, por una serie de escalones. El último resalte es el más delicado. Sortearlo por la izquierda hasta una "brecha". Seguir luego la arista constituida por grandes laminas rocosas. El conjunto es de II. Seguir la arista que se hace más ancha y fácil.

## Descenso

Por la Canal de Riufret.

<h2>Acceso</h2> <p>Seguir la orilla izquierda del lago de Soulcem, cruzar el ríachuelo de Riufret, y empezar la subida vertical orilla izquierda del ríachuelo (pendientes herbosas muy verticales fuera del sendero, aquel mismo recto en la pendiente). el sendero deja sitio a una senda que seguir con cuidado. alguna baliza roja e hitos con los sitios estratégicos. Un primer paso rocoso lleva a una pendiente grande. tira a la izquierda cruzando varios ríachuelos segundarios. hacia la cota 2200&#160;m, la senda oblicua francamente en el barranco que bordea en recorrido exptraplomado que pide mucha atencion. llegamos al embudo del Etang du Riufret. bordear el lago orilla derecha&#160;; algún paso rocoso al nivel del agua (ningún peligro) llevan a un rellano. el valle de Riufret se compone entonces de varios resaltes. cogemos el primero orilla derecha (a la izquierda de una grande cáscada). Los hitos vuelven otra vez. atravesar el ríachuelo, el resalte siguiente se coge orilla izquierda. el siguiente tambien orila izquierda. trepada en una placa húmeda. atravesar hacia la izquierda en salida. hacia la cota 2650&#160;m, estamos en el circo superior. dejar el valle principal a la derecha, y subir recto en la pendiente a por la punta Gabarró (S). atravesar luego hacia la izquierda (algún hito) para llegar al embudo del lago de Canalbona (2741&#160;m). contornearlo por el E quedando una decena de metros más arriba. subir hasta el collado Franc de Riufret (2919&#160;m) siguiendo más bien orilla izquierda.</p> <h2>Vía</h2> <h3>Subida a la Punta Gabarró</h3> <p>en el collado, girar a la derecha y llegar fácilmente a la Ronda de Canalbona (3004&#160;m). bajar hasta una brecha. varias alternatives pues. Seguir al NW la cresta vertical pero fácil hasta la punta Gabarró (3113&#160;m). O atravesar en ascendencia hacia la izquierda, podemos llegar a la punta Gabarró por un corredor. siguiendo la travesía llegamos al collado entre la punta Gabarró y la Pica de Estats.</p> <h3>Arista terminal de la Pica de Estats.</h3> <p>Seguir la arista fácil al inicio. sorteamos Un primer paso rocoso rojo por la izquierda (fisura que llega a una plataforma, hito). llegar a la arista principal. el segundo resalte se contornea por la derecha, por una serie de escalones). el último resalte es el más delicado. sortearlo por la izquierda hasta una &#8220;brecha&#8221;. Seguir luego la arista constituida por grandes laminas rocosas. el conjunto es de II. Seguir la arista que se hace más ancha y fácil.</p> <h2>Descenso</h2> <p>Por la Canal de Riufret.</p>

Estats depuis Gabarro

cresta SE (punta gabarro)

Camptocamp

camptocamp

<h2>Panorama</h2> <p><a href="https://tour.klapty.com/zYf02IFKNz/?deeplinking=true&amp;startscene=0&amp;startactions=lookat(-40.44,42.5,90,0,0);">Vue du pic Montcalm</a> par FabTreks</p>

Pica d'Estats

## Aproximació

Cal arribar al port de Sotllo (2874m), des del refugi de Vallferrera, des del refugi de Pinet (un cop al coll de la Cometa, baixem cap a l'W i remuntem posteriorment la pala al N del port de Sotllo), o bé des del pic de Sotllo.

## Pujada

Una vegada arribe al Port de Sotllo, sigui des dels Estanys d'Estats o des del refugi de Broate, prenem l'aresta W de la Pica seguint les fites que trobem de tant en tant, sempre propers al fil però esquivant les dificultats per la banda N. Un parell de xemeneies representen les màximes dificultats. Més tard arribem a un collet amb un petit cim a l'esquerra. Ens dirigim a la dreta cercant el fil de l'aresta fins una bretxa. Després prenem un corredor (fang o neu segons les condicions) que corre paral·lel a l'aresta i que ens porta prop del Pic Verdaguer, que guanyem sense dificultats. Del Pic Verdaguer baixem ràpidament al coll que ens separa de la Pica i d'allà per un sender vessant N guanyem la Pica d'Estats sense dificultat major.

### Variant

És més elegant, i tot just una mica més difícil de seguir pràcticament el fil de la cresta, sorprenentment amb bona roca (cal no refiar-se'n del tot). Hi ha passos bonics de II / IIIa, en particular sota la punta Verdaguer. Múltiples possibilitats.

Des del port seguim fites que ens condueixen al llarg de la cresta, cercant les mínimes dificultats, això sí, amb algun pas una mica exposat. En algun punt pot no ser del tot evident, però s'acaba retornant al camí sense grans problemes. Hi ha passos de grimpada arreu, el més difícil dels quals dins d'un diedre sense exposició (II+). Abans de sortir a la pala N del pic de Verdaguer, flanquegem la capçalera d'una canal. Remuntem el pic de Verdaguer i ja sense dificultats, resseguim la carena fins a la Pica.

## Baixada

Pel camí normal de la cara N.

<h2>Aproximació</h2> <p>Cal arribar al port de Sotllo (2874m), des del refugi de Vallferrera]], [[routes/49061|des del refugi de Pinet]] (un cop al coll de la Cometa, baixem cap a l&#8217;W i remuntem posteriorment la pala al N del port de Sotllo), o bé des del [[waypoints/224493|pic de Sotllo.</p> <h2>Pujada</h2> <p>Una vegada arribe al Port de Sotllo, sigui des dels Estanys d&#8217;Estats o des del refugi de Broate, prenem l&#8217;aresta W de la Pica seguint les fites que trobem de tant en tant, sempre propers al fil però esquivant les dificultats per la banda N. Un parell de xemeneies representen les màximes dificultats. Més tard arribem a un collet amb un petit cim a l&#8217;esquerra. Ens dirigim a la dreta cercant el fil de l&#8217;aresta fins una bretxa. Després prenem un corredor (fang o neu segons les condicions) que corre paral.lel a l&#8217;aresta i que ens porta prop del Pic Verdaguer, que guanyem sense dificultats. Del Pic Verdaguer baixem ràpidament al coll que ens separa de la Pica i d&#8217;allà per un sender vessant N guanyem la Pica d&#8217;Estats sense dificultat major.</p> <h3>Variant</h3> <p>És més elegant, i tot just una mica més difícil de seguir pràcticament el fil de la cresta, sorprenentment amb bona roca (cal no refiar-se&#8217;n del tot). Hi ha passos bonics de II / IIIa, en particular sota la punta Verdaguer. Múltiples possibilitats.</p> <p>Des del port seguim fites que ens condueixen al llarg de la cresta, cercant les mínimes dificultats, això sí, amb algun pas una mica exposat. En algun punt pot no ser del tot evident, però s&#8217;acaba retornant al camí sense grans problemes. Hi ha passos de grimpada arreu, el més difícil dels quals dins d&#8217;un diedre sense exposició (II+). Abans de sortir a la pala N del pic de Verdaguer, flanquegem la capçalera d&#8217;una canal. Remuntem el pic de Verdaguer i ja sense dificultats, resseguim la carena fins a la Pica.</p> <h2>Baixada</h2> <p>Pel camí normal de la cara N.</p>

Montcalm, Estats depuis pic de Sotllo

La cresta des del port de Sotllo

Cresta W

<p>Itinerari molt variat i força directe per atènyer el cim més alt de Catalunya</p> <h2>Pujada</h2> <p>Seguim la pista del pla de Boet fins al trencall del pont de la Molinassa (o del refugi de Vallferrera). Passem pel costat del refugi i seguim remuntant per l&#8217;evident i ample camí normal de la pica fins cap allà als 2070m, on aquest camí inicia el llarg flanqueig per la cara SW del serrat d&#8217;Areste. El deixem en aquest punt i agafem un corriol menys marcat que va mantenint alçada en direcció NE. Passat un pletiu, iniciem de nou la pujada en una llarga diagonal (fites visibles sense neu), que ens porten a un replà d&#8217;on el camí baixa una mica per creuar el barranc.Aleshores seguim el barranc pel seu marge orogràfic esquerre fins just a sota de l&#8217;estany d&#8217;Areste, moment en què pot resultar més còmode circular per l&#8217;altre marge, que fa menys pendent.</p> <p>Creuem l&#8217;estany d&#8217;Areste i, de les dues valletes que fa, seguim per la més occidental en direcció al fons del circ. En acostar-nos a la base de les parets del pic de Canalbona, se&#8217;ns obre una ampla pala a l&#8217;esquerra que remuntem. En arribar al collet, seguim pujant per la cara S d&#8217;una carena. La saltem i iniciem un llarg flanqueig (pot ser més còmode a peu si la neu és dura), que ens portarà al circ W del pic de Canalbona. En sortim en direcció N per guanyar la carena fronterera, que anirem seguint de més o menys a prop en direcció al pic Rodó de Canalbona, el primer 3000 per aquest costat dels Pirineus. Continuem cap al pic de Gabarró, on caldrà descalçar-se els esquís per superar el tram de cresta que ens separa de la pica d&#8217;Estats (un parell de passos de II+ que es compliquen una mica amb els esquís a l&#8217;esquena).</p> <h2>Baixada</h2> <p>Pel mateix recorregut (primer tram de carenes poc esquiable), per la via normal de la vall d&#8217;Estats] o bé per la part alta de Riufred i port de Canalbona].</p>

Pica d'Estats - per la vall d'Areste

User

<p>Itinerari molt esquiable i força directe des de la vall Ferrera al sostre de Catalunya</p> <h2>Pujada</h2> <p>Seguim la pista del pla de Boet fins al trencall del pont de la Molinassa (o del refugi de Vallferrera). Passem pel costat del refugi i seguim remuntant per l&#8217;evident i ample camí normal de la pica fins cap allà als 2070m, on aquest camí inicia el llarg flanqueig per la cara SW del serrat d&#8217;Areste. El deixem en aquest punt i agafem un corriol menys marcat que va mantenint alçada en direcció NE. Passat un pletiu, iniciem de nou la pujada en una llarga diagonal (fites visibles sense neu), que ens porten a un replà d&#8217;on el camí baixa una mica per creuar el barranc.Aleshores seguim el barranc pel seu marge orogràfic esquerre fins just a sota de l&#8217;estany d&#8217;Areste, moment en què pot resultar més còmode circular per l&#8217;altre marge, que fa menys pendent.</p> <p>Creuem l&#8217;estany d&#8217;Areste i, de les dues valletes que fa, seguim per la més occidental en direcció al fons del circ. En acostar-nos al cim, ens decantem a la dreta per pujar les pales de sota del port de Canalbona. Cal fer una mica de ziga-zaga per esquivar els punts més drets. Un cop al port, saltem per la cara N (35º a la sortida en 15m de desnivell), travessem els estanhs de Riufred i ràpidament guanyem la comba de Riufred, que remuntem en direcció al coll de Riufred (la vall que puja per sota de la punta Gabarró i de la pròpia Pica té la sortida massa dreta per pujar-la amb esquís, caldria acabar-la a peu). Un cop al coll de Riufred, seguim la fàcil pala NE de la pica fins al coll entre aquest cim i el Verdaguer. Traiem esquís i fem el cim.</p> <h2>Tornada</h2> <p>Pel mateix recorregut, o bé pel camí normal de la vall d&#8217;Estats].</p>

Pica d'Estats - pel port de Canalbona i Riufred

<p><strong>Pujada al refugi</strong></p> <p>Sortim de l&#8217;aparcament de la cascada de l&#8217;Artiga (després de la central elèctrica). Seguim el sender que discorre pel marge esquerre fins a la passarel·la (1203&#160;m) que ens permetrà continuar pel marge oposat. A 1230&#160;m girem cap al S pel bosc (cartell indicatiu del refugi). Dins del bosc cal seguir les marques grogues pintades als troncs dels arbres. Sortim del bosc cap als 1600&#160;m i llavors seguim per la vall tot deixant un orri a mà esquerra. Pugem cap al S i després cap al SO fins a arribar al ressalt final previ al refugi, una mica dret. Refugi (2240&#160;m).</p> <p><strong>Pujada al cim</strong></p> <p>L&#8217;endemà, des del refugi de Pinet, sortim cap a l&#8217;esquerra de l&#8217;estany i després remuntem la vall per continuar per un flanqueig a mitja alçada, per sobre d&#8217;uns barres de roca, seguint el camí de l&#8217;estiu cap al S. Alternativament, es pot sortir per la dreta de l&#8217;estany per anar a buscar un cable que permet baixar al fons del barranc i evitar el flanqueig (recomanable amb neus dures, en què el flanqueig pot ser una mica delicat). Quan ens acostem a l&#8217;estany d&#8217;Estats, el camí gira a l&#8217;E seguint el marge dret del torrent que baixa de l&#8217;estany de Montcalm. A l&#8217;hivern és millor arribar fins a l&#8217;estany i pujar per una canal estreta que permet guanyar l&#8217;estany de Montcalm. Des de l&#8217;estany de Montcalm (2557&#160;m) pugem una successió de petites valls cap al S fins a un coll de cota 2900&#160;m. Des d&#8217;aquest coll es pot: - pujar directament a la Pica d&#8217;Estats en direcció S. - pujar cap a l&#8217;E fins al coll de cota 2978&#160;m des d&#8217;on es pot arribar a la Pica seguint la carena NE (corriol) o el Montcalm per l&#8217;aresta W.</p> <p><strong>Baixada</strong></p> <p>Pel mateix itinerari.</p>

Pointe du Montcalm versant W

Pel refugi de Pinet

## Pujada

Voregem l'estany de Solcem pel S i anem a buscar el peu de la canal de Riufred. L'haurem de pujar amb grampons fins a l'estany de Riufred. A partir d'aquí, podem pujar amb esquís per la vall, que se suavitza molt fins que torna a redreçar-se als pendents finals del port de Riufred. D'allà, girem al S per fer el cim.

## Baixada

L'itinerari de baixada s'agafa des del coll que hi ha just a sota de la pala final d'accés a la Pica. Els primers metres són força inclinats (45º al punt més alt), i cal buscar el pas apropiat entre les cornises que s'hi formen. De seguida el pendent es va suavitzant i baixem per un seguit de comes molt agradables i de bon baixar.

No hi ha cap dificultat remarcable fins a l'estany de Riufred. A partir d'aquí el recorregut transcorre pel fons del barranc, molt encaixonat pels dos costats. El pendent es va incrementant fins a arribar a superar els 35º. És molt probable trobar nombrosos rastres d'allaus que han baixat pels dos costats i que poden dificultar la baixada.

A banda de les allaus, l'altra problemàtica són els ponts de neu sobre l'aigua. Segons l'estat de la neu, i sobretot a final de temporada i més com més avall, cal estar atent a la seva estabilitat.

Una mica per sota del primer punt en què hi ha escapatòria cap al vessant de l'esquerra (cara SE del pic Madron, compte amb les allaus que arrenquen des de dalt de tot) hi ha una cascada força gran que deu quedar tapada només els anys de molta neu (no estava formada quan hi vam anar, però deu ser força pendent). En cas de necessitat es pot sortir per l'esquerra, fent un llarg flanqueig mantenint cota. Cal creuar tres torrents. Passat el tercer, es baixa pel vessant herbós fins a trobar una traça del camí de l'estiu, que ens portarà a l'embassament de Soulcem.

Des d'aquí ja només cal anar a buscar la pista de l'altre costat de l'embassament i baixar fins al cotxe.

!!!! Aquest itinerari serveix de referència per a l'escala de dificultat de l'excurxionsime. No s'ha de modificar doncs el grau de dificultat d'aquest itinerari. Si no us semblés correcta, si us plau, contacteu amb la moderació: topo-fr@camptocamp.org.

**Gens recomanable** entrar a la canal sense saber les condicions de la part inferior. De vegades la gendarmeria d'alta muntanya de Savignac les Ormeaux en té informació. A la gendarmeria de Tarascon informen de fins on s'arriba amb cotxe per la carretera de la presa de Soulcem.

La ressenya escrita correspon a un descens fet aprofitant l'escapatòria del vessant SE del pic de Madron.

<h2>Pujada</h2> <p>Voregem l&#8217;estany de Solcem pel S i anem a buscar el peu de la canal de Riufred. L&#8217;haurem de pujar amb grampons fins a l&#8217;estany de Riufred. A partir d&#8217;aquí, podem pujar amb esquís per la vall, que se suavitza molt fins que torna a redreçar-se als pendents finals del port de Riufred. D&#8217;allà, girem al S per fer el cim.</p> <h2>Baixada</h2> <p>L&#8217;itinerari de baixada s&#8217;agafa des del coll que hi ha just a sota de la pala final d&#8217;accés a la Pica. Els primers metres són força inclinats (45º al punt més alt), i cal buscar el pas apropiat entre les cornises que s&#8217;hi formen. De seguida el pendent es va suavitzant i baixem per un seguit de comes molt agradables i de bon baixar.</p> <p>No hi ha cap dificultat remarcable fins a l&#8217;estany de Riufred. A partir d&#8217;aquí el recorregut transcorre pel fons del barranc, molt encaixonat pels dos costats. El pendent es va incrementant fins a arribar a superar els 35º. És molt probable trobar nombrosos rastres d&#8217;allaus que han baixat pels dos costats i que poden dificultar la baixada.</p> <p>A banda de les allaus, l&#8217;altra problemàtica són els ponts de neu sobre l&#8217;aigua. Segons l&#8217;estat de la neu, i sobretot a final de temporada i més com més avall, cal estar atent a la seva estabilitat.</p> <p>Una mica per sota del primer punt en què hi ha escapatòria cap al vessant de l&#8217;esquerra (cara SE del pic Madron, compte amb les allaus que arrenquen des de dalt de tot) hi ha una cascada força gran que deu quedar tapada només els anys de molta neu (no estava formada quan hi vam anar, però deu ser força pendent). En cas de necessitat es pot sortir per l&#8217;esquerra, fent un llarg flanqueig mantenint cota. Cal creuar tres torrents. Passat el tercer, es baixa pel vessant herbós fins a trobar una traça del camí de l&#8217;estiu, que ens portarà a l&#8217;embassament de Soulcem.</p> <p>Des d&#8217;aquí ja només cal anar a buscar la pista de l&#8217;altre costat de l&#8217;embassament i baixar fins al cotxe.</p>

per la canal de Riufred

<h2>Pujada</h2> <p>Des de l&#8217;aparcament de la Molinassa, seguim per la pista fins a trobar la barrera. Podem seguir per la pista o tallar els revolts per la drecera. En acostar-nos al pla de Boet, prenem un camí ample a l&#8217;esquerra (indicadors) que creua el riu de la Vall Ferrera i segueix fins al refugi, a l&#8217;altre costat del barranc d&#8217;Areste.</p> <p>Just en arribar al refugi, prenem el camí que s&#8217;enfila a la dreta. Deixem el camí que se&#8217;n va cap al barranc d&#8217;Areste a mà dreta i girem a l&#8217;W per passar un collet secundari (indicador), després del qual fem un llarg flanqueig que va girant a N per entrar a la vall de Sotllo. A l&#8217;altura d&#8217;una petita font hi ha una bifurcació. El camí de dalt estalvia una mica de desnivell però té una curta desgrimpada, mentre que l&#8217;altre evita les dificultats però baixa més que l&#8217;altre. Els camins es retroben i al cap de poc creuem el barranc de Sotllo per un pont de fusta. Seguim vall amunt, i als plans de Sotllo el camí es torna a bifurcar. Es pot seguir vora un dels torrents o bé fer una llarga diagonal a l&#8217;esquerra. Els camins es retroben al SW d&#8217;un promontori previ a l&#8217;estany de Sotllo. El voregem per l&#8217;W i continuem cap al NE seguint la vall fins a l&#8217;estany d&#8217;Estats, que també voregem per l&#8217;W.</p> <p>El camí ens condueix al peu de la pala que ens separa del port de Sotllo, al qual accedim per tartera, amb curtes ziga-zagues a la part inferior i amb un flanqueig a la superior.</p> <p>Un cop al port de Sotllo, de nou tenim dues opcions:</p> <h3>Per la cometa d&#8217;Estats (T3):</h3> <p>Des del port tirem avall pel cantó oposat al de pujada, perdem uns metres i anem decantant-nos cap a l&#8217;E, creuant o esquivant congestes, segons l&#8217;època. Entrem a una coma que se&#8217;n va de dret a l&#8217;E. A l&#8217;altura del coll de la Cometa (per on salta el camí que ve de Pinet), podem girar al S pel camí que ataca directament la pala N o bé seguir per la coma fins a sota el coll de Riufred, i girar aleshores al S per camí evident per guanyar igualment la pala N del cim.</p> <h3>Per la cresta W (T4&#160;o PD):</h3> <p>Vegeu-ne l&#8217;itinerari.</p> <h2>Baixada</h2> <p>El camí més adequat és la cometa d&#8217;Estats, però també es pot baixar per la cresta. La resta, per qualsevol de les opcions descrites.</p>

per la vall d'Estats

<h2>Pujada</h2> <p>Seguim la via normal a la Pica d&#8217;Estats (vessant S) fins a l&#8217;estany d&#8217;Estats. Un cop aquí deixem la ruta normal i virem a l&#8217;E per buscar un torrent que davalla directament del Pic de Canalbona, és la conca gelada. El remuntem (fites) i fregant els 2700&#160;m arribem a l&#8217;Estany Gelat. Remuntem un tros més amunt decantant-nos pel millor pas cap a la nostra esquerra (N). Així arribarem a un petit altiplà que dona accés a un collet damunt de l&#8217;Estanyol Occidental de Canalbona i des d&#8217;on ja veiem la Pica d&#8217;Estats. En flanqueig circular passem pel Port de Riufred i el Collet Franc. Una curta pujada ens permet atènyer el Pic Rodó de Canalbona (3004&#160;m) (F). Iniciem el tram de cresta cap a la Punta Gabarró. Hi ha varies opcions de pas pas sense dificultats remarcables. Punta Gabarró (3114&#160;m) (F). D&#8217;aquí seguim cap a la Pica, la cresta és més retallada però assequible. Hi ha un parell de passos de II, potser II+, de bon fer. Pica d&#8217;Estats (PD).</p>

Cresta SE (Punta Gabarró), per l'Estany d'Estats

## Départ

Parking avant le pont sur le ruisseau de l'Artigue, entre Marc et l'Artigue, au départ de la route forestière du vallon de Pujol et Subra.

## Montée

Suivre le sentier qui coupe les lacets de la route, puis dans le vallon passer aux Orris de Pujol, puis de Pla Subra. Quittant le torrent pour monter raide à droite vers les tables du Montcalm (bon sentier au départ, qui se glisse à gauche d'une arête rocheuse (délimitant un dièdre géant à sa droite), puis un peu d'escalade très facile I ou II bien cairnée: rester très attentif à l'itinéraire). On arrive au replat des Tables du Montcalm, monter vers la gauche jusqu'à l'étang, puis tourner à droite dans le "*canalet*" (couloir escalade très facile I ou II), puis repartir à gauche la pente terminale (400 m) très raide au départ: on commence par un crochet à gauche, puis tout droit (cairns), puis, un peu avant la fin "du raide", traverser horizontalement à droite sur 100 m sur une vire cairnée, pour rejoindre un petit couloir qui débouche sur l'arête Pointe du Montcalm-Pic du Montcalm. La pente devient alors très douce jusqu'au sommet débonnaire encore assez à droite. Du sommet du Montcalm 3077 m suivre la crête vers l'W et descendre au col 2978 m vers le S (-100m) puis remonter à la Pique d'Estats 3143 m en face.

## Descente

Par la voie normale du refuge du Pinet : de la Pique, revenir vers le col 2978 m sous le Montcalm, puis descendre 100 m dans le vallon vers les étangs de la Coumette d'Estats (balisage rouge-blanc). Mais attention ! Quitter ce vallon, et ce GR, vers la droite (N) en passant un colu (panneau "France"): On continue alors plein N au début, avec des contournements vers l'E pour éviter des barres. Le trajet n'est pas si simple, qui louvoie sur des barres de beau rocher rouge, mais il est très bien marqué (marques blanche-rouge, marques jaunes et cairns). Passer sous l'étang du Montcalm, et continuer à traverser horizontalement vers le N (traversées de névés en début de saison parfois délicate), puis descendre au refuge de Pinet, toujours plein N, sur un sentier sans problème. Descendre ensuite le sentier du refuge Pinet (balisage rouge-blanc) jusqu'à l'Artigue (myrtilles, prairies, puis forêt), et suivre la route du virage de l'Artigue jusqu'à la voiture (10-12min).

### Variante par la Coumette d'Estats

À 2900, plutôt que de partir plein N, continuer dans le vallon (GRT qui mène au Pic du Port de Sullo) puis bifurquer à droite dans le vallon vers 2800 (en surplomb des étangs de la Coumette d'Estats) et suivre la rivière en passant rive gauche sur la fin. Arrivé au niveau de petites chutes, suivre les cairns à gauche, ce qui ramène à l'étang d'Estats, descente plutôt raide (rien de très compliqué) et lente (pierrier). On retrouve le sentier normal à l'étang.

Longue randonnée, très belle, montée très peu fréquentée. Ancienne voie normale du Montcalm.

<h2>Départ</h2> <p>Parking avant le pont sur le ruisseau de l&#8217;Artigue, entre Marc et l&#8217;Artigue, au départ de la route forestière du vallon de Pujol et Subra.</p> <h2>Montée</h2> <p>Suivre le sentier qui coupe les lacets de la route, puis dans le vallon passer aux Orris de Pujol, puis de Pla Subra. Quittant le torrent pour monter raide à droite vers les tables du Montcalm (bon sentier au départ, qui se glisse à gauche d&#8217;une arête rocheuse (délimitant un dièdre géant à sa droite), puis un peu d&#8217;escalade très facile I ou II bien cairnée: rester très attentif à l&#8217;itinéraire). On arrive au replat des Tables du Montcalm, monter vers la gauche jusqu&#8217;à l&#8217;étang, puis tourner à droite dans le &#8220;<em>canalet</em>&#8221; (couloir escalade très facile I ou II), puis repartir à gauche la pente terminale (400&#160;m) très raide au départ: on commence par un crochet à gauche, puis tout droit (cairns), puis, un peu avant la fin &#8220;du raide&#8221;, traverser horizontalement à droite sur 100&#160;m sur une vire cairnée, pour rejoindre un petit couloir qui débouche sur l&#8217;arête Pointe du Montcalm-Pic du Montcalm. La pente devient alors très douce jusqu&#8217;au sommet débonnaire encore assez à droite. Du sommet du Montcalm 3077&#160;m suivre la crête vers l&#8217;W et descendre au col 2978&#160;m vers le S (-100m) puis remonter à la Pique d&#8217;Estats 3143&#160;m en face.</p> <h2>Descente</h2> <p>Par la voie normale du refuge du Pinet&#160;: de la Pique, revenir vers le col 2978&#160;m sous le Montcalm, puis descendre 100&#160;m dans le vallon vers les étangs de la Coumette d&#8217;Estats (balisage rouge-blanc). Mais attention&#160;! Quitter ce vallon, et ce GR, vers la droite (N) en passant un colu (panneau &#8220;France&#8221;): On continue alors plein N au début, avec des contournements vers l&#8217;E pour éviter des barres. Le trajet n&#8217;est pas si simple, qui louvoie sur des barres de beau rocher rouge, mais il est très bien marqué (marques blanche-rouge, marques jaunes et cairns). Passer sous l&#8217;étang du Montcalm, et continuer à traverser horizontalement vers le N (traversées de névés en début de saison parfois délicate), puis descendre au refuge de Pinet, toujours plein N, sur un sentier sans problème. Descendre ensuite le sentier du refuge Pinet (balisage rouge-blanc) jusqu&#8217;à l&#8217;Artigue (myrtilles, prairies, puis forêt), et suivre la route du virage de l&#8217;Artigue jusqu&#8217;à la voiture (10-12min).</p> <h3>Variante par la Coumette d&#8217;Estats</h3> <p>À 2900, plutôt que de partir plein N, continuer dans le vallon (GRT qui mène au Pic du Port de Sullo) puis bifurquer à droite dans le vallon vers 2800 (en surplomb des étangs de la Coumette d&#8217;Estats) et suivre la rivière en passant rive gauche sur la fin. Arrivé au niveau de petites chutes, suivre les cairns à gauche, ce qui ramène à l&#8217;étang d&#8217;Estats, descente plutôt raide (rien de très compliqué) et lente (pierrier). On retrouve le sentier normal à l&#8217;étang.</p>

Pique d'Estats depuis Montcalm

Table du Montcalm

Pique d'Estats depuis l'antécime 3115

Tables du Montcalm

Vue vers le Pic Rouge de Bassiès

Refuge du Pinet

Boucle par les tables du Montcalm et le Pinet

<p>À cheval entre la France et l&#8217;Espagne, cette boucle passe par les principaux 3000 ariégeois.</p> <p><strong>Jour 1&#160;:</strong> Voir aussi l&#8217;itinéraire décrivant uniquement la montée à la Pique d&#8217;Estats]. - Du parking de l&#8217;Artigue, on remonte doucement le fond de vallée jusqu&#8217;à la cascade de l&#8217;Artigue qui mérite le détour. - On remonte ensuite direction SW le long du torrent, puis une épingle à gauche et une traversée à niveau dans la forêt, remontant sur la fin, ramène à l&#8217;itinéraire principal (balises bicolores) - On continue sur ce chemin balisé jusqu&#8217;à sortir de la forêt&#160;; on arrive à une cabane en pierres (Oris de Pla Nouzère) - Le chemin se sépare en deux, on privilégie celui à main gauche en direction de l&#8217;étang Sourd (1937&#160;m). Le chemin reste évident jusqu&#8217;au refuge du Pinet (2224&#160;m). - La montée continue au-dessus de l&#8217;étang du Pinet&#160;; contrairement au tracé de la carte IGN, qui indique de contourner le lac largement par la gauche au niveau d&#8217;un éboulis, le chemin passe plutôt face au refuge, légèrement à droite du promontoire herbeux. - La montée se poursuit vers le S jusqu&#8217;à l&#8217;étang d&#8217;Estats (2415&#160;m), puis remonte une pente à gauche (vers l&#8217;E) jusqu&#8217;à l&#8217;étang du Montcalm (2560&#160;m). On trouvera de bons emplacements de bivouac près de l&#8217;exutoire de ce dernier, ou dans les pentes le surplombant à droite (dans le sens de la montée, c&#8217;est-à-dire au S). Il est également possible de poursuivre la montée jusqu&#8217;à un replat marqué, à une altitude d&#8217;environ 2850&#160;m&#160;: large emplacement de bivouac protégé par un muret de pierres sèches, mais plus exposé et moins pratique (pas d&#8217;eau à proximité immédiate) que ceux situés au lac plus bas.</p> <p><strong>Jour 2&#160;:</strong> - Poursuivre la montée de la veille vers le col de la Coumette (ou l&#8217;on peut laisser les sacs, 2905&#160;m), puis le col de Riufret (2978&#160;m). - Le Pic du Montcalm (3077&#160;m) s&#8217;accède facilement et rapidement à gauche, tandis que la Pique d&#8217;Estats (3143&#160;m, et le Pic de Verdaguer, 3131&#160;m) à droite prennent un peu plus de temps à atteindre, mais cela reste court et facile. - Redescendre en direction du col de la Coumette, puis des étangs de la Coumette d&#8217;Estats (courte barre rocheuse à désescalader, facile), avant de remonter en direction du Port de Sullo (2893&#160;m). Rester à gauche dans la montée. Du port de Sullo, on peut poser le sac et gravir le Pic du port de Sullo (3072&#160;m), qui s&#8217;accède rapidement (~30min), mais dans un terrain sensiblement plus escarpé que les premiers sommets de la journée. - Descendre plein S, versant espagnol, direction l&#8217;Estany d&#8217;Estats (2<sup>e</sup> du nom) puis l&#8217;Estany de Sotllo. Le chemin est raide dans la première partie, puis s&#8217;adoucit au-dessus du premier lac. - Avant de parvenir au second lac, bifurquer à droite (vers l&#8217;W) vers une large dépression. On arrive alors dans un vallon étagé, Coma de Sotllo. On peut faire une boucle vers le fond de ce petit cirque, ou bien viser directement un col peu élevé, à l&#8217;W (Coll de Baborte, 2596&#160;m). - Le chemin cairné redescend de ce col en direction du cirque de Baborte, plusieurs lacs. - En poursuivant la descente vers l&#8217;W, on repère facilement un col accessible (Col de Sellente, 2488&#160;m) qui commencera la journée du lendemain. Pour cette deuxième journée, c&#8217;est au refuge de Baborte (2383&#160;m, 9 places) que l&#8217;on s&#8217;arrête (emplacements de bivouac possibles tout autour).</p> <p><strong>Jour 3&#160;:</strong> - Monter jusqu&#8217;au col de Sellente, très rapidement atteint. - Descendre dans le vallon de Sellente, d&#8217;abord en versant W, puis en rejoignant le fond du vallon après deux lacets. - La pente s&#8217;accentue à mesure que l&#8217;on descend dans la forêt, jusqu&#8217;à rejoindre le pont de Boavi (1472&#160;m). - Immédiatement après le pont (10-20&#160;m après l&#8217;avoir passé), repérer deux cairns en sous-bois, sur la droite. Une sente peu marquée s&#8217;élève doucement dans la forêt, d&#8217;abord plein E (on surplombe alors le torrent que l&#8217;on a franchi au niveau du pont, et qui se trouve alors bien encaissé plus bas), puis vire progressivement au N en devenant plus pentue. La sente est cairnée, mais pas toujours facile à suivre. - La montée se poursuit, assez soutenue, dans la forêt, puis sort de la forêt, toujours en rive droite (à gauche dans le sens de la montée) du Riu de Romedo. - On franchit le torrent au niveau d&#8217;un gué bien repérable, et on continue l&#8217;ascension en rive gauche&#160;; la sente disparait parfois brièvement, mais se retrouve assez facilement. - On parvient à l&#8217;étang de Romedo de Baix (2007&#160;m), la sente menant jusqu&#8217;à l&#8217;extrémité N du barrage, où l&#8217;on retrouve un balisage bicolore ainsi que de grandes marques rouges. - Remonter au N en direction d&#8217;un second lac (gros blocs au niveau du verrou séparant les deux lacs), et contourner le second lac par la droite en suivant le balisage bicolore. - Le chemin s&#8217;élève alors plus franchement et s&#8217;infléchit à l&#8217;E, puis au SE, en direction de pentes rocheuses entrecoupées de larges zones herbeuses. Suivre le chemin jusqu&#8217;au Port de l&#8217;Artiga (2477&#160;m), qui ne se découvre vraiment qu&#8217;au dernier moment. - On redescend la vallée de l&#8217;Artigue, d&#8217;abord par quelques lacets raides, puis par un chaos de blocs de granit, impressionnant mais abordable (large dalles inclinées, très adhérentes), jusqu&#8217;à un premier lacquet. Le chemin s&#8217;adoucit alors et passe à proximité d&#8217;une cabane rudimentaire (Oris de Mespelat) sur une bosse à droite. Quelques lacets amène à une passerelle qui permet de basculer en rive gauche. Sinon, une sente bien marquée poursuit en rive droite et permet d&#8217;aboutir à la cascade de l&#8217;Artigue. Si l&#8217;on reste sur le chemin balisé, le chemin traverse à niveau dans la forêt pendant quelques centaines de mètres, avant de redescendre vers le parking de l&#8217;Artigue.</p> <ul> <li>Pas mal d&#8217;eau sur l&#8217;ensemble du parcours, ce qui permet de ravitailler régulièrement et de ne pas trop se charger.</li> <li>Il est possible de ré-équilibrer un peu J2-J3&#160;en entamant la descente du vallon de Sellente la fin du deuxième jour, voire en allant jusqu&#8217;au pla de Boavi.</li> <li>J3&#160;: le début du chemin qui remonte le vallon de Romedo est un peu repris par la végétation, prévoir un sécateur permettrait de l&#8217;entretenir un peu.</li> </ul>

Pique d'Estats - Boucle de 3 jours au départ de l'Artigue

<h2>Pujada</h2> <p>Pujada per la via normal fent nit al refugi de Pinet (1150&#160;m el primer dia i 900&#160;m el segon fins al cim de la Pica).</p> <h2>Baixada</h2> <p>L&#8217;itinerari de baixada s&#8217;agafa des del coll que hi ha just a sota de la pala final d&#8217;accés a la Pica. Els primers metres són força inclinats (45º al punt més alt), i cal buscar el pas apropiat entre les cornises que s&#8217;hi formen. De seguida el pendent es va suavitzant i baixem per un seguit de comes molt agradables i de bon baixar.</p> <p>No hi ha cap dificultat remarcable fins a l&#8217;estany de Riufred. A partir d&#8217;aquí el recorregut transcorre pel fons del barranc, molt encaixonat pels dos costats. El pendent es va incrementant fins a arribar a superar els 35º. És molt probable trobar nombrosos rastres d&#8217;allaus que han baixat pels dos costats i que poden dificultar la baixada.</p> <p>A banda de les allaus, l&#8217;altra problemàtica són els ponts de neu sobre l&#8217;aigua. Segons l&#8217;estat de la neu, i sobretot a final de temporada i més com més avall, cal estar atent a la seva estabilitat.</p> <p>Una mica per sota del primer punt en què hi ha escapatòria cap al vessant de l&#8217;esquerra (cara SE del pic Madron, compte amb les allaus que arrenquen des de dalt de tot) hi ha una cascada força gran que deu quedar tapada només els anys de molta neu (no estava formada quan hi vam anar, però deu ser força pendent). En cas de necessitat es pot sortir per l&#8217;esquerra, fent un llarg flanqueig mantenint cota. Cal creuar tres torrents. Passat el tercer, es baixa pel vessant herbós fins a trobar una traça del camí de l&#8217;estiu, que ens portarà a l&#8217;embassament de Soulcem.</p> <p>Des d&#8217;aquí ja només cal anar a buscar la pista de l&#8217;altre costat de l&#8217;embassament i baixar fins al cotxe.</p>

Pujada per Pinet i baixada per la canal de Riufred

<h2>Ski de randonnée</h2> <h3>Alpes</h3> <h4>Mont Blanc</h4> <p>Mont Blanc</p> <h4>Écrins</h4> <h4>Vanoise</h4> <h4>Vercors</h4> <p>Vercors</p> <h4>Chartreuse</h4> <p>La Chartreuse est un massif bien arrosé qui lui assure un bon enneigement malgré son altitude modeste (Chamechaude étant son point culminant (2082m). La première partie est généralement boisée alors que les sommets sont souvent défendus par de grandes barres rocheuses qui donne a ce massif un caractère qui lui est propre.</p> <h3>Pyrénées</h3> <h2>Alpinisme</h2> <h3>Alpes</h3> <h4>Chamonix - Mont Blanc</h4> <h4>Écrins</h4> <h4>Vanoise</h4> <h3>Pyrénées</h3> <h2>Escalade</h2> <h3>Verdon</h3> <h3>Hautes Alpes</h3> <ul> <li>Céuse</li> <li>Orpierre</li> </ul>

France

<p>Zone délimitée par la rivière Aude à l&#8217;E, le canal du Midi au N, la rivière Ariège puis de Vicdessos au NW, la Noguera de Cardos au SW, le Segre au S. Le massif contient la haute vallée de l&#8217;Ariège et les massifs connexes (Tabe, Estats, Aston, Péric, Carlit), et les montagnes de et autour de l&#8217;Andorre.</p>